Clam global a París per una reobertura total i sense condicions d'Ormuz

ParísEn plenes negociacions entre els Estats Units i l'Iran per la fi del conflicte, una seixantena de països s'ha reunit aquest divendres a París per preparar una missió militar internacional "estrictament defensiva" per garantir la navegació a l'estret d'Ormuz. És una missió promoguda pel president de França, Emmanuel Macron, i el primer ministre britànic, Keir Starmer, i està condicionada a un escenari de pau a la regió.

Mentre se celebrava la conferència de París, l'Iran ha anunciat que desbloquejarà Ormuz, almenys fins a finals d'abril. Tot i això, el règim iranià ha matisat que la navegació estarà condicionada al pagament d'un peatge i que els vaixells hauran de seguir una ruta concreta imposada per Teheran. El president dels EUA, Donald Trump, també ha anunciat el desbloqueig de l'estret per part de Washington per a tots els vaixells excepte pels de l'Iran.

La notícia de la reobertura d'Ormuz ha estat ben acollida per la seixantena de països representats a la cimera de París –del continent europeu, la Xina, el Japó, l'Índia, i el Canadà, entre altres– però consideren que no és suficient. "Demanem la plena reobertura immediata i sense condicions per cap de les parts", ha reclamat en nom de tots els països reunits el president francès. "S’ha de reobrir sense restriccions ni peatges. Tots els països que han participat a la reunió donen suport a aquesta idea", ha destacat el primer ministre britànic. Segons Emmanuel Macron, després de l'anunci de la reobertura d'Ormuz, la iniciativa internacional per garantir la navegació "és encara més legítima" i oportuna.

De la futura missió se'n saben pocs detalls, però la idea és que, quan l'alto el foc sigui definitiu, els països despleguin vaixells i altres mitjans militars per garantir que no hi ha peatges i que les embarcacions de transport marítim poden circular sense problemes i amb seguretat. Cada país podrà contribuir amb els mitjans que tingui voluntàriament, ja sigui amb vaixells, avions o capacitats de vigilància. Segons Starmer, hi ha una dotzena de països que ja han concretat la seva aportació. La setmana que ve Londres acollirà una altra reunió, aquesta vegada amb comandaments o responsables polítics militars, per concretar la missió.

Els vaixells de la missió també podrien donar suport a les tasques de retirada de mines de l'estret d'Ormuz, tot i que Trump ha rebutjat l'ajuda internacional en un missatge a Truth Social en què advertia a l'OTAN que se'n mantingués al marge. "L’Iran, amb l’ajuda dels Estats Units, ha retirat, o està retirant, totes les mines marines", ha escrit en un primer missatge.

En un altre, ha fet referència a l'Aliança Atlàntica i ha titllat "d'inútils" els seus socis. "Ara que la situació a l’estret d’Ormuz s’ha acabat, he rebut una trucada de l’OTAN preguntant si necessitàvem ajuda. ELS HE DIT QUE S’ALLUNYIN, tret que només vulguin carregar els seus vaixells amb petroli. Van ser poc útils quan se’ls necessitava", ha afirmat el president nord-americà amb el seu habitual to despectiu.

Prioritat internacional

Desbloquejar la navegació a l'estret d'Ormuz s'ha convertit en una prioritat internacional. El 20% del petroli circula per l'estret i el seu bloqueig ha tingut efectes econòmics a mig món que han repercutit en les butxaques dels ciutadans. La majoria de països europeus no tenen problemes d'abastiment de carburants, però el preu de la gasolina i el dièsel s'ha disparat i ha obligat governs com l'espanyol a impulsar mesures per frenar l'impacte. Resoldre el problema és urgent: com més temps duri el bloqueig, més greus seran les conseqüències econòmiques.

Han assistit presencialment a la conferència Macron, Starmer, el canceller alemany, Friedrich Merz, i la primera ministra italiana, Giorgia Meloni. La resta de líders –o ministres– hi han participat per videoconferència. Ni Trump ni cap representant de l'Administració nord-americana ha assistit a la reunió i, de fet, la presència dels EUA a la futura missió és objecte de controvèrsia. París defensa que els Estats Units, que són part del conflicte, no hi participin, almenys de forma directa. Alemanya, en canvi, defensa que el país ha de formar part de la missió.

Tercera via diplomàtica

Segons fonts de l'Elisi, amb aquesta conferència Macron vol impulsar una "tercera via" en el conflicte a l'Iran. És a dir, un grup de països que no s'han alineat ni amb Washington ni amb Teheran –ni tampoc amb Israel–, que estan compromesos amb el respecte al dret internacional i marítim, i que estan disposats a implicar-se per trobar una via diplomàtica al conflicte i al bloqueig d'Ormuz.

El president francès espera que la conferència d'aquest divendres, i l'èxit de convocatòria que ha tingut, serveixi per exercir pressió sobre el president nord-americà, Donald Trump, i el règim iranià, amb vista a convertir l'alto el foc en definitiu.