Parir dins de la "zona de mort" d'Ucraïna: l'ARA visita la maternitat de Sumi

Sumi (Ucraïna)La Maternitat de Sumi és un oasi de pau enmig de la guerra. Aquesta ciutat d'uns 250.000 habitants al nord-est d’Ucraïna està a uns 20 kilòmetres de la línia de front, a tocar de la frontera amb Rússia, i pateix atacs constants, que s’han intensificat en les últimes setmanes. De poc serveix alertar la població amb sirenes o a través de l’aplicació de mòbil Air Alert, dissenyada per les autoritats ucraïneses: aquí un míssil triga entre 5 i 8 segons a impactar al centre de la ciutat, i en el cas dels drons hi ha menys de dos minuts per trobar un refugi. Però a la Maternitat, que el 8 de març de l’any que ve complirà 100 anys, només hi ha calma i silenci. És el que necessiten les mares i els nadons en un lloc on, malgrat l’horror, la vida s’obre camí.

L'Anya, una mestra de 24 anys, mira de calmar l’Odelle, la seva primera filla, que té dos dies de vida i pesa només 1,3 quilos. La petita rondina al bressol, i amb prou feines se la veu dins la manteta que l’embolica. Quan li preguntem per què ha decidit ser mare en aquestes circumstàncies, la noia somriu: "I per què no? La guerra no ens pot prendre les nostres vides. No ens pot arrabassar ser mares. I quin sentit té esperar? Tampoc sabem quan s’acabarà tot això". Com la gran majoria de dones que pareixen avui a Ucraïna, s’ha d’enfrontar a l’embaràs i a la criança sola. Espera amb impaciència que el pare de la criatura arribi de la regió de Zaporíjia on està combatent, per conèixer l’Odelle i gaudir amb ella dels pocs dies de permís que tindrà.

Al seu costat, la Victòria, una advocada amb qui comparteix l’habitació, es veu més tranquil·la cuidant la Yeva, que també va néixer amb poc més d’un quilo de pes. Ella no és mare primerenca: té un fill de 13 anys, amb qui va fugir al principi de la guerra al Regne Unit. Però va decidir tornar: "És millor ser a casa", diu. Encara que casa seva, en un poble fronterer al nord de Sumi, va ser destruïda per l'artilleria, els drons i els míssils russos que colpegen constantment aquestes localitats, on amb prou feines queden uns quants avis que es resisteixen a marxar. La Yeva i el seu germà viuran en un petit pis a la ciutat on la mare s’ha refugiat. També els haurà de criar sola, perquè té el marit al front. Quan li preguntem per com veu el futur dels seus fills, respon el mateix que diria qualsevol mare en qualsevol lloc, en qualsevol circumstància: "Espero que siguin feliços".

Parir sota terra

En aquests gairebé quatre anys d’invasió russa, la maternitat s’ha hagut d’adaptar a la guerra. Els quiròfans, les sales de part i de dilatació i l'UCI neonatal s’han traslladat a les plantes subterrànies. Aprofiten cada racó: als passadissos, metges i infermeres teclegen als ordinadors, i també hi han posats llits arrambats a la paret. En cas d’atac, els pacients i el personal de la primera planta poden baixar també al soterrani. L’hospital està equipat amb generadors per funcionar autònomament fins a 24 hores. Per fer més amables els laberíntics passadissos, han penjat fotografies de dones embarassades lluint radiants el seu ventre amb roba de gala i imatges de nadons amb llacets al cap. La temperatura a l’exterior és de 6 graus sota zero, però dins l’hospital s’hi està bé en màniga curta. Des del febrer del 2022, a la Maternitat de Sumi hi han nascut gairebé 5.500 criatures, però la guerra impacta també en la natalitat: l’any passat els parts al centre van caure a la meitat respecte al 2024.

