Deu anys després de la crisi migratòria, l'extrema dreta és més forta que mai a Alemanya

Berlín“Wir schaffen das” (Ho aconseguirem), va proclamar a finals d'estiu del 2015 la llavors cancellera alemanya, Angela Merkel, en plena crisi dels refugiats a Europa. La decisió de Merkel d'obrir entre 2015 i 2016 les portes d'Alemanya a 1,2 milions de refugiats i sol·licitants d'asil, la majoria sirians, va dividir el país.

Aquell estiu, molts alemanys es van bolcar amb els refugiats i van abraçar la Willkommenskultur (cultura de benvinguda o d'acollida), que designa la creença que Alemanya té el deure i la capacitat d'acollir un nombre il·limitat de sol·licitants d'asil. D'altres es van posar les mans al cap. Veien els refugiats sirians com una font de crim i de possibles atacs terroristes islamistes. Tenien por que els refugiats, en bona part musulmans, no s'integressin bé a la societat alemanya.

Merkel assegura ara que no es penedeix de la seva decisió del 2015 d'obrir les fronteres del país a centenars de milers de refugiats sirians, malgrat el cost polític i les tensions al seu propi partit. "En aquell moment vaig dir aquella frase per bones raons, i la mantinc. No ha canviat res al respecte fins avui. Això no obstant, no em podia imaginar que me la retraurien com ho han fet", va reconèixer Merkel en declaracions al diari Evangelische Zeitung. "Estava convençuda i ho continuo estant que ningú no abandona la seva pàtria a la lleugera", sosté l'excancellera.

Al cap de deu anys, la decisió de Merkel continua sent controvertida i ha donat ales a l'extrema dreta, que és més forta que mai a les enquestes d'intenció de vot. Quan Merkel va dir "ho aconseguirem" a finals d'agost del 2015, el partit ultradretà Alternativa per a Alemanya (AfD), fundat el 2013, tenia un 3% d'intenció de vot. Llavors era un partit populista antieuro, però va veure en el tema migratori un filó electoral i el va aprofitar per sumar vots. AfD va passar de l'oposició a l'euro a un discurs agressiu contra els refugiats, sobretot arran de les múltiples agressions sexuals contra dones a Colònia la nit de Cap d'Any del 2016.

Aquest any, l'extrema dreta, que creix arreu d'Europa, també ha fet servir els atemptats islamistes i els atacs amb ganivets en mans d'immigrants o refugiats per agitar la por dels alemanys i guanyar vots. Actualment, Alternativa per a Alemanya és el principal partit de l'oposició i la seva popularitat continua augmentant. Si aquest diumenge se celebressin eleccions a Alemanya, AfD seria, amb el 26% dels vots, el partit més votat, seguit dels conservadors de la CDU-CSU de Merz, amb el 24%, segons l'última enquesta de Forsa. Els socialdemòcrates i els verds empatarien amb el 13%, mentre l'Esquerra (Die Linke) aconseguiria l'11%.

Crítiques de Merz

En deu anys, el nombre de refugiats ha augmentat a Alemanya de 750.000 el 2014 a 3,3 milions a finals del 2024. A la gran onada migratòria del 2015 s'hi han sumat més d'un milió d'ucraïnesos que han trobat refugi a Alemanya després de la invasió russa, que va començar el febrer del 2022.

Ara per ara, resulta difícil jutjar l'èxit o el fracàs de la integració dels refugiats del 2015 a Alemanya. Molts alemanys es queixen dels ajuts que reben els immigrants o es mostren preocupats per l'escassetat creixent d'habitatge i els problemes a les escoles, dels quals hi ha gent que culpa els immigrants.

"Si ens hi fixem, hem aconseguit moltes coses amb la integració dels refugiats homes al mercat laboral. La situació no és tan bona en el cas de les dones refugiades, amb les quals la integració laboral ha resultat molt més complicada", va reconèixer la cancellera a l'entrevista. "I tot i que el terrorisme islamista ja existia a Alemanya abans del 2015, continua sent depriment que els atemptats els cometin precisament sol·licitants d'asil, sobretot quan es descobreix que les seves sol·licituds feia temps que s'havien rebutjat", va afegir Merkel, que va reconèixer que "el fet que es retorni al seu país d'origen les persones que no tenen dret de residència al nostre continua sent un problema sense resoldre satisfactòriament".

Merkel va abandonar la cancelleria per decisió pròpia el desembre del 2021 i va passar el testimoni al socialdemòcrata Olaf Scholz. Des del maig, el conservador Friedrich Merz és el nou inquilí de la cancelleria. Malgrat que són del mateix partit polític, Merkel i Merz han xocat recentment en immigració. L'excancellera conservadora va criticar el coqueteig de Merz amb l'extrema dreta durant la campanya electoral i la seva decisió, un cop a la cancelleria, de reforçar els controls a la frontera per frenar la immigració irregular i rebutjar algunes sol·licituds d'asil.

La coalició entre conservadors i socialdemòcrates que dirigeix Merz és conscient que el tema de la immigració preocupa els alemanys. El 44% dels alemanys estan "molt preocupats per la migració i la immigració incontrolada", segons una enquesta de l'institut Ipsos publicada al gener. Dos terços dels enquestats consideren que cal endurir la política d'asil, segons DeutschlandTrend, l'enquesta d'opinió de la cadena pública ARD.

Merz, líder de la CDU, ha estat sever amb el balanç de la seva antecessora al càrrec en matèria migratòria. "Avui sabem que, en l'àmbit a què ella feia referència, és evident que no ho hem aconseguit", va concloure Merz al cap de deu anys que Merkel permetés l'entrada de més d'un milió de refugiats a Alemanya.