Per què Trump reivindica que Groenlàndia va pertànyer als Estats Units i demana que li "retornin"?

Brussel·lesEl president dels Estats Units, Donald Trump, ha tornat a sorprendre a tothom quan en el discurs al Fòrum de Davos ha reivindicat que Groenlàndia va ser territori estatunidenc i ha exigit a Dinamarca, així com al global d'aliats europeus que donen suport a la seva sobirania, que li "retorni" el "gran tros de gel". ¿D'on surt el nou argument del dirigent republicà per apoderar-se amb l'illa àrtica?

El magnat novaiorquès s'ha remuntat a la Segona Guerra Mundial. En ple auge del nazisme i després de la invasió de Dinamarca, Groenlàndia es va declarar independent per no caure sota el control dels alemanys. Tot i això, l'illa groenlandesa va ser autònoma durant molt poc temps, ja que les grans potències hi tenien els mateixos interessos que ara: la posició geoestratègica és clau i compta amb recursos naturals.

Aviat el règim nazi hi va instal·lar assentaments i, per evitar que se la quedés l'enemic, els Estats Units van decidir ocupar-la. La Casa Blanca va firmar un acord amb l'aleshores ambaixador danès a Washington, i el 9 d'abril del 1940 Groenlàndia va convertir-se en protectorat estatunidenc i va obtenir el dret a instal·lar-hi bases militars. D'aquesta manera, els estatunidencs van poder allunyar l'exèrcit nazi de la zona i la va utilitzar com a punt estratègic per a lluitar la Segona Guerra Mundial contra les Potències de l'Eix, sobretot com a escala per als caces que sortien dels Estats Units en direcció a Europa.

De fet, Trump també ha utilitzat l'exemple de la Segona Guerra Mundial per al·legar que les forces daneses no són capaces de defensar l'illa àrtica. "Dinamarca va caure davant d'Alemanya després de només sis hores de combat i va ser totalment incapaç de defensar-se a si mateixa i Groenlàndia. Així que els Estats Units ens vam sentir obligats a enviar forces per mantenir el territori de Groenlàndia, i ho vam fer amb un gran cost i despesa. La vam salvar", ha reivindicat Trump, que també ha recordat que els estatunidencs hi van "instal·lar bases" militars.

Per aquest motiu, Trump considera més de mig segle després que Groenlàndia hauria de ser dels Estats Units i lamenta que l'administració estatunidenca d'aleshores, una vegada acabada la guerra, la "retornés" a Dinamarca. "Vam ser estúpids, no ho hauríem d'haver fet, però ho vam fer", ha dit el dirigent republicà. També ha titllat de "desagraïts" els aliats europeus i ha reivindicat el paper dels estatunidencs en la lluita contra les Potències de l'Eix. "Ara mateix, potser estaríeu parlant alemany i una mica de japonès", ha afegit el dirigent republicà.

Una qüestió de seguretat

El president dels Estats Units ha negat que tingui interès en el "gran tros de gel" pels recursos naturals que hi pugui haver i ha afirmat que, com en la Segona Guerra Mundial, la seva prioritat és la seguretat de l'Àrtic, la qual suposadament no va poder en el passat ni pot garantir ara Dinamarca i els aliats europeus. La realitat és, però, que els Estats Units tenen permís per enviar tantes tropes com vulguin a Groenlàndia des del final de la Segona Guerra Mundial, i que durant els últims anys ha reduït de manera voluntària i substancial la presència militar a l'illa àrtica.

El magnat novaiorquès també ha aprofitat la compareixença per fer-se seva una de les reivindicacions històriques del poble groenlandès, com és la manca d'inversió en el territori per part de Dinamarca. "Només els Estats Units poden protegir aquesta immensa massa de terra, aquest gegantí tros de gel, desenvolupar-lo i millorar-lo", ha insistit.