"Ens hem hagut d’adaptar a les circumstàncies. Era més còmode treballar com abans, però no tenim alternativa: la vida continua endavant i hem d’ajudar les dones. Aquí sota terra ens sentim totes més segures, i les pacients també, perquè l’enemic està molt a prop", explica l'Olga, pediatra del centre. Per motius de seguretat, l’ARA s’ha compromès a no donar detalls sobre la ubicació de l’hospital ni del seu personal. Gairebé tot l’equip que treballa a l’hospital són dones: ginecòlogues, anestesistes, pediatres, intensivistes... Els homes estan al front. Però, en realitat, les mares i els nadons també, perquè la línia de front a Ucraïna s’ha esvaït: dins de l’anomenada "zona de mort", la franja de 20 kilòmetres que ressegueix el front, ningú està segur. Dos anestesistes i un ginecòleg del centre han estat enviats al front, una pediatra de l’hospital va resultar greument ferida en un atac amb míssils al centre de la ciutat fa un any i l’octubre passat un dron Shahed rus de fabricació iraniana va impactar contra l’edifici del costat i va causar desperfectes al centre.

El principal impacte de la guerra en les dones embarassades és l’estrès, expliquen les professionals de la Maternitat. "Estan angoixades pels bombardejos i el perill constant. Estem veient més avortaments, més parts prematurs, molts nadons de baix pes. De vegades les dones no poden tenir la nutrició adequada i no prenen prou vitamines perquè no tothom aquí es pot permetre una dieta adequada, o també pateixen problemes psicològics que es tradueixen en sobrepès, diabetis o hipertensió", diu la pediatra. Però assegura que les dones són fortes: "Són autèntiques heroïnes que assumeixen la responsabilitat de tenir un fill soles en plena guerra. El desig de ser mares és més fort que tota la resta".

A la Maternitat de Sumi tothom s’esforça per deixar la guerra a la porta, però és una missió impossible. La Iulia, directora mèdica del centre, recorda que un dels moments més difícils que ha viscut va ser haver d’explicar a una partera que el seu marit havia mort en combat: "La notícia la va destrossar i no volia agafar el seu nadó. Li vam donar suport psicològic fins que va poder sobreposar-se". Al centre, a més, tot el personal té molt clar que ha de promoure l’alletament matern, per la salut de mares i criatures. Tot plegat, una cursa d’obstacles que han de superar cada dia. La guerra, diuen a Ucraïna, no és un esprint, és una marató.

La maternitat està finançada pel govern central i el regional, i l’atenció hi és totalment gratuïta. La Tetiana, la directora, diu que compten amb l’equipament bàsic, però que els falten alguns aparells especialitzats, com els audiòmetres per comprovar l’oïda dels nounats i infusors de sang. Per a la resta, se’n surten amb el que tenen.

El centre també se les empesca per continuar ajudant les mares després que se'n vagin a casa amb els nadons. Fins i tot han habilitat sota terra el "Mama café", on hi ha un gran mostrador amb macarrons, carn arrebossada, sopes, salsitxes, peix i verdures. Allà poden passar l’estona amb els seus fills quan han d’anar a una visita mèdica i també comprar menjar per a tota la família abans de tornar a casa. Els talls de llum i calefacció causats pels atacs russos a la infraestructura energètica en aquest cru hivern fan la vida impossible als ucraïnesos, i més encara a les dones amb criatures petites.

La Julia, cap de l’UCI neonatal, ha tirat endavant criatures que amb prou feines pesaven mig quilo, o d’altres que patien greus problemes cardíacs o respiratoris. Ella no se’n vanta, però la directora mèdica del centre no vol deixar passar l’oportunitat de subratllar-ho: "Té unes mans d’or i treballa sense descans". La Julia té un fill de 20 anys que està estudiant a Alemanya, però ella ha decidit no deixar el seu lloc: "Estimo la meva feina. La meva vida és ajudar els nadons: és el que soc i aquí em necessiten". Diu que no pensa en el futur que els espera als nanos que atén quan surten del ventre de la mare: "La meva feina és que mare i fill se’n vagin cap a casa amb un somriure als llavis, i això és el que fem aquí cada dia".