Groenlàndia com a punt d'inflexió: Europa posa fi a l'estratègia de l'apaivagament amb Trump?

Brussel·lesEls líders europeus semblen haver entès que les bones paraules no funcionen amb Donald Trump. Malgrat que els principals aliats dels Estats Units han cedit en gairebé tot, el dirigent republicà no en té mai prou. El magnat no s'ha donat per satisfet després d'aconseguir un acord comercial amb la Unió Europea clarament favorable als interessos estatunidencs ni després d'obligar socis europeus de l'OTAN a multiplicar la seva despesa militar i redoblar els ajuts a Ucraïna amb armes fabricades a la potència nord-americana. Trump ha continuat humiliant i agredint Europa fins que, finalment, ha arribat la gota que sembla que ha fet vessar el got de la paciència dels líders de la UE: les amenaces d'envair territori europeu i, a més, d'aplicar nous aranzels als països que volien defensar la sobirania de Groenlàndia i la integritat de Dinamarca.

El canvi de to dels aliats dels Estats Units en els últims dies és evident, i al Fòrum de Davos i el Consell Europeu d'aquesta setmana ha quedat palès. Uns dels més durs i que ha ocupat més portades ha sigut el primer ministre canadenc, Mark Carney, o el president de França, Emmanuel Macron, però també han ensenyat les dents dirigents que normalment s'han mostrat més tebis amb el magnat novaiorquès, com el canceller alemany, Friedrich Merz, la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, el primer ministre belga, Bart De Wever, o el primer ministre polonès, Donald Tusk.

Fins i tot, la presidenta del Banc Central Europeu (BCE), Christine Lagarde, ha aixecat la veu contra l'inquilí de la Casa Blanca, cosa que sol evitar per la sensibilitat del càrrec que ocupa. "Això és el crit d'atenció més gran que hem tingut mai, [...] Europa ha de fer una anàlisi i decidir què vol fer per reforçar-se", va dir la dirigent francesa.

L'únic que continua alabant Trump sense matisos, i el reivindica com el salvador d'Europa i l'OTAN és el mateix secretari general de l'Aliança Atlàntica, Mark Rutte. "Sort en tenim d'ell", va insistir aquest dimarts l'exprimer ministre neerlandès.

El primer ministre canadenc va proclamar directament "la ruptura de l'ordre mundial". Una reflexió no gaire nova i que fa temps, sobretot arran del retorn de Trump, que ja ocupa noticiaris i pàgines de diaris; però que encara no havia sortit de la boca d'un dirigent del pes del Canadà. Però ara ja no és l'únic dirigent dels països aliats que ho diu obertament i advoca públicament perquè les "potències mitjanes", especialment les europees, "treballin juntes" i siguin capaces de fer front a Trump, Vladímir Putin o Xi Jinping.

El mateix Merz, el líder de la potència més influent de la UE, ha convidat els seus homòlegs a no abandonar-se als designis del "nou ordre mundial" i a conjurar-se per deixar d'estar a la "mercè" dels interessos i els ritmes que marquen els Estats Units i la Xina. I, en la mateixa línia que Von der Leyen, ha avisat que el bloc europeu no es pensa arronsar davant de cap nova amenaça i respondrà de "manera unida, ferma i proporcional".

Més enllà de les paraules, la UE també ensenya les dents amb contramesures. El bloc europeu ja ha deixat de manera indefinida sobre la taula totes les eines que té per afrontar una nova situació tan inèdita com la d'aquesta darrera setmana i ha amenaçat amb activar-les si Trump contraataca. L'estat membre que ha pressionat més en aquest sentit ha sigut França. Macron advoca públicament per activar el conegut com a bazuca, que és un marc legal que permet aturar importacions i exportacions amb un país tercer concret o, entre d'altres, atacar directament les grans tecnològiques estatunidenques.

Una altra de les opcions que la UE té al calaix és la llista d'aranzels contra productes estatunidencs per uns 93.000 milions d'euros. El bloc europeu la va congelar quan van tancar l'acord comercial amb els EUA, però la pot reactivar amb prou celeritat si les relacions es tornen a tòrcer. Von der Leyen va voler deixar clar aquest divendres a la Casa Blanca que es guarden aquestes armes al calaix. "Estem preparats amb contramesures comercials i també instruments no aranzelaris", va avisar la presidenta de la Comissió Europea.

Un punt de no retorn

Els dirigents europeus respiren més alleugerits per la frenada de Trump, però no obliden unes amenaces inèdites en les relacions transatlàntiques i en la cimera europea d'aquest dijous es van conjurar per preparar-se davant d'una potencial nova crisi amb els Estats Units. El consens entre els caps d'estat i de govern és que l'última setmana ha marcat un abans i un després, i els dirigents europeus sembla que n'han extret una lliçó: sigui per casualitat o causalitat, quan li han deixat de ballar l'aigua i han aixecat la veu, el president dels Estats Units ha fet marxa enrere.

Per això, la gran majoria de líders advoca per a partir d'ara mantenir aquesta actitud i deixar-se de genuflexions davant l'inquilí de la Casa Blanca. Un dels que va resumir més bé el sentir general dels dirigents va ser Tusk. "L'apaivagament és sempre un senyal de debilitat. Europa no es pot permetre la debilitat, ni envers els seus enemics ni envers els seus aliats. L'apaivagament no produeix resultats, només humiliació. L'actitud ferma i l'autoconfiança europees s'han convertit en la necessitat del moment", va dir el primer ministre polonès.