Oleksandra Matvitxuk: "Putin no és cap boig: la seva lògica és històrica"

BarcelonaOleksandra Matvitxuk (Kíiv, 1983) és advocada ucraïnesa i una de les veus més destacades en la defensa dels drets humans a Europa de l’Est. Lidera el Centre per a les Llibertats Civils, una organització clau en la documentació de crims de guerra comesos per Rússia. Guardonada amb el premi Nobel de la pau el 2022, s’ha convertit en un referent internacional en la lluita contra la impunitat.

La guerra contra l'Iran com està afectant Ucraïna?

— Vull començar expressant la meva sincera solidaritat amb la gent de l’Iran. Nosaltres, com a ucraïnesos, sabem què significa lluitar contra tota una maquinària estatal autoritària que vol liquidar-te, fins i tot físicament. Estic horroritzada per les xifres de manifestants pacífics morts en mans d'aquest règim sanguinari. I ara, amb aquest atac d’Israel i dels Estats Units, és una tragèdia. Malauradament, en el nostre món no ideal, hi ha moltes guerres en marxa. Algunes duren des de fa dècades i sembla que no importen a ningú. Entenc que la guerra de l'Iran desviï l'atenció d'Ucraïna, però Europa s'equivoca si ara se n'oblida.

Per què?

— Putin va iniciar la guerra a gran escala no només per ocupar una altra part del territori ucraïnès. És molt ingenu pensar que ha perdut centenars de milers de soldats russos només per ocupar Avdíivka o Bakhmut, dues petites ciutats ucraïneses que la majoria de russos ni tan sols saben trobar al mapa. Putin no és cap boig: va iniciar aquesta guerra per ocupar i destruir tota Ucraïna i continuar avançant. Veu Ucraïna com un pont cap a Europa. La seva lògica és històrica i somia amb el seu llegat: vol restaurar l'imperi rus per la força. I el que frena Putin és la resistència dels ucraïnesos. El problema és que els dirigents basen les seves decisions en el curt termini, perquè estan atrapats en els cicles electorals i només busquen resultats immediats. I això es va traduir durant molts anys en fer els ulls grossos amb Putin, mentre els defensors dels drets humans russos advertien de la persecució de la societat civil, de l'empresonament de periodistes, dels assassinats d'activistes... Però aquestes alertes van ser ignorades i Europa es va dedicar a construir gasoductes, a donar la mà a Putin, o a fer-hi negocis com si res. I per això ara estem en aquesta situació.

Creu que es pot assolir alguna cosa semblant a la pau amb Putin?

— Els ucraïnesos somien en la pau. La guerra és horrible, és la nostra gent la que està morint i les nostres ciutats les que són destruïdes. Però necessitem pau, no ocupació. Necessitem pau, no una treva que permeti a Rússia preparar la pròxima guerra. Vull recordar que durant aquest any amb Donald Trump a la Casa Blanca, la xifra de civils morts o ferits ha augmentat un 31% en comparació amb l’any anterior. Això diu molt d’aquestes negociacions de pau: els negociadors dels Estats Units estan principalment interessats en minerals, en les reclamacions territorials russes i en interessos geopolítics. Però no parlen de la gent, dels milions de civils que viuen sota ocupació russa, en una zona grisa, on no poden defensar els seus drets, la seva llibertat, la seva propietat, la seva vida, els seus fills, les seves famílies. Sé de què parlo perquè documentem crims de guerra des de fa dotze anys: l’ocupació russa no és només canviar una bandera per una altra: significa desaparicions forçades, tortura, violacions, negació de la identitat, adopció forçosa, camps de filtratge i fosses comunes.

Un acord pot acabar premiant l'agressió?

— Aquesta no és només una guerra per territoris: va de com serà el nou ordre mundial. Perquè Putin intenta convèncer que una gran potència amb un fort potencial militar i armes nuclears pot fer el que vulgui. Pot envair països veïns, pot matar gent, esborrar les seves identitats, vendre els seus fills a Rússia i reeducar per la força els ucraïnesos com si fossin russos. I els ucraïnesos ens hem negat a ser víctimes ideals. I no ho som ni tan sols quan parlem dels nostres socis, com els Estats Units. No seguim instruccions, tenim dignitat i lluitem perquè els nostres fills tinguin una mínima oportunitat de viure sense por a la violència. No som objectes. No som ostatges. Som actors d’aquest procés històric. I això és el que probablement explica per què els ucraïnesos, després de quatre anys de guerra, continuen resistint una amenaça militar tan enorme, mentre tots els socis internacionals estaven convençuts que Putin ocuparia Ucraïna en tres o quatre dies.

Veurem els responsables dels crims de guerra a Ucraïna jutjats en un tribunal?

— Els polítics que només pensen a curt termini no entenen el significat de la justícia. No només és important per al passat o per al futur, sinó que sobretot ho és per al present. Les tropes russes han comès crims horribles a Txetxènia, Moldàvia, Geòrgia, Mali, Líbia, Síria i altres països. Creuen que poden fer el que vulguin. Si iniciem accions legals decisives, encara que només una part dels russos comenci a dubtar, aquest dubte reduirà la brutalitat de les seves accions i salvarà milers de vides. No hi ha cap tribunal internacional que pugui jutjar Putin i la cúpula política i militar russa, ni tan sols el Tribunal Penal Internacional. Per això impulsem la creació d’un tribunal especial per al crim d’agressió, que ha avalat el Consell d'Europa: és un pas revolucionari. En tota la història de la humanitat només hi ha un precedent: els judicis de Nuremberg, després de la caiguda del règim nazi. Però el segle XXI hem d'avançar: cal trencar amb la idea que la justícia és un privilegi dels vencedors. És un dret humà bàsic. I no podem esperar.

Fa poc vostè va dir: "El sistema internacional de seguretat està trencat".

— El sistema creat després de la Segona Guerra Mundial no s'ha arribat a reformar mai, tot i que el món ha canviat. Cinc països tenen privilegis irracionals, com el dret de veto. No és just, però el sistema només repeteix rituals. La veritable batalla d'avui és sobre com serà el nou ordre mundial. I vull que Europa hi participi. Trump, Xi Jinping i Putin negocien per repartir-se el món en zones d’influència. Això ja ho hem vist abans, i no va acabar bé. Un món basat en la llei del més fort és fràgil. És un món de guerres i violència.