Francesc mor als 88 anys a causa d'un ictus

RomaEl papa Francesc ha mort a les 7.35 del matí d'aquest Dilluns de Pasqua, a la seva residència a la Casa Santa Marta al Vaticà, només unes hores després de reaparèixer davant dels fidels un cop acabada la missa del Diumenge de Resurrecció, des de la lògia central de la basílica de Sant Pere. El Vaticà ha confirmat aquest vespre que Jorge Mario Bergoglio ha mort d'un vessament cerebral i una "posterior insuficiència cardíaca irreversible" i no de la pneumònia lateral doble de què s'estava recuperant, i que el va obligar a passar un llarg ingrés hospitalari. La premsa italiana havia avançat abans que ho fes oficial la cúria romana que s'ha despertat a les sis del matí i ha patit l'ictus una hora més tard. El seu cos serà traslladat a la basílica de Sant Pere del Vaticà.

L'últim cop que se'l va veure en públic va ser diumenge, quan amb un fil de veu va impartir la benedicció de l'urbi et orbi amb què van concloure els ritus de la Setmana Santa, en la qual no va poder participar a causa del seu precari estat de salut. Francesc va delegar a un dels seus col·laboradors la lectura del missatge de Pasqua, que va escriure personalment: un al·legat contra les guerres que asfixien el món que ja és el testament d'un pontificat trencador.

“Amb profund dolor he d'anunciar la mort del nostre sant pare Francesc”, ha dit el cardenal Kevin Farrell, camarlenc del Vaticà, en un videomissatge difós per la Sala de Premsa de la Santa Seu poc abans de les 10 del matí. "La seva vida sencera ha estat dedicat al servei del Senyor i de la seva Església. Ens ha ensenyat a viure els valors de l'Evangeli amb fidelitat, coratge i amor universal, de manera particular i en favor dels més pobres i marginats", ha afegit.

Poc després de l'anunci oficial, a totes les esglésies de Roma han començat a repicar les campanades de dol i els edificis oficials d'Itàlia i el Vaticà han posat les banderes a mitja asta. "Al costat del dolor per la mort del papa Francesc, adverteixo una sensació de buit, la sensació d'estar privat d'un punt de referència que admirava. Va conquerir el món des del primer moment, des de l'elecció del seu nom", ha dit el president de la república italiana, Sergio Mattarella.

Tot i que les últimes aparicions de Francesc deixaven en evidència la seva lenta recuperació, o la permanent fragilitat d'una edat ja avançada i d'altres afectacions de la salut, la sobtada desaparició del pontífex als 88 anys ha sorprès els feligresos arribats al Vaticà des de tots els racons del món per celebrar la Setmana Santa. I de mica en mica, de forma espontània i en silenci, han començat a omplir la plaça de Sant Pere.

L'interinatge del camarlenc

La mort de Francesc fa que la gestió dels assumptes vaticans quedin temporalment en mans del cardenal camarlenc Kevin Farrell, que a partir d'ara tindrà un paper central com a papa interí, mentre es convoca el conclave que triarà el successor del tron de Sant Pere. Una assemblea de bisbes que haurà de començar d'aquí un màxim de 20 dies. El cardenal irlandès, l'encarregat d'anunciar el seu decés, ha presidit aquest vespre el ritu de certificació de la mort i la disposició del cos del pontífex al taüt.

El trasllat del cos del Sant Pare a la basílica vaticana per a l'homenatge de tots els fidels començarà aquest dimecres, 23 d'abril al matí, ha informat el Vaticà. I si bé les exèquies tindran lloc a l'esmentada basílica, per exprés desig de Francesc serà enterrat fora dels murs del Vaticà, a l'església de Santa Maria Major, al centre de Roma.

Un buit profund

En un moment històric tan convuls com l'actual, la mort del primer papa llatinoamericà i jesuïta deixa un buit profund a l'Església catòlica i als que anhelen la fi de les guerres i un món més just. Molt popular entre els fidels del món sencer, però enfrontat a una ferotge oposició interna, Francesc serà recordat com el papa dels pobres, dels marginats i de les perifèries. Un transformador, però sobretot un simple prevere al capdavant de l'Església de Roma. “Com m'agradaria una Església pobra per als pobres”, va proclamar tres dies després de la seva elecció, el març del 2013.

El seu estil profundament reformista va ser molt criticat per l'oposició conservadora, que va arribar a acusar-lo d'heretgia i manca d'ortodòxia. Es tractava en realitat d'un grup petit, però sorollós que va trobar el millor altaveu amb l'auge dels governs d'extrema dreta arreu del món, fins i tot a la seva Argentina natal, ara governada per Javier Milei, que el va qualificar d'"imbècil" i "representant del maligne a la terra". Amb posterioritat, però, es van entrevistar a Roma i, si més no, van llimar diferències

L'arribada de Donald Trump a la Casa Blanca va suposar el darrer desafiament d'un pontificat que ja estava en el temps de descompte. Les batudes antiimmigrants i una política contrària a les minories LGBTI són oposades al magisteri de Francesc, que sempre va defensar alçar ponts i no murs. Per si en quedaven dubtes, Trump va nomenar nou ambaixador dels EUA davant la Santa Seu un popular activista ultracatòlic profundament crític amb el papa llatinoamericà. I el pontífex va respondre amb una crida a la mobilització als bisbes nord-americans, que ara hauran de triar el seu successor.

“Deixa un llegat enorme a l'Església en un camí completament obert –diu el pare Antonio Spadaro, director de la revista dels jesuïtes italians i una de les persones més properes al papa Francesc–. El seu pontificat ha estat ple de fruits, però també de moltes llavors. Deixar aquesta terra el dia de Pasqua és un gran senyal que romandrà en els nostres cors".