L’estratègia de Rutte a l’Àrtic per acontentar Trump
El secretari general de l'OTAN anuncia una operació per incrementar la seguretat a la regió àrtica
Brussel·lesDonald Trump amenaçava d'envair Groenlàndia amb l'argument que Dinamarca i els aliats europeus de l'OTAN tenen desprotegit l'Àrtic, cosa que estan aprofitant els exèrcits de la Xina i de Rússia. Per això els líders europeus i el mateix secretari general de l'Aliança Atlàntica, Mark Rutte, van prometre que reforçarien la seguretat a la regió i que incrementarien les capacitats militars que hi destinen per acontentar l'inquilí de la Casa Blanca. De fet, el president dels Estats Units i el dirigent de l'organisme militar van pactar la posada en marxa d'una operació de l'OTAN a l'Àrtic a canvi que el líder republicà retirés les amenaces d'apoderar-se per la força de Groenlàndia i de reiniciar una guerra comercial contra la Unió Europea.
El dirigent neerlandès ha presentat aquest dimecres a bombo i plateret la batejada com a operació Sentinella de l'Àrtic, però ha admès que la iniciativa es limita a agrupar i coordinar sota un mateix comandament de l'OTAN totes les capacitats militars que els socis atlàntics de l'Àrtic dediquen a la protecció de la regió. "El que és realment nou és que posem tot el que fem a l'Àrtic sota un sol comandament", ha acceptat el secretari general de l'organisme en la roda de premsa prèvia a la cimera ministerial de Defensa de l'OTAN que es fa aquest dijous a Brussel·les.
Rutte ha argumentat que aquesta unificació permetrà utilitzar de manera "més eficient" els recursos que els aliats ja destinen a la protecció de l'Àrtic perquè tinguin "un impacte més gran". A més, el secretari general de l'Aliança Atlàntica ha assegurat que aquest augment de la coordinació els facilitarà "identificar quines mancances" en matèria de seguretat tenen a la regió i els permetrà "omplir-les".
Al seu torn, el ministre de Defensa danès, Troels Lund Poulsen, ha celebrat la posada en marxa de la iniciativa i ha assegurat que Dinamarca fa temps que pressiona perquè l'OTAN "tingui un paper més important" a l'Àrtic, amb la qual cosa s'ha mostrat "extremadament content" pel fet que l'Aliança Atlàntica enforteixi la seva presència militar a la regió amb activitats concretes. "Hi contribuirem substancialment, i després hem de mantenir l'impuls per garantir que l'Àrtic es reflecteixi en els plans i les activitats d'exercici de l'OTAN a llarg termini", ha afegit.
El govern danès també ha destacat que l'activitat es farà "en estret diàleg" amb els governs de Groenlàndia i les illes Fèroe. "L'Àrtic està canviant i és crucial que cooperem amb els nostres aliats de l'OTAN per enfortir al defensa i la seguretat de la regió", ha afirmat la ministra d'Exteriors de Groenlàndia, Vivian Motzfeldt.
Cal recordar, però, que abans de l'interès de Trump amb Groenlàndia i les seves amenaces contra els aliats europeus, la seguretat de l'Àrtic no estava entre les principals prioritats de l'OTAN. Fonts diplomàtiques de l'Aliança Atlàntica admeten que fins que el president estatunidenc no va carregar contra la sobirania de Dinamarca la preocupació per la seguretat de la regió era molt més reduïda, també dels mateixos Estats Units. De fet, el Pentàgon havia retallat de manera substancial les seves tropes a l'illa àrtica durant els últims anys, malgrat que ha acordat amb les autoritats daneses i groenlandeses que hi pot enviar tants efectius com ho consideri necessari.
La desídia dels EUA amb l'OTAN
És la segona vegada consecutiva en què una trobada ministerial de l'Aliança Atlàntica es durà a terme sense un secretari de l'administració Trump. Es tracta d'una desídia inèdita i que mostra fins a quin punt els Estats Units, que controlen de facto l'OTAN, s'estan desentenent de l'organisme militar i dels interessos en matèria seguretat dels aliats europeus. Així, el secretari de Defensa estatunidenc, Pete Hegseth, no assistirà a la trobada d'aquest dijous i en el seu lloc s'hi presentarà el seu subsecretari, Elbridge Colby.
Malgrat això, cada vegada més aliats europeus s'adhereixen a la iniciativa PURL (llista de peticions prioritàries d'Ucraïna, en les seves sigles en anglès), que consisteix a comprar armes als Estats Units per enviar-les a Ucraïna. Així, la Casa Blanca ha aconseguit tallar els ajuts a Ucraïna, que els europeus incrementin l'armament que envien a Kíiv i, a més, que aquestes armes siguin estatunidenques. A hores d'ara els aliats ja han aportat en aquesta iniciativa uns 4.000 milions d'euros.