"Necessito munició, no un viatge": Zelenski recorda que fa quatre anys Biden li va oferir fugir

Barcelona / Brussel·lesEl president ucraïnès, Volodímir Zelenski, ha commemorat el quart aniversari de l'inici de la guerra a gran escala de Rússia contra Ucraïna amb un vídeo gravat des del búnquer on es va refugiar ell i el seu entorn els primers dies de la invasió. "Avui fa exactament quatre anys que Putin va començar la seva ofensiva de tres dies per prendre Kíiv. I això diu molt de la nostra resistència, de com Ucraïna ha lluitat tot aquest temps", ha ressaltat.

El vídeo, de 18 minuts, mostra per primer cop el refugi del carrer Bankova, on el president ha recordat que va mantenir les primeres converses amb líders mundials. Ha rememorat especialment la trucada que va rebre del llavors president dels Estats Units, Joe Biden, que li va oferir ajuda per sortir del país. "És aquí on vaig sentir: Volodímir, hi ha una amenaça, has de sortir d'Ucraïna urgentment; estem preparats per ajudar-te a fer-ho. I des d'aquí vaig respondre: necessito municions, no un viatge", ha relatat Zelenski.

Des de llavors, el president ucraïnès ha mantingut la pressió sobre Washington i els seus aliats europeus per continuar rebent l'ajuda militar i econòmica per defensar-se de Rússia. Però el retorn de Donald Trump a la Casa Blanca ha posat les coses més difícils per a Zelenski, amb una reducció de l'ajuda militar i una pressió creixent per tancar un acord que, tal com s'ha plantejat fins ara, respon més als interessos de Moscou que als de Kíiv.

En un discurs per videoconferència al Parlament Europeu, el president ucraïnès ha admès que "no és una tasca fàcil" mantenir la unitat entre Europa i els Estats Units "en les circumstàncies actuals", però ha insistit que només es podrà continuar resistint l'avenç rus amb "unitat".

Amb aquest objectiu, Zelenski ha tornat a convidar Trump a viatjar a Kíiv: "Només venint a Ucraïna i veient amb els propis ulls la nostra vida i la nostra lluita, sentint la nostra gent i l'enormitat d'aquest dolor, només llavors es pot entendre de què va realment aquesta guerra". Ha considerat que un viatge al país en guerra deixaria clar a Trump "qui és l'agressor i a qui s'ha de pressionar".

La UE es compromet a entregar el macropréstec tot i el veto d’Hongria

Qui sí que ha aprofitat per viatjar a Ucraïna coincidint amb l'efemèride han estat els líders de la Unió Europea i també els dirigents dels països nòrdics i bàltics. Però la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, i el president del Consell Europeu, António Costa, han aterrat amb les mans buides a Kíiv. La intenció era llançar un missatge ferm de suport al govern de Zelenski en el quart any de guerra, però Orbán ho ha evitat i ha vetat a última hora el vintè paquet de sancions contra el règim de Putin, i la ratificació del préstec de 90.000 milions d’euros que ha de finançar armes i ajuts humanitaris per Ucraïna durant els pròxims dos anys.

Tot i això, Von der Leyen i Costa s’han compromès en un comunicat a tirar endavant el macropréstec, tal com ja van acordar els líders europeus el desembre passat. “El primer pagament s’efectuarà tan aviat com sigui possible”, admet l’escrit emès aquest matí, si bé en un principi la idea era que la primera partida arribés a Kíiv aquest pròxim abril.

Més enllà del finançament, que és clau per a Ucraïna, els dirigents comunitaris s’han tornat a comprometre amb la seguretat del país i en la seva reconstrucció. “El futur d’una Ucraïna segura i pròspera està lligat a la Unió Europea”, asseguren Von der Leyen i Costa, que han constatat que Kíiv està “fent passos significants” en l’adhesió a la Unió Europea. “Ucraïna pot comptar amb el suport absolut en el seu accés a la UE i la reconstrucció postguerra”, afegeix el comunicat.

Ara bé, per garantir aquest suport, Von der Leyen ha fet una petició que Zelenski no ha entomat amb gaire humor. La presidenta de la Comissió Europea ha instat el president ucraïnès a accelerar la reparació de l'oleoducte Druzhba, una petició d'Hongria i Eslovàquia per deixar de vetar el vintè paquet de sancions de la UE contra el règim de Putin i l'entrega del macropréstec comunitari a Kíiv. Al seu torn, el dirigent ucraïnès ha recordat que aquesta infraestructura, que connecta el territori hongarès i eslovac amb el rus, "va ser destruïda per Rússia", i ha criticat que ara Ucraïna n'hagi de costejar la reparació. "No pot ser que Rússia destrueixi, Ucraïna o Europea reparin, i Rússia ataqui de nou", ha lamentat Zelenski.

En la mateixa roda de premsa conjunta, el dirigent ucraïnès ha insistit que el seu país necessita una "via ràpida" per a l'adhesió a la UE, que espera que es produeixi el 2027. En una entrevista aquest dilluns al Financial Times havia retret la lentitud del procés, segons el seu punt de vista. "Vull una data. L'estic demanant –va dir–. No permetem que els pròxims líders o la pròxima generació s'enfrontin a una situació en què Rússia bloquegi la pertinença d'Ucraïna a la UE durant 50 anys".

El Kremlin diu que continuarà la guerra

Enmig d'un procés –de moment poc intens i sense avenços– de negociacions a tres bandes, Zelenski ha promès que Ucraïna no trairà els sacrificis fets pel seu poble durant quatre anys de guerra només per fer la pau amb Rússia, que manté uns objectius de màxims, inclòs el reconeixement internacional de la sobirania russa de tot el Donbàs, també de les zones que no ha aconseguit ocupar durant la guerra. A més, no aclareix en quina situació quedarien les parts de Kherson i Zaporíjia –províncies que Rússia es va annexionar il·legalment el setembre del 2022– que es mantenen sota domini ucraïnès.

El Kremlin ha assegurat que la guerra es mantindrà perquè ha admès que Rússia encara no ha aconseguit "tots els seus objectius". "És cert que els objectius no s'han aconseguit totalment. Per això, continua l'operació militar especial", ha dit aquest dimarts el portaveu presidencial, Dmitri Peskov. I ha repetit les crítiques habituals cap a Europa i els Estats Units: "Després de la intervenció directa en aquest conflicte per part dels països de l'Europa Occidental i els Estats Units, l'operació militar especial s'ha convertit de facto en un enfrontament molt més gran entre Rússia i els països occidentals, que tenien i continuen tenint l'objectiu de destruir el nostre país".