L'extrema dreta europea s'allunya de Trump després de la derrota d'Orbán
Creixen les veus entre les formacions ultra de la UE que marquen distàncies amb el president dels Estats Units
Brussel·lesEl retorn de Donald Trump a la Casa Blanca semblava que havia d'impulsar encara més la creixent extrema dreta europea. Dirigents com Giorgia Meloni, Marine Le Pen, Santiago Abascal o, entre molts altres, Geert Wilders van celebrar amb bombo i platerets la victòria del magnat novaiorquès. Tanmateix, les amenaces i humiliacions constants del president dels Estats Units contra els estats membres de la Unió Europea i la guerra a l'Iran han sigut rebudes amb una gran animadversió al bloc comunitari, cosa que ha provocat que veus de l'extrema dreta europea advoquin per guardar distàncies amb el dirigent nord-americà. Una estratègia electoralista que s'ha accentuat aquesta setmana, després que el suport explícit de l'administració de Trump a Viktor Orbán no contribuís en cap cas a evitar la derrota electoral del primer ministre en funcions d'Hongria.
La dirigent europea més obertament crítica amb el president dels Estats Units aquesta setmana ha sigut la primera ministra italiana. Giorgia Meloni, si bé s'ha discutit amb Trump en sortir en defensa del papa Lleó XIV, s'ha distanciat clarament del president estatunidenc just després de perdre el referèndum sobre la reforma del sistema judicial i, entre d'altres, s'ha mostrat obertament contrària a la guerra iniciada pels Estats Units i Israel a l'Orient Mitjà. Aquest posicionament ha indignat Trump i ha provocat una esquerda entre els dos líders. "No vol ajudar-nos en la guerra. Estic consternat [...]. Pensava que tenia valor, m'he equivocat", ha criticat el president dels EUA en una entrevista dimarts passat al diari Corriere della Sera.
Abans de l'entrevista, però, ja havien sortit col·laboradors de Meloni a criticar els vincles de l'extrema dreta europea amb Trump i a suggerir que el suport de l'administració nord-americana a Orbán els va perjudicar electoralment. "Els hongaresos no volen que els diguin a qui han de votar", va declarar el diputat del partit Germans d'Itàlia Carlo Fidanza.
Unes declaracions similars a les que van arribar d'algunes veus del principal partit d'extrema dreta d'Alemanya. El diputat de l'AfD Matthias Moosdorf va apuntar a l'"amistat ostentosa" com una de les causes de la derrota d'Orbán en una piulada que van compartir altres veus influents de la formació germànica. A més, el representant de l'AfD va demanar no caure en el mateix error que el primer ministre en funcions hongarès i no aplaudir les "bogeries" de la Casa Blanca.
L'esquerda entre l'extrema dreta francesa i Trump encara va arribar abans. La dirigent de Reagrupament Nacional, Marine Le Pen, va criticar des d'un primer moment l'atac dels EUA i Israel contra l'Iran i l'agressió del Pentàgon contra Veneçuela. Veus de la formació també havien demanat distanciar-se del president dels Estats Units molt abans per les constants amenaces amb els aranzels de Trump contra la UE i d'envair Groenlàndia.
En aquest sentit, el cap del think tank europeu CEPS, Karel Lanoo, apunta en una conversa a l'ARA que no el "sorprèn" la distància que ha posat Le Pen amb Trump. "És un moviment típicament francès, allunyant-se de Washington", apunta. Ara bé, l'expert veu més destacat que la resta de partits d'extrema dreta europes li segueixi els passos i ho atribueix al fet que consideren que els fa perdre vots. En aquest sentit, Lanoo posa d'exemple el líder d'extrema dreta Nigel Farage, que també era un aliat estret del president dels Estats Units. "Els atacs de Trump al Regne Unit li van acabar passant factura", afegeix.
Fins i tot Vox, que sempre evita criticar Trump, va sortir en defensa de Meloni davant de les crítiques del president estatunidenc. La portaveu al Congrés del partit d'extrema dreta espanyol, Pepa Millán, va reivindicar la "sobirania" dels estats europeus i la figura del Papa, mentre que va assegurar que "ningú vol una guerra" i va titllar de "poc comprensibles" alguns dels estirabots del dirigent dels EUA, com els que ha protagonitzat al llarg d'aquesta setmana.
Els equilibris de l'extrema dreta
L'expert en polítiques de la UE del centre d'investigació EPC York Albrecht apunta en una conversa en aquest diari que la derrota d'Orbán no es deu només al suport explícit que va rebre per part de l'administració nord-americana, sinó sobretot per qüestions internes relacionades amb la situació econòmica, les infraestructures, la societat del benestar i la deriva autoritària. Tot i això, apunta que el fet de donar suport a Trump, que ha iniciat la guerra al Pròxim Orient, es "contradiu amb la narrativa de la pau que Orbán defensa a Ucraïna", a banda que es tracta d'una guerra que "ha tingut efectes econòmics en els hongaresos" i que "és molt i molt impopular" al país.
Ara bé, tal com apunta Albrecht, que l'extrema dreta s'allunyi de Trump no vol dir que trenquin del tot amb el president dels EUA. En aquest sentit, l'investigador de l'EPC considera que, malgrat les amenaces contra els estats europeus i la guerra de l'Iran, continua sent "la gran figura de l'extrema dreta internacional, amb un discurs antiwoke i populista". "Han de vigilar molt i trobar el punt just de la relació amb Trump", apunta l'expert.