Un atac a gran escala a Kíiv deixa 23 morts i provoca la indignació europea
La capital pateix l'impacte de míssils i drons en més de vint indrets; desenes de ferits i la seu de la UE i del British Council, també danyats
BarcelonaLa xifra de morts en l'atac combinat de drons i míssils russos sobre Kíiv de dijous ha ascendit a 23, segons ha informat el governador militar de la ciutat, Timur Tkachenko, al seu compte de Telegram. No ha precisat si entre ells hi ha algun menor d'edat. Aquestes noves víctimes se sumen a les anunciades dijous, entre elles quatre nens i 63 ferits (11 nens). Trenta-cinc dels ferits, inclosos sis nens, han hagut de ser hospitalitzats. El balanç de víctimes mortals podria augmentar, com ho ha estat fent al llarg de tota la jornada.
El d'aquesta passada nit ha sigut el segon atac més mortífer contra Kíiv des de l'inici de la guerra. Els missatges de condemna s'han sentit a tots els racons d'Europa: des del president francès, Emmanuel Macron, fins a les institucions europees, el canceller alemany, Friedrich Merz, la primera ministra italiana, Giorgia Meloni, el primer ministre britànic, Keir Starmer, o el president del govern espanyol, Pedro Sánchez. La pau sembla més lluny que mai, tot i la catifa vermella que Donald Trump va posar a Vladímir Putin a Alaska fa dues setmanes. Però la reacció de la Casa Blanca ha estat força tèbia i ha argumentat que l'atac forma part de l'acció-reacció de guerra, ja que Rússia ha atacat Kíiv "de la mateixa manera que Ucraïna va assestar recentment un cop a les refineries de petroli de Rússia". Segons la cap de premsa, Karoline Leavitt, Trump "no està feliç" però també admet que "potser cap dels dos bàndols d'aquesta guerra està preparat per acabar-la".
D'acord amb la informació subministrada pel cap de l’administració militar de la ciutat, Timur Tkatxenko, Rússia ha llançat durant la nit drons llamborda –per confondre les defenses–, míssils de creuer i míssils balístics contra una vintena de punts de la capital. En total, 31 míssils i més de 600 drons. Prop d’un centenar d’edificis han quedat danyats, incloent-hi un centre comercial, la delegació de la Unió Europea a la ciutat i l'immoble que acull la seu del British Council, i milers de finestres s’han esmicolat. Més de 60.000 persones s'han quedat sense subministrament elèctric a causa dels danys a diferents infraestructures energètiques.
El Foreign Office ha cridat a consultes l'ambaixador rus a Londres per demanar explicacions sobre l'atac contra la seu del British Council. I també ho ha fet la Unió Europea, que ha convocat l'enviat rus a Brussel·les. "Cap missió diplomàtica hauria de ser mai un objectiu", ha dit Kaja Kallas, la màxima diplomàtica de la UE. Per la seva banda, aquest matí, Ursula von der Leyen ha dit que estava "indignada per l'atac", i ha advertit que "Rússia ha d'aturar immediatament els seus atacs indiscriminats contra infraestructures civils".
Un dels impactes més greus ha tingut lloc al districte de Darnitski, on un edifici residencial de cinc plantes ha rebut un cop directe. “Tot ha quedat destruït”, ha dit Tkatxenko. Les flames també han afectat una llar d’infants i diversos blocs d’apartaments. Els serveis d’emergència treballen contra rellotge en aquests moments per rescatar persones que puguin estar atrapades sota la runa i per apagar els incendis que encara cremen en més de 20 emplaçaments. L’alcalde de Kíiv, Vitali Klitxkó, ha informat que almenys 30 persones han hagut de ser hospitalitzades. “És un atac a gran escala que ha sacsejat tota la ciutat”, ha declarat.
El president ucraïnès, Volodímir Zelenski, ha condemnat l'ofensiva i ha demanat “noves i dures sancions” contra Moscou. En un missatge publicat a X, ha assegurat que “Rússia tria els míssils balístics en comptes de la taula de negociació; tria continuar matant en comptes d’acabar la guerra”.
