Merz es vol espolsar els refugiats sirians
El canceller defensa les deportacions després de la caiguda d’Al-Assad, tot i el potencial perjudici per a l'economia
BerlínGairebé un any després de la caiguda del règim del dictador sirià Bashar al-Assad, el canceller alemany Friedrich Merz ha animat els refugiats sirians que viuen a Alemanya a tornar al seu país i ha advertit que aquells que no ho facin seran deportats. "La guerra civil a Síria s’ha acabat, ja no hi ha motius per sol·licitar asil a Alemanya", va dir Merz aquesta setmana. "Per descomptat, en el futur també podrem deportar aquells que es neguin a tornar al seu país un cop ja estiguin a Alemanya", va advertir el canceller.
Merz responia així a la polèmica causada al país per unes declaracions del seu ministre d’Afers Estrangers, Johann Wadephul. El cap de la diplomàcia havia expressat en un recent viatge a Damasc els seus dubtes que molts refugiats sirians vulguin tornar aviat al seu país, a causa del nivell de destrucció que va poder constatar de primera mà sobre el terreny. "Aquí realment gairebé ningú pot viure dignament", va reconèixer Wadephul durant una visita a Harasta, un suburbi de la capital greument devastat per la guerra civil.
Les declaracions del cap de la diplomàcia alemanya van provocar malestar i crítiques dins de la Unió Demòcrata Cristiana (CDU), el partit de Merz, d'Angela Merkel i del mateix Wadephul. El ministre també va ser criticat per la líder de l’extrema dreta, Alice Weidel. Les seves afirmacions, segons les quals "no es pot esperar" que els sirians tornin al seu país, són “una bufetada a la cara de les víctimes de la violència islamista a Alemanya”, segons la líder de la ultradreta.
Deu anys després de la crisi de refugiats del 2015, s’ha reobert a Alemanya el debat sobre els refugiats sirians: ¿qui pot quedar-se i qui ha de marxar? El canceller ha convidat el president sirià, Ahmed al-Sharaa, a visitar Alemanya per "resoldre plegats" el retorn dels refugiats sirians a casa seva. Nomenat president interí a finals de gener, Al-Sharaa ha impulsat una obertura del país i un acostament a Occident, mantenint també relacions amb Moscou.
Escepticisme sobre la mesura
La crida de Merz a tornar a Síria probablement caurà en sac foradat dins la comunitat siriana a Alemanya. "No crec que molts sirians tornin a casa de manera voluntària", explica a l'ARA Usahma Felix Darrah, director de l’ONG berlinesa Amics del Poble Sirià. "Encara que puguin estar-hi obligats legalment, molts han construït noves vides en aquest país", recorda Darrah.
"Si tens una família o una feina [a Alemanya], per què renunciaries a la teva feina, a la teva carrera –la primera vegada que realment guanyes diners de debò a la teva vida– o trauries els teus fills de l’escola per tornar a un país que és violent, sense infraestructures, amb electricitat només de manera esporàdica, escoles deficients i sense ocupació? És tan simple com això. Poseu-vos al seu lloc", demana el director de l’ONG berlinesa.
La majoria de sirians va arribar a Alemanya durant la crisi de refugiats del 2015. L’excancellera, la conservadora Angela Merkel, va obrir les portes entre el 2015 i el 2016 a 1,2 milions de persones que sol·licitaven asil, la majoria sirians. Els seus crítics consideren que aquell gest humanitari va contribuir a l’auge de l’extrema dreta al país.
L’ACNUR, l’Agència de les Nacions Unides per als Refugiats, calcula que entre el gener i el setembre d’aquest any un milió de sirians han tornat al seu país des dels seus llocs d’acollida. Però mentre els que s'havien instal·lat en països àrabs estan tornant a Síria en gran nombre, els que viuen a Alemanya ho fan amb comptagotes. Els sirians són el tercer grup estranger més nombrós, després dels turcs i els ucraïnesos. L'agost del 2025, el nombre de registrats era de 951.406, segons el ministeri de l’Interior. A finals del 2024, n'hi havia 975.060, segons l’Oficina Federal d’Estadística. Desenes de milers de sirians han obtingut el passaport alemany després de cinc anys de residència, de manera que és molt probable que s'hi quedin davant del futur incert que els espera. El 2024, 83.183 sirians van aconseguir el passaport alemany, segons dades oficials.
I malgrat que la pressió de Merz és evident, la marxa dels refugiats sirians podria tenir greus conseqüències per a alguns sectors de l’economia del país. Per exemple, hospitals i clíniques temen la partida dels 6.000 metges i 2.000 farmacèutics. La xifra, però, no inclou aquells que tenen la ciutadania, fet que significa que el nombre és més alt: uns 10.000 metges i 3.000 farmacèutics.