Les dones de la UE haurien de treballar quinze mesos i mig per guanyar el mateix que els homes en un any

BarcelonaLa igualtat de gènere segueix sent un objectiu lluny d'aconseguir-se. Així ho deixa clar l’Institut Europeu per a la Igualtat de Gènere (EIGE): les dones haurien de treballar 15 mesos i 18 dies per guanyar el mateix que els homes guanyen en un any. És a dir, de mitjana les dones cobren només el 77% del que guanyen els homes. L’Institut Europeu confirma el que ja va dir la Comissió Europea: el 17 de novembre va ser la data simbòlica en què les dones de la Unió Europea van començar a treballar de franc.

"Les dones estan treballant l’equivalent a un trimestre fantasma complet de manera gratuïta", denuncia la directora de l’EIGE, Carlien Scheele, en el nou índex d'igualtat, publicat aquest dimarts. Aquest temps no només deixa de comptar per a les pensions, sinó que tampoc es pot gaudir amb la família, estudiant, entrenant-se o descansant. La bretxa de pensions de gènere és del 25% a la UE, constata l'informe.

"L’impacte que té això, a un nivell molt general, està relacionat amb el poder i el control. Les dones que cobren menys tenen menys capacitat de decisió, menys estalvis, menys oportunitats a la vida i menys poder per decidir dins de la família i sobre el seu futur –explica a l’ARA Jolanta Reingarde, investigadora principal i cap de l’equip de Recerca i Estadística de l’EIGE–. No es tracta només de números. Es tracta de la capacitat de tenir veu, de poder opinar i decidir sobre el seu futur i, fins i tot, sobre el futur dels fills i del seu nucli familiar".

Malgrat que les dades representen una millora respecte al 69% del 2015, l'índex alerta que la igualtat plena no arribarà fins d'aquí mig segle, amb molta sort i, sobretot, amb millors polítiques de gènere. El creixement en igualtat a escala europea només millora 0,7 punts cada any. “Europa ha avançat, però massa lentament. Cada vegada més dones treballen, però no ocupen prou llocs ben remunerats, ni als llocs de decisió”, afegeix Scheele.

L’EIGE també assenyala que les dones amb parella guanyen un 30% menys que els seus companys, i la diferència arriba fins al 50% en el cas de les dones joves, migrades o amb un nivell educatiu baix.

Espanya, entre els països capdavanters

Espanya continua fent, en línies generals, els deures en igualtat de gènere. L’estat espanyol obté 70,9 punts sobre 100, i es manté com el quart país amb millor puntuació, només per darrere de Suècia, França i Dinamarca. La mitjana europea és de 63,4 punts, i a la cua hi ha Xipre, amb 47,6 punts.

Des del 2015, Irlanda, Espanya i Malta han incrementat la seva puntuació en uns 13 punts, seguides de Luxemburg i Bèlgica amb uns 10 punts. Letònia, Croàcia i Hongria han tingut increments més modestos. Bulgària és l’únic estat membre que ha vist disminuir la seva puntuació, en 0,7 punts.

"Tradicionalment, països com Xipre, Malta o Itàlia tenen una taxa d’ocupació femenina més baixa i, en general, una presència molt reduïda de les dones en la vida pública i en la presa de decisions. Això genera estereotips molt arrelats, com la creença que el paper de la dona és dins de la família i que, si ha de triar, ha de prioritzar-la –descriu Reingarde–. En canvi, en països nòrdics, per exemple, l’estat juga un paper important proporcionant serveis que, al sud, encara es consideren responsabilitat de les dones, com les tasques familiars". Segons l’experta, Espanya supera aquesta càrrega cultural i és un exemple de com l’estratègia del govern, la voluntat política i la inversió en la perspectiva de gènere poden marcar la diferència.

L’informe també revela paradoxes preocupants: hi ha més dones que homes amb estudis superiors, però moltes estan orientades cap a disciplines feminitzades, la qual cosa fa que el seu èxit acadèmic no es tradueixi en igualtat d’oportunitats a la feina ni per a càrrecs de lideratge. La maternitat continua condicionant la trajectòria professional de les dones. A més, els homes continuen creient que si guanyen més és perquè les seves feines són “més exigents”, una idea que cada cop comparteixen menys dones, especialment les més joves.

Aquest any l’índex, que des del 2013 s’ha convertit en referència per analitzar i comparar les polítiques de gènere dels estats membres, ha ampliat la mesura dels diversos àmbits en matèria d’igualtat (treball, diners, coneixement, temps, poder i salut) i hi ha inclòs la violència masclista, que segons l'Institut Europeu continua sent generalitzada i poc denunciada. Un 31% de les dones adultes pateixen violència física i sexual al llarg de la vida, amb una exposició més gran entre les més joves de 45 anys.

De cara al futur, la investigadora de l’EIGE ho té clar: cal implementar correctament les directives de la Unió Europea, com la de conciliació de la vida laboral i familiar, transparència salarial i violència de gènere, adoptades durant el mandat anterior de la Comissió. A més, tots els governs s’han de comprometre de manera real amb la igualtat de gènere, dotant de recursos els mecanismes corresponents i assegurant que totes les àrees de la política estatal tinguin en compte les desigualtats de gènere. "No hauria de ser només una preocupació del ministeri d’Igualtat; ha de ser-ho de tots els ministeris, organismes i departaments del govern", conclou Reingarde.