Tot i la devastació de l'atac, i les acusacions de Zelenski, el portaveu del Kremlin, Dmitri Peskov ha assegurat aquest migdia de dijous que Rússia continua "interessada" a assolir la pau, però que continuarà dirigint la seva ofensiva sobre objectius militars. Els bombardejos d'aquesta nit, però, han donat com a resultat la mort de civils.
Altres regions afectades
Les primeres explosions es van sentir cap a les 21.30 h, hora local, d'ahir dimecres, quan les defenses antiaèries van començar a actuar sobre el cel de la ciutat de Kíiv. Poc després de la mitjanit, una nova onada de drons es va acostar a la capital i les defenses van tornar a activar-se. L’exèrcit ucraïnès ha confirmat també que desenes de drons van sobrevolar en eixams regions centrals i del sud del país, com Jitómir, Odessa i Mikolaiv; i també es van emetre alertes aèries a l’oest del país, incloent-hi Ternòpil, Lviv i Ivano-Frankivsk. Més tard, Rússia ha llançat míssils balístics cap al centre d’Ucraïna.
Cap a les tres de la matinada, l’administració militar de la capital ha confirmat un nou atac amb míssils balístics. I només un parell d’hores després, a les 5.30 h, mentre els equips de rescat encara buscaven supervivents entre la runa dels edificis destruïts, Moscou ha llançat una altra onada de míssils de creuer contra Kíiv i altres regions del país.
Un dels impactes més greus d'aquesta nit s'ha produït a Koziatin, a la regió de Vínnitsia, on ha sigut atacat el dipòsit de trens d’alta velocitat Intercity+. Segons la companyia ferroviària estatal Ukrzaliznitsia, un dels combois ha quedat greument danyat i s'han hagut de modificar les operacions. La plantilla s’havia refugiat amb antelació i no hi ha hagut víctimes.
En resposta a l’ofensiva, Polònia ha activat la seva aviació militar, juntament amb avions de l’OTAN, per garantir la seguretat de l’espai aeri polonès. El secretari general de l'aliança atlàntica, Mark Rutte, ha indicat que la mort de "civils innocents" demostra que els socis no poden ser "ingenus respecte a Rússia, després que recentment demanés garanties que l'exèrcit rus no s'està reforçant. Els bombardejos d'aquesta nit confirmen l’increment de la freqüència i la intensitat dels atacs aeris russos des de l’inici del 2025. El 29 de juliol Moscou va perpetrar l'atac més mortífer contra la capital aquest any, amb 31 civils morts en una ofensiva combinada.
Esforços diplomàtics inútils
El d'aquesta nit és el primer atac combinat d'una gran magnitud contra Kíiv des que el president nord-americà, Donald Trump, es va reunir a Alaska amb Vladímir Putin per explorar una possible sortida al conflicte. Trump ha defensat la celebració d’una cimera directa entre Putin i Zelenski, però el president ucraïnès reclama garanties de seguretat dels aliats occidentals per evitar noves agressions si s’arriba a un acord de pau. D'altra banda, Moscou ha reiterat que no es donen les condicions per a una cimera, fet que posa en relleu el fracàs de l'estratègia de Trump.
El president es va reunir amb líders europeus a Washington fa deu dies, per discutir com avançar cap a la pau i quines garanties de seguretat necessita Kíiv. Però tot plegat va ser pirotècnia sense cap resultat concloent, com demostren els fets i les paraules de condemna, que també són d'impotència, que els mateixos líders han llançat aquest dijous.
Mentrestant, l'enviat especial dels EUA, Steve Witkoff, ha confirmat aquest dimarts en una entrevista a la cadena Fox que manté contactes diaris amb representants russos i que tant ell com el mateix president confiaven en resoldre el conflicte abans de finals d'any. La cap de la diplomàcia europea, Kaja Kallas, va advertir que una cessió de territori ucraïnès seria una “trampa”, segons les seves paraules en declaracions a la BBC.
La nova ofensiva arriba després que ahir dimecres més de 100.000 llars ucraïneses es quedessin sense llum pels atacs russos contra la infraestructura energètica. Tres anys i mig després de l’inici de la invasió a gran escala, la guerra a Ucraïna continua sense perspectives clares de desescalada. Trump ha regalat temps a Putin, els ucraïnesos continuen morint a la rereguarda i Europa segueix impotent davant el Kremlin, i militaritzant-se com a única alternativa.