El cosí del ministre de Medi Ambient de Noruega, en vaga de fam contra el petroli

CopenhaguenL’últim àpat que va fer l’activista climàtic Vebjørn Bjelland Berg, cosí del ministre de Medi Ambient de Noruega, Andreas Bjelland Eriksen, va ser fa cinc setmanes. Des de llavors fa una vaga de fam per demanar que Noruega posi fi a l’explotació dels seus jaciments de gas i petroli, que han convertit el país nòrdic en un dels més rics del món.

L’activista té previst trencar el dejuni de protesta el 8 de setembre, dia en què se celebren les eleccions parlamentàries a Noruega. Per fer més visible les seves demandes, està acampat al centre d’Oslo, davant la seu del Parlament, malgrat que la policia l’ha intentat desallotjar dues vegades requisant-li la tenda de campanya i el material.

Berg, de 29 anys, es lamenta que malgrat ser familiar d’un membre del govern, encara no ha pogut parlar amb ningú de l’executiu després d’haver demanat públicament una entrevista amb el primer ministre socialdemòcrata, Jonas Gahr Strøre. “Deuen tenir por d’algú que no ha menjat des de fa un mes”, ironitza Berg en una entrevista per telèfon amb l’ARA.

En l’última setmana de la protesta, Berg assegura que físicament es troba bé. "Però els darrers dies estic notant que la gana m'afecta una mica la salut mental”, diu. "Les paraules ja no són suficients per transmetre la urgència de la situació climàtica en què es troba el planeta i per això he decidit posar en risc la meva vida”, justifica, amb l’esperança que el missatge arribi al seu cosí i als 3,8 milions de noruecs que poden votar en les eleccions.

Berg demana als polítics de Noruega que formulin un pla per deixar gradualment la producció d’hidrocarburs i renunciar a ser el quart exportador mundial de gas natural i el vuitè país que més petroli ven al món: "No demano que aturin la indústria petroliera demà, això seria un xoc per a Noruega i Europa: demano una transició ràpida que es pot fer en deu anys”. Considera que “no és una idea utòpica o radical, és simplement necessària”.

Des de l'esclat de la guerra a Ucraïna i les sancions aplicades a Rússia, Noruega també s’ha convertit en el principal proveïdor de gas a la Unió Europea. Això ha disparat encara més els beneficis de la indústria petroliera que alimenten les inversions del Fons Sobirà de Noruega, que garanteix les pensions del país i que actualment té un valor d'1,67 bilions d’euros, el més ric del món. “Crec que és extremadament immoral –crítica Berg–: ens estem enriquint amb la incineració del planeta només per ser un país encara més immensament ric”.

"Ja som un país extraordinàriament ric i això ens dona la flexibilitat econòmica per deixar d’explotar la indústria petroliera, perquè continuaríem sent un país ric sense el gas i el petroli, però, tot i això, el govern ha decidit que vol continuar explotant els jaciments”, denuncia.

Una qüestió fora de l'agenda política

Segons les enquestes d’opinió, molts noruecs comparteixen amb Berg la necessitat d’abandonar de manera gradual el petroli, tot i que en les eleccions de dilluns vinent poques formacions polítiques estan disposades a negociar un calendari per fer-ho possible. Segons el programa electoral dels socialdemòcrates, el partit defensa que la indústria petroliera “s’ha de desenvolupar, no desmantellar”, per aconseguir reduir les emissions de CO₂ l'any 2030, fins a ser un país neutre en emissions l'any 2050. Uns altres partits, com els Conservadors o la formació populista de dretes Partit del Progrés, defensen “continuar explorant noves àrees per trobar nous jaciments en el futur”. Només la formació dels Verds, que en les darreres eleccions va aconseguir 3 dels 169 diputats del Parlament, vol abandonar l’extracció d’hidrocarburs en un termini de quinze anys.

Amb aquest panorama, Berg es mostra molt crític amb la poca ambició pel que fa a les polítiques climàtiques dels polítics del seu país: “Estic molt decebut amb el meu cosí". Els dos cosins van sobreviure junts a l’atac terrorista de l’illa d’Utøya que va traumatitzar el país fa catorze anys. En l’atac, l'extremista d'ultradreta Anders Breivik va matar a trets 69 joves i en va ferir 100 més mentre se celebrava una reunió de les joventuts del partit laborista (AUF), de les quals Berg i Eriksen formaven part.

Abans de començar la vaga de fam, l'activista explica que va comunicar les seves intencions al cosí: "Va intentar que em fes enrere dient que li importava massa la meva salut, i jo me'l crec perquè l’estimo malgrat les discrepàncies que puguem tenir”. De fet, Berg assegura que una vegada passin les eleccions i acabi la protesta, té moltes ganes de “passar una tarda amb l’Andreas jugant a la PlayStation i menjant pizza, com solíem fer quan ens vam criar junts; després d’això, ja tindrem temps de parlar de temes seriosos”.