Les municipals, un test clau per a l’extrema dreta a França abans de les presidencials

ParísEls francesos tornen aquest diumenge a les urnes per escollir els seus representants locals. França celebra la primera volta de les eleccions municipals, uns comicis que habitualment no tenen una dimensió nacional. Aquesta vegada, però, la proximitat de les eleccions presidencials –previstes per a la primavera del 2027– farà que la lectura dels resultats es faci en clau de política nacional. L'extrema dreta de Marine Le Pen, Reagrupament Nacional (RN), un partit que tradicionalment ha tingut una implantació local feble, vol que les municipals siguin el seu trampolí cap a l'Elisi.

Le Pen i la seva mà dreta –i més que probable candidat a les presidencials si ella és definitivament inhabilitada per la justícia–, Jordan Bardella, volen traduir els seus bons resultats a les últimes eleccions legislatives i europees en més alcaldies. No serà fàcil perquè la poca implantació local de RN fa que no es pugui presentar a un bon nombre de municipis. Hi ha una anècdota que il·lustra perfectament la situació: Bardella no podrà votar un candidat del partit que presideix perquè Garches, el municipi de 17.000 habitants on viu als afores de París, no té candidat de Reagrupament Nacional.

El doble de candidats

Amb tot, el partit d’extrema dreta presenta llistes pròpies en uns 600 municipis i dona suport a altres candidatures en 162 pobles i ciutats més. És gairebé el doble que a les últimes municipals, però és relativament poc pels més de 2.800 municipis de més de 3.500 habitants que hi ha a França. La direcció del partit d'extrema dreta assegura que ha prioritzat "la qualitat a la quantitat", i ha descartat candidats que havien fet declaracions racistes, homòfobes o sexistes per no fer trontollar la imatge de moderació que vol projectar la formació per intentar camuflar la seva ideologia d'extrema dreta.

Els resultats del 22 de març serviran per mesurar la capacitat de RN d'arribar a tots els territoris, un factor clau per a les aspiracions de Le Pen i Bardella de guanyar les presidencials. El partit s'ha marcat com a objectius prioritaris mantenir Perpinyà –l'única gran ciutat que governen– i guanyar ciutats com Niça (on es presenta Éric Ciotti, aliat de RN) o Toló. També aspiren a aconseguir la segona ciutat de França, Marsella. Seria la gran sorpresa de les eleccions. Però no és una idea tan boja: els sondejos situen el candidat d'extrema dreta, Franck Allisio, com el segon més votat a la primera volta amb el 34% dels vots, només superat lleugerament per l'actual alcalde i candidat de l'esquerra, Benoît Payan (36%). La clau estarà en les aliances de cara a la segona volta.

Batalla per París

A París, sigui quin sigui el resultat, les eleccions suposaran l'adeu de la socialista Anne Hidalgo com a alcaldessa de París després de catorze anys. Hidalgo, filla d'espanyols emigrats a principis dels seixanta a França, va ser la primera dona al capdavant de la capital francesa i aquesta vegada no es presenta a la reelecció, un fet que pot provocar un canvi de color al consistori. Després de 25 anys governant els socialistes, l'Ajuntament de París podria passar a mans de la dreta.

Les enquestes –habitualment poc precises abans de la primera volta– apunten a una batalla molt ajustada entre el successor d'Hidalgo, el socialista Emmanuel Grégoire, i la candidata de la dreta (Els Republicans), l'exministra Rachida Dati. Grégoire és el candidat unitari dels principals partits d'esquerres, a excepció de La França Insubmisa (LFI), força considerada oficialment per primera vegada d'extrema esquerra. Si en altres eleccions tota l'esquerra s'ha unit en una sola candidatura, per a les municipals no hi haurà aliança amb els insubmisos. L'enfrontament que mantenen amb els socialistes ho impedirà. LFI presenta la seva pròpia candidata, Sophia Chikirou.

Per primera vegada, l'extrema dreta podria entrar a l'Ajuntament de París. La capital mai ha estat un territori còmode per a Marine Le Pen, però l'altre partit d'ultradreta, Reconquesta –liderat per Éric Zemmour–, ha presentat una candidata, Sarak Knafo, que ha estat la gran sorpresa de la campanya. Les enquestes li atorguen entre un 12% i un 13% dels vots, prou per passar a la segona volta. En canvi, el candidat de Le Pen no té cap opció d'arribar a la segona volta, segons els sondejos.

Banalització de l'extrema dreta

Knafo ja ha ofert a la dreta unir-se de cara a la segona volta, de tal manera que si Dati accepta –per ara ho ha rebutjat, però caldrà veure què hi diu a partir de dilluns–, la dreta i la ultradreta podrien aconseguir l'Ajuntament de París. És un escenari realista que suposaria l'arribada de l'extrema dreta a la capital francesa, conseqüència del procés de banalització dels partits populistes i xenòfobs que viu França, un procés abanderat per Le Pen i el seu Regarupament Nacional, i promocionat per una dreta que ja fa temps que ha trencat el cordó sanitari. Paradoxalment, a la capital se'n beneficiaria el rival de Le Pen, Éric Zemmour. Un apropament a París de Rachida Dati amb la candidata de Zemmour o de Le Pen "seria un error", advertia Le Monde en el seu últim editorial abans de la jornada de reflexió.