Putin castiga Kíiv sense llum ni calefacció en l’hivern més fred

KíivOksana Klymuk puja a peu deu pisos fins a casa seva, carregada amb les bosses de la compra, amb el seu fill Michael, de deu anys. El nen va enfundat en roba d’hivern i no se la treu quan entra a l’apartament, perquè la calefacció central amb prou feines funciona i a fora el termòmetre marca setze graus sota zero. Només tenen un parell d’hores d’electricitat al dia, que aprofiten per carregar els telèfons mòbils i les bateries per treballar a l’ordinador, o per engegar la rentadora. No agafen mai l’ascensor perquè en qualsevol moment pot marxar la llum. Tampoc poden fer servir la vitroceràmica ni el microones. La mare, professora de filologia hispànica a la Universitat Taras Xevtxenko, no es queixa: "Putin creu que si passem fred ens rendirem, però això no passarà". Ella pensa estratègies per protegir la seva família del fred i suportar l’embat: compra menjar preparat, guarda un termo amb aigua calenta i s’ha instal·lat un fogonet a la galeria per escalfar el menjar o l’aigua per rentar-se. L’únic del qual no s’ha de preocupar és de la nevera: el menjar està guardat en caixes al balcó, on la temperatura és més o menys la mateixa del congelador.

El quart hivern de la invasió russa és el més fred: els ucraïnesos no recorden temperatures tan baixes ni tanta neu des de fa més d’una dècada, i el Kremlin ho ha aprofitat per castigar encara més la infraestructura energètica, ja molt malmesa pels constants atacs de míssils i drons des del febrer del 2022. Aquesta setmana Rússia ha deixat sota mínims de llum i calefacció els tres milions d’habitants de Kíiv, amb l’objectiu declarat de minar la moral de la població i pressionar el govern ucraïnès a fer encara més concessions en les negociacions apadrinades per Donald Trump. El dany és acumulatiu i per molt que els treballadors de DTEK, l’energètica que té el monopoli elèctric del país, s’esforcen a reparar, costa més que destruir: falten peces, equips i temps. Putin ho sap i ha convertit el fred en una arma de guerra.

500 edificis sense calefacció

Fa temps que Kíiv és la ciutat dels generadors: moltes botigues i restaurants tenen a l’exterior sorollosos aparells per suplir les mancances de la xarxa trinxada pels atacs russos. La gent s’havia acostumat a viure amb talls programats de llum, però aquest hivern és molt pitjor. Segons l’ajuntament, uns 500 edificis residencials de la ciutat s’han quedat sense cap font de calefacció i les gèlides temperatures d’aquests dies es fan insuportables. Algunes cases han estat sense llum des de divendres de la setmana passada, quan Rússia va colpejar diverses estacions transformadores, tres plantes de gas natural i una de carbó que abasteixen la capital. Les autoritats van desviar la poca energia disponible a les estacions de bombeig d’aigua, el metro, els hospitals i altres serveis crítics, i van deixar sense llum milers de llars. Kíiv està fora de l’abast de les tropes russes, però no dels seus drons i els seus míssils, per molta defensa antiaèria que pugui desplegar. El fred fa la ciutat més vulnerable i les previsions meteorològiques no són esperançadores: la setmana que ve el termòmetre pot baixar fins als -25.

Oksana i el seu marit, Taras, que és professor de filologia anglesa a la mateixa universitat, han decidit per ara quedar-se a Kíiv. "Nosaltres tenim la nostra manera de defensar el país: fer classes a la universitat: aquesta és la nostra trinxera", diu ell. Admet que psicològicament és difícil suportar tants anys de guerra i tampoc jutja els que han decidit marxar. "Cadascú té les seves circumstàncies. Si fa molt més fred i ens quedem sense gens de llum potser ens mourem a la casa dels meus pares a la muntanya, però abans d’això ens quedaríem a Kíiv a casa d’alguns amics". Altres, sobretot els que poden teletreballar, han decidit fer les maletes i passar l’hivern en ciutats més petites.

De fet, les declaracions de l’alcalde de Kíiv, Vitali Klitxkò, que dilluns va demanar als veïns que poguessin que marxessin temporalment a altres localitats, han estat motiu de l’últim episodi de rivalitat amb el president Volodímir Zelenski. El president ha muntat un gabinet d’emergència per afrontar la crisi energètica a la capital i ha acusat l’alcalde d’haver fet "molt poca cosa" per preparar la ciutat per als atacs. Klitxkò, imponent exboxejador i rival de Zelenski, li ha replicat que deixi la política a banda.

