La Unió Europea rep amb escepticisme l'acord entre Trump i Rutte sobre Groenlàndia

Brussel·lesBona notícia, però tampoc per tirar coets. Els pocs líders europeus que han reaccionat a l'acord sobre Groenlàndia anunciat pel president dels Estats Units, Donald Trump, amb el secretari general de l'OTAN, Mark Rutte, han optat per la cautela. Fonts del Consell Europeu expliquen que, en general, els dirigents celebren la desescalada de tensió entre el bloc comunitari i la potència nord-americana. Ara bé, també alerten que cal que la Unió Europea estigui preparada per afrontar la "volatilitat" que regna a la Casa Blanca i la "nova realitat".

Les mateixes fonts apunten que el punt de discussió principal de la cimera de caps d'estat i de govern de la UE d'aquest dijous al vespre a Brussel·les és "com construir una forta relació amb els Estats Units en el nou context".

La visió de Friedrich Merz pot deixar entreveure quin serà el parer general a la sala de la reunió de líders. El canceller alemany ha aplaudit el compromís de Trump amb l'OTAN, que està controlada de facto pels mateixos Estats Units, i ha assegurat que és el "bon camí" per a una millora de les relacions entre els EUA i la UE. Ara bé, el dirigent germànic, que és un dels més atlantistes del bloc comunitari, ha avisat Trump i l'ha advertit que, si torna a l'ofensiva, el bloc europeu actuarà de manera "unida i ferma".

L'advertència de Merz a Trump és similar a la que van llançar el president del Consell Europeu, António Costa, i la cap de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, abans que el president estatunidenc anunciés l'acord i fes marxa enrere en l'aplicació de nous aranzels a estats membres. I, en la mateixa línia, les fonts del Consell Europeu apunten que les eines per respondre a una eventual nova agressió de la Casa Blanca continuen sobre la taula.

Una de les principals opcions que els dirigents europeus discutiran i que potencialment podrien aplicar és la recuperació de la llista d'aranzels contra productes estatunidencs per valor d'uns 93.000 milions d'euros que van congelar quan van arribar a un acord comercial amb els EUA.

L'altra via —més contundent i que genera més reticències entre els socis europeus— és l'activació de l'instrument anticoacció també conegut com a bazuca legal. Es tracta d'un mecanisme que permet restringir les importacions o les exportacions, excloure alguns països de participar en licitacions públiques o, entre altres mesures, suspendre obligacions internacionals en matèria de propietat intel·lectual, cosa que afectaria especialment les grans tecnològiques estatunidenques.

De fet, Merz ja ha avisat que podrien activar aquestes contramesures si Trump realment apugés les taxes de duanes a estats membres a partir de l'1 de febrer, tal com havia amenaçat en un inici per pressionar els aliats perquè li deixessin comprar Groenlàndia.

Meloni, la més complaent amb Trump

Una de les primeres dirigents a reaccionar de manera positiva a l'acord anunciat per Trump ha sigut Giorgia Meloni. "Com sempre ha sostingut Itàlia, és essencial continuar promovent el diàleg entre les nacions aliades", ha dit a X la primera ministra italiana. De fet, la dirigent d'extrema dreta ha sigut un dels dirigents que s'ha negat en tot moment a respondre de manera contundent a les amenaces de Trump, com defensaven França i Alemanya, entre altres països. Fins i tot, diversos mitjans internacionals apuntaven que l'executiu italià es negava d'entrada a activar les contramesures previstes, com els aranzels o el bazuca legal.

Tot i la tebiesa de Meloni, diversos dirigents europeus convenen que la pujada de to dels dirigents europeus contra Trump ha sigut el que l'ha frenat. "Una Europa unida ha obligat els Estats Units a fer marxa enrere i a mantenir converses amb Dinamarca sobre l'augment de la seva presència militar" a Groenlàndia, ha destacat en roda de premsa el primer ministre de Suècia, Ulf Kristersson. Al seu torn, la portaveu del govern francès, Maud Bregeon, ha reivindicat el paper d'Emmanuel Macron i ha assegurat que el dur discurs que va pronunciar a Davos contra el president dels Estats Units ha influït en la decisió de la Casa Blanca de fer marxa enrere.