El conclave per triar papa començarà el 7 de maig
Els cardenals comencen a discutir les qualitats que haurà de tenir el pròxim pontífex
RomaUna setmana després de la mort del papa Francesc, els cardenals reunits a l'aula nova del sínode al Vaticà han anunciat la data de l'inici del conclave que nomenarà el successor. El 7 de maig els purpurats amb dret a vot es tancaran a la Capella Sixtina per aïllar-se del món i triar el pròxim líder de l'Església catòlica.
El matí del 7 de maig, abans de la primera fumata que seguirà a la primera votació, tots els cardenals es reuniran a la Basílica de Sant Pere per celebrar la missa pro elidendo romano pontifice, que estarà presidida pel degà del Col·legi Cardenalici, l'italià Giovanni Batt. A la tarda, es dirigiran fins a la Capella Sixtina en processó cantant el Veni Creator Spiritus, l'himne amb què invoquen l'Esperit Sant. Un cop a dins, tots alhora pronunciaran un jurament en llatí. I després de l'Extra omnes! (tothom fora) de rigor, la porta es tancarà per iniciar oficialment el conclave, que estarà presidit pel secretari d'Estat vaticà, Pietro Parolin, un dels favorits per succeir Francesc.
La data del conclave ha estat decidida pels membres del col·legi cardenalici que ja són a Roma i que s'han reunit aquest dilluns durant gairebé quatre hores a la cinquena congregació de cardenals, les assemblees diàries on els purpurats acorden els passos immediats després del decés del pontífex, qüestions organitzatives que seguiran, a partir d'ara, discussions més profundes sobre el futur de l'Església. Hi intervenen tots els cardenals presents al Vaticà, no només aquells que podran votar perquè tenen menys de 80 anys, que en aquesta ocasió seran 133 en lloc dels 135 que componen el col·legi cardenalici actual, perquè dos purpurats han renunciat a participar-hi per problemes de salut.
Amb les exèquies del papa Francesc, que dissabte va ser acomiadat per gairebé mig milió de persones a Roma, el preconclave entra a la seva fase més decisiva. El portaveu de l'Oficina de Premsa del Vaticà, Matteo Bruni, ha confirmat que a la reunió d'aquest dilluns, en què han participat al voltant de 180 cardenals, entre els quals 110 electors, hi ha hagut unes 20 intervencions en què s'han abordat temes de rellevància per al futur de l'Església a què s'haurà d'enfrontar el pròxim pontífex, com la relació amb altres religions i la qüestió dels abusos sexuals. Els purpurats comencen així també a dibuixar les qualitats que haurà de tenir el líder espiritual de 1.400 milions de catòlics per respondre eficaçment a aquests desafiaments.
La incògnita de Becciu
Però més enllà del futur de la institució i del currículum del seu màxim jerarca, l'assemblea és monopolitzada aquests dies per la decisió que hauran de prendre els purpurats sobre l'entrada a la Capella Sixtina o no del cardenal italià Angelo Becciu, que va arribar a ser el número dos de la Secretaria d'Estat. Una brillant carrera diplomàtica a la cúria vaticana que es va truncar després de ser condemnat per corrupció i abús de poder en una sentència històrica que el cardenal, que sempre s'ha declarat innocent, va recórrer.
El llavors influent cardenal era a més una de les persones més pròximes al papa Francesc i fins i tot el seu nom va sonar com a possible successor. Tot va caure quan el 2019 els fiscals vaticans van obrir una investigació per aclarir operacions financeres irregulars amb els fons de l'Òbol de Sant Pere i de la Secretaria d'Estat que Becciu gestionava, i que van provocar un forat de 400 milions d'euros als balanços de la Santa Seu.
Aquesta xifra exorbitant, segons la justícia vaticana, hauria estat utilitzada per a la compravenda d'un immoble a Londres pel triple del seu valor inicial, per desviar fons a una ONG que dirigia el germà del cardenal i per crear una mena de xarxa diplomàtica paral·lela encapçalada per una misteriosa empresària milanesa que es va gastar més de mig milió d'euros.
Abans que arrenqués el judici, Francesc va forçar la dimissió de Becciu i el va obligar a renunciar als seus drets cardenalicis, però ell insisteix que conserva les prerrogatives, entre altres, votar en un futur conclave. El problema és que el difunt papa no va seguir el protocol oficial –una cosa molt comuna en Jorge Mario Bergoglio– i no existia fins ara cap document que certifiqués la decisió del pontífex.
Tot i això, la setmana passada el secretari d'Estat, Pietro Parolin, que va ser el seu antic cap, va presentar per sorpresa dues cartes suposadament escrites per Francesc (estan signades amb una F) abans del seu últim ingrés hospitalari al febrer en què prohibeix expressament l'entrada de Becciu al conclave. Ara seran els mateixos cardenals els que hauran de decidir el futur del prelat italià. Certament, Dan Brown no ho hauria pogut fer millor.