¿El gran dipòsit de terres rares de Noruega pot representar un punt d'inflexió per a Europa?

BarcelonaUlefoss, una antiga localitat minera de 2.000 habitants del sud de Noruega, podria representar un punt d’inflexió geopolític per a Europa. La companyia minera Rare Earths Norway (REN) hi ha identificat un dipòsit de 9 milions de tones de terres rares, cosa que col·loca la localitat en una escala similar a les mines actives més grans del món a la Xina i els Estats Units.

Les terres rares són un grup de 17 elements químics essencials per a la digitalització i la transició energètica, perquè són imprescindibles en tecnologies com les plaques solars o els vehicles elèctrics. Solen trobar-se en concentracions molt baixes i barrejades amb altres materials, cosa que fa que obtenir-ne sigui molt costós, que requereixi grans quantitats d’energia i d’aigua i que generi grans quantitats de residus. A més, sovint estan barrejades amb elements radioactius com l’urani i l’arsènic, perillosos per a la salut humana i el medi ambient.

Ara per ara, el principal problema europeu és la dependència estratègica de la Xina, que extreu el 70% de terres rares i en processa el 85%. El 2023 Pequín va imposar restriccions a les exportacions d’alguns d’aquests elements, que ha ampliat aquest abril.

Davant d'aquesta situació, la Unió Europea ha legislat per tenir-ne una font segura, perquè ara per ara no disposa d’una font interna de terres rares. El 2023 va aprovar la llei de matèries primeres crítiques de la UE, que estableix l’objectiu que el 2030 almenys el 10% de la demanda europea d’aquestes matèries s’extregui en territori europeu i que no més d’un 65% provingui d’un únic país tercer.

En aquest sentit, l'empresa REN pretén arribar a subministrar un terç de la demanda de terres rares d’Europa. És cert que Noruega no pertany a la UE, però és considerada un aliat “fidel” per la Unió, que hi manté forts vincles comercials. Noruega, per la seva banda, també ha regulat en aquesta direcció i el mateix 2023 el govern va presentar l’estratègia mineral, que aspira a desenvolupar la indústria minera “més sostenible” del món.

Un projecte controvertit

Amb tot, el projecte planteja nombrosos dubtes pel que fa a la seva viabilitat. Per començar, el dipòsit localitzat per REN es troba sota zones residencials i una escola. De moment, però, la idea d’una futura mina no ha generat grans objeccions de la població ni de les autoritats locals, segurament pel fet que Ulefoss és una de les comunitats mineres més antigues d’Europa –al segle XVII ja hi havia mines de ferro–. Malgrat tot, sí que hi ha veïns que denuncien que algunes de les exploracions que duu a terme REN s’estan fent en estanys, cosa que podria alterar els equilibris naturals de la zona, segons recull DW.

El principal problema al qual s’enfronta el projecte miner és el risc de subsidència, és a dir, que el terra s’enfonsi per l’espai buit que deixaran les perforacions. És el que ja ha passat a Kiruna, al nord de Suècia, una localitat que va haver de ser desplaçada de manera permanent a principis de segle. Per evitar-ho, REN vol taponar els forats que quedin al jaciment fent servir la meitat dels residus que generi la mira, barrejats amb un agent aglutinant que reforci la roca.

A més, per no afectar les zones residencials del poble, la companyia planteja la creació d’una “mina invisible”, que començarà a perforar en diagonal a 4 km del centre de la localitat. Però l'investigador en energia i clima de l'Observatori del Deute en la Globalització (ODG), Alfons Pérez, apunta que “la modalització ho aguanta tot i després les coses són molt més complexes” i que aquest projecte farà augmentar molt els costos dels materials que s’extreguin: "Les terres rares de la Xina seran infinitament més barates". D’altra banda, cal tenir en compte que innovacions tecnològiques d’aquesta magnitud requereixen un consum d’energia molt elevat, i es calcula que la mina d’Ulefoss tal com està projectada consumiria al voltant de l’1% del consum anual d’energia de Noruega.

Malgrat les preocupacions, REN espera començar una operació pilot l’any vinent i que la mina operi a ple rendiment el 2030. Les estimacions de Pérez són unes altres: “Tenint en compte les prospeccions, inversions, avaluacions i els permisos, el temps mitjà per arribar a extreure una tona de terres rares està al voltant dels 16 anys”. Segons explica, és difícil tirar endavant aquest tipus de projectes, perquè requereixen molta inversió a l’inici i els retorns no arriben fins al cap de 10 o 15 anys. “De les propostes que es fan, potser en tira endavant 1 de cada 10”, afegeix.

Un canvi geopolític?

Pel que fa a la importància geopolítica de la possible futura mina d’Ulefoss, el científic de l’ODG adverteix que cal ser cautelosos: “Per molt que augmentem l’extracció a Europa, la Xina té nous projectes en marxa i les seves terres rares continuaran sent més barates”; més encara si tenim en compte les dificultats tècniques que presenta el projecte miner de REN.

Així, presentar l’extracció europea com a solució a la dependència de potències estrangeres pot ser fal·laç. Els experts adverteixen que moltes de les terres rares estan destinades a indústries altament controvertides com l’armamentística i asseguren que es pot optar per alternatives com el reciclatge –recuperar terres rares dels components electrònics que ja en porten– i la racionalització de la demanda.