El primer hivern de la guerra, Moscou va intentar enfonsar la infraestructura elèctrica de tot el país, però no se’n van sortir i després d’aquests quatre anys d’atacs intensos ara sembla que el Kremlin ha provat una nova estratègia. S’ha concentrat a destruir les plantes tèrmiques, la xarxa i els transformadors de tres grans ciutats –Kíiv, Odessa i Dnipró– sovint amb atacs repetits sobre les mateixes instal·lacions quan estan reparant-les.

Escoles tancades

La crisi energètica ha forçat les autoritats a tancar les escoles fins a l’1 de febrer. Un cop més sobre un sistema educatiu que funciona sota mínims, amb classes mixtes en línia i presencials. Les dues primeres setmanes de curs després de les vacances de Nadal van ser abruptes a les escoles. "Des de l’1 de gener que vam tornar a l'escola que hem fet només classes a distància, perquè fa fred i no tothom pot anar a l’escola. Però era complicat perquè de vegades no hi ha llum a casa o internet va molt lent. Quan hi ha llum carreguem el mòbil i el portàtil i les bateries, però no n’hi ha prou. De vegades la connexió es tallava de cop durant la classe", explica amb posat seriós Yaroslav Sekin, un noi de tretze anys de 7è curs, al davant de casa seva. "Les mestres ens posen deures i els fem quan podem o estudiem sols a casa. No podem veure els amics, però parlem per les xarxes socials".

El premi Nobel de la pau, lliurat el 2022 al Centre per a les Llibertats Civils d’Ucraïna, no protegeix del fred una de les seves principals activistes, Sasha Romantsova. Ella confessa que no ha tingut més remei que instal·lar-se al menjador de casa amb el seu gos, i cobrir-se de mantes i coixins. "Dic que és el nostre niu", fa broma. Ha recuperat una bossa d’aigua calenta de la seva àvia i s’escalfa amb el forn de gas. "Putin vol aconseguir amb el fred el que no ha pogut obtenir al front. I el més preocupant és l’impacte econòmic: hi ha grans superfícies que no poden funcionar perquè consumeixen molta energia i també petits comerços que si es queden sense clients ho tindran difícil per sobreviure", alerta.

"Energia per a la victòria"

El supermercat Metro del districte de Desnyanski, a la riba esquerra del riu Dniéper, que travessa Kíiv, sí que està obert gràcies a uns enormes generadors. En aquest establiment, on venen menjar, petits electrodomèstics o roba, des que va començar la guerra disposen d’un espai amb bancs i taules on els veïns poden recarregar els seus telèfons mòbils i escalfar-se durant tot l’horari comercial, de les sis del matí fins a les deu de la nit. "Energia per a la victòria", diuen uns cartells penjats a les parets amb el dibuix amb un endoll que dibuixa un cor sobre el blau i el groc de la bandera ucraïnesa. Un jove que no té llum a casa hi ha anat per fer un examen online, i s’asseu en un racó al fons, concentrat. A l’altra banda una dona gran carrega el telèfon i una bateria.

No gaire lluny d’allà, l’escola de primària 277 acull un dels anomenats "punts d’invencibilitat", que el govern ha instal·lat per fer l’hivern més suportable. A més d’electricitat, ofereixen te, cafè i galetes, mantes i un espai de joc per als més petits, on també es poden rentar. En molts punts de la ciutat hi ha grans tendes de campanya de color taronja que fan la mateixa funció. Ukrzaliznytsia, l’operador de trens del país, ha posat a disposició un centenar de vagons amb generadors autònoms en diferents ciutats de la regió de Kíiv, que estan equipats per acollir les famílies afectades per les apagades, amb calefacció, zones de joc, carregadors, internet via Starlink i compartiments on poden escalfar el menjar i si cal quedar-se a dormir. Fins i tot n’hi ha d’especials per als qui tinguin mascotes. Moltes estacions de tren i metro ja compten amb punts d’acollida, però l’avantatge d'aquests trens és que es poden moure ràpidament per les zones que pateixin atacs russos a la infraestructura elèctrica. Per tal que la gent pugui anar a aquests refugis climatitzats en qualsevol moment fins i tot les autoritats han alleujat el toc de queda nocturn imposat des de l’inici de la invasió russa, una mesura sense precedents.

Fent equilibris per no relliscar en la vorera gelada, Anatoli Yangol, un tècnic de so de 49 anys, explica que fa dies que no té llum ni aigua calenta: "Em vaig a dutxar al gimnàs i per això últimament estic fent més exercici. També ens ajudem entre els veïns: jo tenia internet i els donava senyal de wifi i altres em portaven altres coses. Sabem que Putin vol desmoralitzar-nos, fer que molta gent marxi perquè el seu exèrcit pugui avançar".