Brussel·les proposa sancions a Netanyahu: més aranzels, menys ajudes i càstigs a ministres

Brussel·lesNou pas endavant de la Unió Europea per sancionar el govern de Benjamin Netanyahu. La cap de la diplomàcia europea, Kaja Kallas, ha proposat aquest dimecres sancionar parcialment l'acord d'associació entre la UE i Israel, tallar fons destinats a Tel-Aviv, castigar dos dels ministres israelians "més radicals" i ampliar la llista negra de colons violents a Cisjordània. Per contra, Brussel·les també ha plantejat incrementar el nombre de personalitats i entitats relacionades amb Hamàs. Totes aquestes mesures, però, no entraran en vigor de manera immediata, sinó que han de comptar amb un suport dels estats membres, que continuen dividits sobre Gaza.

La suspensió parcial de l'acord d'associació entre les dues parts comporta a la pràctica que la UE apujarà els aranzels als productes israelians. Segons expliquen fonts comunitàries, el 37% de les exportacions del bloc europeu a Israel i el 30% de les importacions es veuen a hores d'ara beneficiades per aquest pacte comercial i estan excloses de gravàmens fronterers. Per tant, només aquests percentatges de les transaccions veuran com se'ls incrementa les taxes de duanes als nivells que estableix de manera general l'Organització Mundial del Comerç (OMC) entre els estats que la integren.

Per la banda europea, la Comissió Europea assegura que sobretot afectarà productes agroalimentaris. La resta de transaccions entre la UE i Israel –com els químics, la maquinària i la tecnologia– no es veuran afectades perquè, tal com expliquen les mateixes fonts, Israel és una economia "molt oberta" i molts dels seus sectors estan lliures d'aranzels, fins i tot sense que hi hagi un acord comercial pel mig, com el que té amb Brussel·les.

Tenint en compte el comerç actual, els alts funcionaris de la Comissió Europea asseguren que els nous aranzels afectaran importacions israelianes per un valor total de 5.900 milions d'euros i tindran un cost de 227 milions d'euros. Ara bé, tal com insisteixen des de Brussel·les, el pes econòmic de la UE i d'Israel i les seves interdependències no tenen punt de comparació: el comerç del bloc europeu amb Israel només suposa el 0,8% del total de transaccions que registra a l'any, mentre que per al país israelià aquest percentatge s'enfila fins al 32%. De fet, la UE és per a Israel el principal soci comercial.

La Comissió Europea també ha proposat als estats membres sancionar dos dels ministres "més radicals", Bezalel Smotrich (titular de Finances) i Itamar Ben-Gvir (titular de Seguretat). Se'ls congelarien els diners que tinguin en territori de la UE i tampoc en podrien obtenir beneficis; es prohibeix, a més, la seva entrada a qualsevol estat membre comunitari. A més, Brussel·les pretén incloure en la llista negra més personalitats i entitats relacionades amb Hamàs i més colons violents a Cisjordània, una mesura que ja va prendre per primera vegada l'abril del 2024.

Israel no ha trigat a reaccionar i, a través del ministre d'Exteriors, Gideon Saar, ha advertit que pensa respondre si s'acaben aprovant les mesures anunciades per la Comissió Europea. "Les mesures contra Israel seran respostes en conseqüència, i esperem no haver-hi de recórrer", ha dit en una publicació a X, en què ha afirmat que "Israel continuarà lluitant" contra els intents de la resta de països de "danyar-lo mentre està immers en una guerra existencial". A parer del titular d'Exteriors, les recomanacions del Consell de Comissaris són "distorsionades" tant en el pla polític com moral, i perjudiquen els interessos "de la mateixa Europa".

Les probabilitats d'èxit

La suspensió parcial de l'acord d'associació s'ha de discutir i aprovar per una majoria qualificada al Consell de la UE, que és l'organisme que representa els estats membres. A hores d'ara, però, hi ha diversos països que s'hi mostren contraris, com Alemanya, Itàlia, Àustria, Bulgària, Txèquia o Hongria. De fet, en la votació per tan sols revisar aquest mateix pacte, fins a nou governs estatals van oposar-s'hi. Així, si la postura d'aquests estats no canvia, la proposta de la Comissió Europea està condemnada al fracàs.

Tanmateix, durant els últims mesos la Unió Europea ha anat virant cap a posicions més propalestines i fins i tot alguns governs estatals, com l'alemany, s'han mostrat més crítics amb Netanyahu. Per exemple, el canceller alemany, Friedrich Merz, ha anunciat aquest estiu que embarguen parcialment el subministrament d'armes a Israel. També ha canviat el posicionament de la presidenta de la Comissió Europea, la conservadora alemanya Ursula von der Leyen, que fins ara havia sigut una de les veus més proisraelianes del bloc comunitari i, per a sorpresa de tothom, va avançar aquesta proposta de sancions dimecres passat al Parlament Europeu.

La situació és diferent pel que fa a les sancions als ministres israelians, als colons violents a Cisjordània i a Hamàs. Són unes restriccions que han d'adoptar per unanimitat i, per tant, un sol estat membre pot vetar-les. Tot i això, països com Alemanya o Itàlia, que tenen un gran poder d'influència dins de la UE, sembla que estan més oberts a aplicar aquests càstigs i poden arrossegar cap al sí un altre dels països més favorables a Netanyahu, l'Hongria de Viktor Orbán.

L'única mesura que Brussel·les pot adoptar sense el vistiplau dels estats membres és tallar els fons europeus dels quals es beneficia Israel, menys els que vagin destinats a rememorar l'Holocaust. Així, Tel-Aviv no rebrà uns 6 milions d'euros de la UE que ja estaven pressupostats però no assignats, i tots els contractes per projecte que ja estan en funcionament, que són 14 milions més.

En tot cas, la cap de la diplomàcia europea ha defensat que aquesta mena de sancions no tenen en cap cas l'objectiu de "castigar" Israel, sinó d'incrementar la pressió sobre el govern israelià i que "millori la situació humanitària a Gaza", que ha qualificat d"'inacceptable". Segons fonts comunitàries, en cas que s'acabi aprovant la suspensió de l'acord d'associació, no entraria en vigor fins al cap de 30 dies per tenir marge per negociar amb Tel-Aviv, si bé Netanyahu fins ara sempre ha fet com si sentís ploure davant de totes les crides de la UE.