Ofensiva contra Mélenchon: Macron li penja l'etiqueta d'extrema esquerra

París¿França Insubmisa (LFI) és un partit d'extrema esquerra? En un país on el govern classifica oficialment els partits en diferents blocs polítics, la resposta no és inofensiva. Pot marcar el futur polític de França. El partit creat per Jean-Luc Mélenchon el 2016 sempre ha tingut l'etiqueta d'esquerra radical –que la formació assumeix–, i ja estava classificat en el bloc de l'esquerra, però una circular que el ministeri de l'Interior va publicar el 2 de febrer de cara a les eleccions municipals que se celebren al març situa la formació al bloc de l'extrema esquerra.

"Jo no faig la classificació però no hi ha cap misteri en el fet que són d'extrema esquerra", ha assegurat Emmanuel Macron. El ministre de l'Interior, Laurent Nuñez –abans el màxim responsable de la Policia de París– ha justificat la decisió per les crítiques dels insubmisos a les forces policials o el recurs "sistemàtic" de les mocions de censura.

En el bloc d'extrema esquerra hi ha partits minoritaris que defensen trencar amb les estructures de l'Estat, com el Nou Partit Anticapitalista (NPA), que vol acabar amb la propietat privada i proposa una "ruptura amb l'Estat i les seves institucions", o Lluita Obrera (LO), que promet "combatre i enderrocar l'Estat burgès". En resum, el govern francès classifica com a extrema esquerra els partits que van en contra dels principis i els valors de la República, els que se situen fora del marc republicà.

"L’extrema esquerra són els moviments trotskistes i anarquistes que qüestionen la República, que la consideren indissociable del capitalisme. La proposta política de LFI, així com el seu discurs general, per molt radicals que siguin, continuen sent republicans", defensa Thomas Legrand, editorialista de Libération en un editorial publicat aquesta setmana al diari francès.

Imatge negativa

El problema per als insubmisos no és menor. L'etiqueta d'extrema esquerra suposa convertir-se en un partit indesitjable de cara a l'opinió pública, amb una imatge allunyada d'un partit de govern. És el que la dreta, l'extrema dreta i també els macronistes intenten des de fa temps. Tot l'arc parlamentari, tret de l'esquerra, presenta LFI com a extremista, especialment des dels atacs de Hamàs del 7 d'octubre. La defensa dels palestins i les crítiques a Israel serveixen als altres partits per recórrer al mantra de l'antisemitisme.

"Qualsevol excusa serveix per descriure Mélenchon com un extremista. Que ho sigui o no, no és la qüestió –apunta el politòleg Philippe Marlière, professor del University College de Londres, a l'ARA–. Quan vols desacreditar l'esquerra, es comença sempre per aquí: es diu que és un partit extremista perquè és antisemita".

Els insubmisos i els seus votants són claus per a una aliança dels partits d'esquerres: si LFI és extrema esquerra, s'allunya la possibilitat d'un futur pacte amb els socialistes, els Verds i els comunistes per a les eleccions presidencials o per a les legislatives. Com que a França les eleccions sempre són a dues voltes, l'esquerra dividida ho té molt complicat per fer-se forta a l'Assemblea Nacional o per arribar a l'Elisi.

Cordó sanitari

Ara que els insubmisos són considerats oficialment d'extrema esquerra, els partits no han deixat passar l'oportunitat d'atiar la por que governi Mélenchon. L'extrema dreta de Le Pen, a la qual s'ha imposat un cordó sanitari durant anys, ha arribat a demanar-lo ara contra LFI.

La mort la setmana passada d'un militant ultra en una baralla amb joves antifeixistes vinculats a la Jove Guàrdia Antifeixista, un grup d'extrema esquerra fundat per un diputat de LFI, ha donat més arguments als defensors de descriure el partit com a extremista.

França Insubmisa ha presentat un recurs al Consell d'Estat per revocar l'etiqueta d'extrema esquerra i la resta de partits del bloc progressista han criticat la decisió del govern. El líder dels socialistes, Olivier Faure, ha advertit que és "injust" i ha denunciat que la decisió és una maniobra per desdemonitzar l'extrema dreta de Le Pen. Els mitjans de comunicació amb una línia editorial conservadora, la majoria en mans de Vincent Bolloré, també tenen un paper important en la campanya contra LFI, alhora que rebaixen l'extremisme de Marine Le Pen. Le Figaro, per exemple, ha deixat de qualificar Reagrupament Nacional com a extrema dreta i parlen de "partit nacionalista".

Comportament dels líders

"El programa de LFI no és extremista en si mateix, en el sentit que respecta les institucions, però considero que el comportament dels membres del partit és un comportament extremista, i és així des de fa temps –sostenia a France Inter Guillaume Roquette, periodista de Le Figaro i professor de sociologia política de la Universitat de Lausana, que apunta a la personalitat "carismàtica" i "ferma" del líder del partit per explicar que alguns titllin la formació d'extremista–. La manera de parlar de Mélenchon pot ser una mica dura".

Altres experts sostenen de manera categòrica que no es pot etiquetar el partit com a extremista. "No hi ha ni un sol argument que permeti classificar LFI com a extrema esquerra; no se sosté", defensava a Libération el sociòleg Manuel Cervera-Marzal, autor de Le populism de gauche [El populisme d'esquerres], un llibresobre el partit de Mélenchon. La diferència fonamental entre LFI i els partits d'extrema esquerra és que els insubmisos són "un moviment parlamentari que subscriu el joc electoral al 100%", mentre que la resta de partits consideren que el canvi social "no passa per les urnes, sinó pel carrer o fins i tot per les armes", conclou.