Trump arriba a Suïssa enmig d'una tensió creixent per les amenaces comercials i militars

BarcelonaDonald Trump ja ha arribat a Suïssa per participar al Fòrum Econòmic de Davos, enmig d'una tensió creixent per la seva insistència per annexionar-se Gronelàndia i per les amenaces comercials a diversos països europeus. El president nord-americà ha arribat a Zúric al voltant de la una del migdia i ha agafat un helicòpter per dirigir-se a la ciutat dels Alps suïssos on té lloc la cimera econòmica.

El seu discurs està previst per a les 14.30 h d'aquest dimecres. Tot i això, no està clar si la seva intervenció serà puntual, perquè ha arribat amb retard. L'avió presidencial Air Force One ha patit un "problema elèctric menor" poc després d'enlairar-se de camí a Suïssa i Trump ha hagut de continuar el viatge amb un altre avió més petit, que ha sortit dues hores més tard del previst.

Trump ha viatjat a Suïssa amb un ampli equip d'assessors i membres de la seva administració, inclòs el secretari d'Estat, Marco Rubio. A més de fer el discurs oficial, Trump també té previst aprofitar la visita a Davos per fer aquest dijous una cerimònia per posar en marxa el que ha denominat Junta de Pau, que tindria com a primera missió supervisar la transició política a la Franja de Gaza. Trump ha convidat a formar-ne part una seixantena de líders mundials, incloent-hi el president rus, Vladímir Putin, i el primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, cosa que ha generat polèmica. La majoria de líders europeus han dit que s'ho estan pensant, però Emmanuel Macron ja ha rebutjat formar-ne part, cosa que ha fet augmentar la tensió entre els dos líders.

El president francès va apujar el to ahir contra Donald Trump des de la tribuna de Davos, on va titllar el president nord-americà –sense referir-s'hi directament– d'"assetjador". Aquest dimecres l'Elisi ha sol·licitat formalment una missió de l'OTAN a Groenlàndia i ha dit que està disposat a contribuir-hi. D'aquesta manera, França explicita encara més el seu suport a Dinamarca, que la setmana passada ja va reclamar un exercici de l'Aliança Atlàntica a l'illa àrtica. La proposta d'un exercici militar conjunt en el marc de l'OTAN permetria als Estats Units participar juntament amb els seus aliats en un reforçament de la seguretat a Groenlàndia, el factor que suposadament més preocupa a Trump i pel qual argumenta que cal que Washington en prengui el control sigui com sigui.

Les amenaces de Trump no cessen. Hores abans de viatjar cap a Suïssa, va reiterar la seva intenció d'annexionar-se l'illa de l'Àrtic. En una roda de premsa a la Casa Blanca aquest dimarts, es va mostrar convençut que els groenlandesos acabaran volent integrar-se als Estats Units, malgrat que totes les enquestes indiquen el contrari. "Encara no he parlat amb ells, però estic segur que quan ho faci n'estaran encantats", va dir Trump.

Quan li van preguntar fins on està disposat a arribar per controlar Groenlàndia, es va limitar a contestar: "Ja ho veureu". Sobre el potencial trencament de l'OTAN en cas que avanci en els seus plans d'una intervenció militar, Trump s'ha mostrat confiat que això no passarà. Però, com sempre, ha esquivat donar cap mena de concreció: "Crec que trobarem alguna cosa que permeti que l'OTAN estigui molt contenta, i nosaltres ho estarem molt".

El discurs de Trump a Davos ha generat molta més expectació després que el president estatunidenc anunciés el cap de setmana la seva intenció d'aplicar aranzels a Dinamarca i set països europeus més com a càstig per oposar-se als seus plans. L'amenaça comercial va arribar després que diversos països enviessin petits contingents militars a l'illa en una missió prospectiva. Ara, Dinamarca i França demanen que això es converteixi formalment en uns exercicis conjunts de l'OTAN.

Rutte surt en defensa de Trump

Malgrat les crítiques de diversos líders europeus a les amenaces de Trump, el secretari general de l’OTAN, Mark Rutte, ha tornat a sortir en defensa del president dels Estats Units. “Sort en tenim, que hi sigui ell”, ha insistit en una taula rodona al Fòrum de Davos sobre el futur de l’Aliança Atlàntica. En aquest sentit, el dirigent neerlandès ha reivindicat que els aliats atlàntics hagin incrementat la despesa militar al 5% del producte interior brut (PIB) per la pressió del Pentàgon.

Quan se li ha preguntat sobre el seu silenci davant les amenaces de Trump a Groenlàndia, el secretari general de l’OTAN ha justificat el seu silenci i que ni tan sols hagi defensat la sobirania d’un dels seus aliats, com és Dinamarca. “Estic treballant en el tema de Groenlàndia entre bastidors, però no ho puc fer en públic”, ha respost Rutte.

Ajuda a Ucraïna

L'oposició dels països europeus a les intencions expansionistes de Trump sobre Groenlàndia i les reticències sobre la Junta de Pau ja han tingut conseqüències més enllà de les amenaces comercials. Qui en surt més mal parat és Volodímir Zelenski i Ucraïna, que han quedat relegats en la llista de prioritats del president nord-americà. Segons informa el Financial Times, els EUA han interromput els plans per facilitar un paquet d'ajuda econòmica de 800.000 milions de dòlars per a Ucraïna un cop acabada la guerra. Estava previst que representants d'Ucraïna, Europa i els EUA anunciessin l'acord durant la cimera a Davos, però de moment s'ha posposat.

El president ucraïnès va dir aquest dimarts que només viatjaria a Davos si hi havia la possibilitat de signar els documents sobre garanties de seguretat amb els EUA i un pla de prosperitat per facilitar a Kíiv suport a llarg termini per a la reconstrucció del país, cosa que de moment no sembla avançar. "Ucraïna està preparada per a reunions amb tots els socis si aquestes reunions ens ajuden a salvar vides i garantir la seguretat", va dir Zelenski a X.

I si Ucraïna és el més perjudicat, Rússia n'és un dels beneficiaris. "Ha fracassat l'intent de convertir Ucraïna en el principal tema a Davos", aplaudia ahir a Telegram l'emissari del Kremlin, Kiril Dmítriev.