Els laboristes de Noruega es reivindiquen: “La socialdemocràcia també pot guanyar davant l’onada de dretes”

CopenhaguenDavant la pujada a les enquestes i l'augment de la popularitat de la formació ultradretana Partit del Progrés (FrP), pocs pensaven fa un any que el Partit Laborista del primer ministre Jonas Gahr Store podria tornar a guanyar les eleccions parlamentàries de Noruega. Tot i això, dilluns a la nit, a la seu dels socialdemòcrates, un Store eufòric per la victòria electoral va deixar anar un missatge molt clar: “Això és un senyal per a fora de Noruega que la socialdemocràcia també pot guanyar malgrat l’onada de la dreta”.

En pocs mesos, Store ha sabut contraposar-se a la impopularitat del seu govern, i finalment els laboristes han aconseguit millorar lleugerament els seus anteriors resultats, en un moment en què la socialdemocràcia sembla gairebé un moviment sense alè a la resta de països europeus.

El Partit Laborista va començar a remuntar a les enquestes amb el retorn com a ministre de Finances de l’ex secretari general de l’OTAN, Jens Stoltenberg, considerada una figura molt popular i de consens al seu país. Store també s’hauria beneficiat del fet que, en temps d’incerteses en el panorama global amb la guerra d’Ucraïna i Gaza, s’ha sabut presentar davant dels electors com un polític amb experiència en política internacional i una figura més estable que la líder del FrP, Sylvi Listhaug.

Segons els analistes, el retorn a la Casa Blanca de Donald Trump, imposant una política d’aranzels i amenaçant un aliat de l’OTAN com Dinamarca (un fet que s’ha mirat de reüll des de Noruega), també ha servit per consolidar el govern serè i de tall diplomàtic que representa el líder laborista.

Tot i això, les eleccions han sigut un frec a frec fins a l’últim moment en una campanya electoral molt polaritzada. Amb els resultats de les urnes, els experts preveuen que el Partit Laborista optarà per continuar governant en minoria al Parlament. Tot i això, Store necessitarà el suport de quatre formacions més petites de centreesquerra que fan augurar un escenari ben complicat per aprovar lleis clau com els pressupostos.

D'una banda, el Partit Socialista d’Esquerres i el Partit Roig ja han posat un ultimàtum a canvi del seu suport. Aquestes formacions demanen que el Fons de Pensions Sobirà –el més ric del món, vinculat als beneficis de la indústria petroliera– s’ha de desprendre de les inversions a empreses d’Israel relacionades amb el sector de la defensa, una condició que s’ha de complir abans que puguin començar les negociacions amb els laboristes.

Pel que fa al Partit dels Verds, demanen que el nou govern formuli un pla per eliminar gradualment l’extracció de gas i petroli, cosa que vol dir que el país renunciï a ser el principal exportador de gas a la UE i el vuitè productor mundial de petroli. Per als socialdemòcrates, aquesta és una demanda difícil, a causa del pes de la indústria petroliera a l’economia del país, ja que gràcies als seus ingressos multimilionaris s’ha pogut sostenir durant dècades el model d’estat del benestar del país nòrdic. D'altra banda, “des de la guerra a Ucraïna, els laboristes defensen que Noruega ha de continuar subministrant gas i no deixar de banda la resta d’Europa”, explica per a l’ARA l’analista Johannes Bergh.

En últim lloc, el Partit de Centre, una formació agrària considerada de les més euroescèptiques del Parlament, ha dit que no donarà suport als laboristes si el govern continua acostant-se i cedint a les demandes de la UE. De fet, les relacions entre Noruega i la UE ja van crear tensions entre les dues formacions polítiques, fins al punt que van trencar la coalició de govern entre els dos partits el gener passat arran de l’adopció d’una directiva sobre energia marcada des de Brussel·les. I és que, tot i que Noruega no és un estat membre de la UE, sí que té accés a l’espai Schengen i a l’Espai Europeu Econòmic (EEE), per la qual cosa el seu govern està obligat a incorporar part de la legislació que s’aprova des de la UE.

En aquest sentit, Store ha deixat clar que no vol fer cap canvi en la relació del país amb la UE, per tant, “és poc probable que en els pròxims anys obri el debat per a una major integració –explica Bergh–, ja que aquest és un tema que els laboristes han passat molt de puntetes perquè divideix profundament la societat”.

Resultat històric per a la ultradreta

L’altra cara de les eleccions parlamentàries és la constatació que el Partit Conservador, tradicionalment el partit més gran del bloc de dretes, ha estat incapaç de presentar-se com una oposició clara i eficaç davant l’auge de l’extrema dreta. En conseqüència, el partit de l'ex primera ministra Erna Solberg ha obtingut els seus pitjors resultats en els últims vint anys. El fet és que les propostes més moderades dels Conservadors per rebaixar impostos i deixar més diners a la butxaca dels contribuents han quedat eclipsades per l’ofensiva populista del FrP, que ha promès grans retallades d’impostos als més rics, restringir l’arribada d’immigrants i mà dura contra la delinqüència que, diuen, ve importada des de Suècia.