Europa s'encamina cap a la recuperació del servei militar

BarcelonaLa guerra a Ucraïna i l'expansionisme del règim de Vladímir Putin ha fet canviar la mentalitat de la Unió Europea d'una manera absoluta. En gairebé quatre anys d'ofensiva russa, els estats membres han passat de renunciar a la defensa i quedar-se només amb el poder tou al rearmament a marxes forçades i a la recuperació del discurs militarista. Aquest nou parer no només provoca un gran augment dels pressupostos de defensa o de les capacitats militars dels socis europeus, sinó que també comença a tenir efectes més immediats en la població civil. Entre altres iniciatives, cada vegada són més els països de la UE que opten per recuperar el servei militar o potenciar l'allistament de joves als exèrcits.

L'últim estat membre en fer aquest pas ha sigut França. El president de la República, Emmanuel Macron, ha anunciat aquest dijous la posada en marxa d'un servei militar que té per objectiu reclutar uns 3.000 joves el pròxim estiu i que el 2035 ja hagin passat per aquest programa uns 50.000 francesos. Tot i que serà voluntari, en casos de "crisi extrema" pot passar a ser obligatori. Durarà uns deu mesos i la remuneració serà de 800 euros mensuals.

França és una de les principals potències militars del bloc comunitari, però no es tracta d'una excepció dins del panorama europeu. Fins i tot un dels països històricament neutrals i més pacifistes, com Bèlgica, estan fent passos cap a la recuperació del servei militar. Fa dues setmanes, l'executiu belga va anunciar un nou pla per a la inscripció de joves a les forces militars del país i ha enviat una carta a tots els ciutadans de 17 anys per informar-los que es poden apuntar al servei militar l'any que ve, durant dotze mesos i per un atractiu sou mensual de 2.000 euros.

Abans que França o Bèlgica, ja s'hi havien sumat països com Alemanya, que és l'estat membre més gran de la UE, Polònia i diversos països de l'est d'Europa. L'executiu germànic, per exemple, va anunciar a l'estiu que recuperarà el servei militar. Igual que França, serà voluntari i deixa la porta oberta que en un futur sigui obligatori. La intenció és passar dels 80.000 efectius als 260.000 per estar preparats a l'amenaça que suposa Rússia.

Hi ha països, però, que mai han suprimit el servei militar, com és el cas de Finlàndia. Estònia, Lituània o Letònia l'han tornat a implementar durant els últims anys. I hi ha estats com Suècia, Noruega Xipre, Grècia o Àustria, en què els ciutadans han d'allistar-se a programes de preparació civil i militar.

Pel que fa a Espanya, de moment és un dels socis europeus que es manté més pacifista i on el discurs militarista que s'escampa per Europa té més mala premsa. De fet, l'executiu de Pedro Sánchez ha sigut l'únic que ha evitat comprometre's a l'increment de la despesa en defensa fins a assolir el 3,5% del producte interior brut (PIB), tal com va imposar Donald Trump a través de l'OTAN, i en tot moment ha rebutjat la idea de recuperar el servei militar a l'Estat.

Brussel·les potencia el servei militar

Més enllà de les administracions estatals, la Comissió Europea també està tirant endavant iniciatives per potenciar el servei militar arreu del continent i incrementar els efectius dels exèrcits. Sense anar més lluny, Brussel·les va recomanar a principis d'aquest any en el marc de la presentació de l'Estratègia de Preparació, que incloïa el famós kit de supervivència, que els països preparin els seus ciutadans per situacions d'emergència climàtica –com poden ser aiguats, incendis o sequeres– o militars, sobretot amb la vista posada als eventuals atacs russos.

De fet, en un document similar presentat l'octubre passat, Brussel·les ja va presentar un informe que havia encomanat a l'expresident finlandès Sauli Niinistö sobre com "canviar la mentalitat" dels ciutadans europeus respecte a la defensa i la preparació militar. Aquest document, que va comptar amb la benedicció pública de la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, fins i tot posava sobre la taula l'opció de reinstaurar el servei militar a tot el bloc europeu, si bé les competències en defensa són dels estats membres i, per tant, Brussel·les hi té poc a dir.

Cal recordar que la gran majoria d'estats membres té problemes per trobar soldats i incrementar el personal dels seus exèrcits. Fa temps que, entre d'altres, el Regne Unit, Alemanya, Itàlia, Espanya o els Països Baixos veuen com durant els últims anys han anat perdent efectius, sobretot en els rangs més baixos. Hi té a veure en gran part el factor demogràfic i l'envelliment de la població, però sobretot el pacifisme dels europeus i l'animadversió que generen en molts joves els exèrcits o el servei militar. Un dels pocs països europeus que no té problemes de reclutament és Finlàndia, i per això Brussel·les li va demanar consell al seu expresident.