La UE rep amb escepticisme la marxa enrere de Trump: "Ens mantenim alerta"

Brussel·lesBona notícia, però tampoc per tirar coets. Els líders europeus respiren alleugerits per la marxa enrere de Donald Trump, i celebren que hagi retirat l'amenaça d'envair Groenlàndia i d'apujar els aranzels a estats membres de la Unió Europea. Ara bé, les humiliacions i agressions del president dels Estats Units al bloc europeu dels últims dies han deixat una ferida profunda. Pot ser un punt d'inflexió. La gran majoria de dirigents europeus insisteixen que no volen trencar les relacions transatlàntiques, però admeten que han canviat i comparteixen la voluntat de preparar-se per al nou ordre internacional.

Els caps d'estat i de govern de la UE reunits aquest dijous a Brussel·les es congratulen per la desescalada entre la potència estatunidenca i europea. Però saben que no és, en cap cas, una solució definitiva i que a la Casa Blanca regnen la inestabilitat i la incertesa. Mai se sap quan Trump pot fer un altre cop de volant i tornar a carregar contra Europa. "M'alegro que la setmana hagi acabat millor del que la vam començar: sense amenaces d'invasió i de nous aranzels. Però ens mantenim alerta", ha resumit el president francès, Emmanuel Macron.

Fins i tot els socis europeus històricament més atlantistes donen un toc d'atenció a Trump. Friedrich Merz i Donald Tusk, per exemple, han reivindicat les estretes relacions amb els Estats Units i han advocat per salvaguardar-les, encara que també han deixat anar crítiques velades al magnat novaiorquès. "Cal entendre la diferència entre liderar i dominar. [...] Necessitem confiança i respecte", li ha recordat el primer ministre polonès.

El canceller alemany ha sigut molt més complaent amb Trump en declaracions a la premsa abans d'entrar a la trobada europea. "Estic molt agraït que el president Trump s'hagi distanciat dels seus plans originals de prendre el control de Groenlàndia, i també agraeixo que s'hagi abstingut d'imposar aranzels addicionals l'1 de febrer", ha dit.

Al matí, però, des del Fòrum de Davos, Merz també ha marcat els límits de les relacions a la Casa Blanca i l'ha advertit que la UE respondria de manera "ferma, unida i proporcional" davant d'una nova amenaça de Trump, tant pel que fa al terreny comercial com al de la sobirania dels aliats europeus.

L'advertència de Merz a Trump és similar a la que van llançar el president del Consell Europeu, António Costa, i la cap de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, abans que el president estatunidenc anunciés l'acord i fes marxa enrere en l'aplicació de nous aranzels a estats membres. De fet, fonts del Consell Europeu apunten que les eines per respondre a una eventual nova agressió de la Casa Blanca continuen sobre la taula.

Una de les principals opcions que els dirigents europeus discutiran i que potencialment podrien aplicar és la recuperació de la llista d'aranzels contra productes estatunidencs per un valor d'uns 93.000 milions d'euros que van congelar quan van arribar a un acord comercial amb els EUA.

L'altra via –més contundent i que genera més reticències entre els socis europeus– és l'activació de l'instrument anticoacció, també conegut com a bazuca legal. Es tracta d'un mecanisme que permet restringir les importacions o les exportacions, excloure alguns països de participar en licitacions públiques o suspendre obligacions internacionals en matèria de propietat intel·lectual, cosa que afectaria especialment les grans tecnològiques estatunidenques.

Meloni, la més complaent amb Trump

Una de les primeres dirigents a reaccionar de manera positiva a l'acord anunciat per Trump i Rutte ha sigut Giorgia Meloni. "Com sempre ha sostingut Itàlia, és essencial continuar promovent el diàleg entre les nacions aliades", ha dit a X la primera ministra italiana. De fet, la dirigent d'extrema dreta ha sigut un dels dirigents que s'ha negat en tot moment a respondre de manera contundent a les amenaces de Trump, com defensaven França i Alemanya, entre altres països. Fins i tot diversos mitjans internacionals apuntaven que l'executiu italià es negava d'entrada a activar les contramesures previstes, com els aranzels o el bazuca legal.

Tot i la tebiesa de Meloni, diversos dirigents europeus convenen que la pujada de to i unitat dels dirigents europeus contra Trump ha sigut el que l'ha frenat. "Una Europa unida ha obligat els Estats Units a fer marxa enrere i a mantenir converses amb Dinamarca sobre l'augment de la seva presència militar" a Groenlàndia, ha destacat el primer ministre de Suècia, Ulf Kristersson, que ha insistit que la UE "no es pot deixar fer xantatge per cap país", tampoc pels EUA.

Amb tot, les relacions de la Unió Europea i els Estats Units no són les mateixes que fa una setmana. Sembla que el pitjor ja ha passat i que, almenys a hores d'ara, Trump no enviarà tropes a envair Groenlàndia ni començarà una nova guerra comercial amb el seu principal aliat comercial. Tot i això, tal com ha assenyalat la cap de la diplomàcia europea, Kaja Kallas, la relació transatlàntica ha patit "un cop molt dur". "La confiança entre la UE i els EUA s'ha vist danyada", ha conclòs el dirigent suec.