Per què Trump s'ha encallat amb la pau a Ucraïna?

WashingtonLes 24 hores amb les quals Donald Trump deia que posaria fi a la guerra d'Ucraïna s'han anat estirant en dies i setmanes, fins a arribar al quart aniversari de la invasió russa. Els dos adjectius que ara mateix descriuen millor la diplomàcia del president són performativa i estàtica: l'enviat especial Steve Witkoff agafant avions cap a Moscou; el president ucraïnès, Volodímir Zelenski, viatjant a Washington perquè Trump l'escridassi davant les càmeres, i la catifa vermella a Anchorage per rebre Vladímir Putin. Gestos que estan lluny de l'objectiu central –posar fi al conflicte–, però que han tingut danys col·laterals importants al continent europeu: el nombre de morts ucraïnesos i atacs russos ha crescut sota les negociacions de Trump, i Europa ha vist que s'ha quedat pràcticament sola davant l'amenaça russa. I Putin s'ho mira tot des de la comoditat de pensar que té el temps a favor.

"Putin creu que ara mateix el temps juga a favor seu. Creu que encara està aconseguint alguns avenços al camp de batalla i que continua tenint un enfocament molt maximalista amb la voluntat d’afeblir Ucraïna tant com sigui possible. I de moment sent que pot aconseguir un afebliment d’Ucraïna mitjançant les negociacions", explica a l'ARA Garret Martin, codirector del Centre de Política Transatlàntica de l'American University. Martin assenyala que els esforços de l'administració Trump per intentar convèncer el Kremlin de posar fi a la guerra han tingut un impacte gairebé insignificant, i els ucraïnesos i els europeus són els que més s'estan ressentint de la nova diplomàcia de Washington.

Martin destaca que ha sigut un any "dramàtic" per a Europa al veure que Washington ha dinamitat molts dels ponts de la vella relació de socis i que Moscou ha agafat força davant la desfeta. Els vols de drons russos a l'espai aeri polonès són un símptoma que el Kremlin, realment, ja està avançat en el seu posicionament de guerra amb els europeus. "Es pot dir que Rússia ja es troba en un estat gairebé de guerra amb Europa. Vull dir, potser encara no és militar, però podria arribar a ser-ho en el futur. Però quan parlem dels drons, quan parlem de les campanyes de desinformació, que són força agressives en diferents parts d’Europa, hi ha una base sòlida per definir que hi ha una guerra psicològica. Rússia es considera en conflicte amb tot Occident, i això també inclou Europa. Tot i que sé que no tots els europeus estan d'acord amb la idea, hi ha bastants factors que ho sostenen", apunta l'expert.

L'esquer econòmic

Garret creu que, en el cara a cara entre Trump i Putin, és el rus qui sap llegir l'estatunidenc. "És extraordinàriament hàbil, gràcies a la seva formació al KGB i també al fet que ja fa 25 anys que està al poder. És molt bo entenent què és el que motiva les persones i quines són les seves debilitats. I, en el cas de Trump, crec que probablement li ha estat més fàcil entendre amb què connecta o a què reacciona". Això es veu especialment en com Moscou està jugant la carta econòmica, assenyala el professor: "Els russos han estat plantejant la idea de l’oportunitat econòmica, que crec que ressona amb Trump i la gent que l’envolta. Han estat jugant aquesta carta que si milloren la relació amb Rússia, hi ha diners per guanyar i hi ha aquests grans projectes econòmics que podrien dur-se a terme".

Una de les frases que Trump ha citat més enmig de les negociacions ha sigut, precisament, la de reactivar els vincles comercials amb Rússia. Una idea que molts cops ha quedat enterrada per totes les altres declaracions bel·licistes i pujades de to del president. A la compareixença posterior a la trobada amb Putin a Anchorage, el president estatunidenc va dir el següent: "Esclar que la cooperació en inversions i negocis entre els EUA i Rússia té un potencial enorme. Rússia i els EUA es poden oferir molt l’un a l’altre en comerç, digital, alta tecnologia i exploració espacial. Veiem que la cooperació àrtica també és molt possible dins del nostre context internacional".

La primavera passada Rússia va enviar el seu primer emissari a Washington, i no era un diplomàtic del Kremlin, sinó un home de negocis: Kiril Dmítriev, director d'un fons d'inversió rus. Dmítriev va reunir-se amb l'enviat especial Steve Witkoff i altres homes de l'administració Trump. Més enllà de parlar de les negociacions de l'alto el foc, Dmítriev també va parlar de diners. Llavors l'enviat rus deia que s'havia parlat sobre la producció de minerals crítics, la cooperació a l’Àrtic i fins i tot sobre vols tripulats a Mart. Segons recullen les agències russes, Dmítriev ha dit que les empreses nord-americanes estan interessades en Rússia i “volen ocupar els espais que han deixat les empreses europees que han marxat".