Almenys 31 civils morts, entre els quals un nen, i 135 ferits en un atac rus a Kíiv

BarcelonaAlmenys 31 civils han mort, entre els quals un nen de 6 anys, i 135 més han quedat ferits en un atac massiu que Rússia ha llançat aquesta matinada contra Kíiv, segons informa el governador local. L'atac ha afectat 27 punts dels quatre districtes de la capital ucraïnesa, entre els quals hi ha centres educatius, edificis residencials i infraestructures ferroviàries. Moscou ha llançat 300 drons i vuit míssils contra territori ucraïnès, segons ha dit el president Volodímir Zelenski. L'alcalde de Kíiv, Vitali Klitxkó, ha informat que entre els ferits hi ha 11 criatures, la xifra més alta des de l'inici de la invasió russa d'Ucraïna en un sol atac a Kíiv.

Les autoritats ucraïneses han desplegat més de 1.200 efectius per als treballs de rescat posteriors als atacs. "El món torna a veure la resposta de Rússia al nostre desig de pau, compartit pels Estats Units i Europa", ha dit Zelenski, i ha reclamat: "Per forçar Moscou a fer la pau, per portar-los de debò a la taula de la negociació, calen totes les eines que tenen a l'abast els nostres socis".

L'atac d'aquesta matinada és la resposta de Vladímir Putin, que ignora l'ultimàtum de deu dies de Donald Trump per arribar a un alto el foc sota l'amenaça d'imposar-li aranzels del 100% i sancions secundàries als països que, com la Xina, continuen comprant gas i petroli a Rússia saltant-se les sancions internacionals. Tot i que Trump inicialment havia parlat de cinquanta dies, va escurçar el termini per la manca d'avenços sobre el terreny. Aquest dijous el líder nord-americà ha reiterat que se li "està acabant la paciència" amb Putin –tal com va dir dissabte el secretari d'Estat, Marco Rubio– i ha dit que dona de marge fins al 8 d'agost perquè Moscou i Kíiv acordin un alto el foc. "Tant Rússia com Ucraïna han de negociar un alto el foc i una pau duradora. És hora d'arribar a un acord. El president Trump ha deixat clar que això s'ha de fer abans del 8 d'agost. Els Estats Units estan preparats per implementar mesures addicionals per garantir la pau", ha expressat John Kelly, un diplomàtic nord-americà d'alt rang, davant del Consell de Seguretat de l'ONU.

L'ambaixador adjunt de Rússia a l'ONU, Dmitri Polianski, ha respost que Moscou té "la intenció de continuar les negociacions a Istanbul", però ha criticat Occident per ser parcial amb la guerra: "Continuem sentint veus d'aquells que pensen que la diplomàcia és només una manera de criticar Rússia i exercir pressió sobre ella".

Ara bé, l'estratègia d'ignorar l'ultimàtum de Trump podria acabar passant factura a Putin. Segons ha informat aquest dijous l'agència Reuters, l'Índia ha deixat de comprar petroli a Moscou aquesta setmana, coincidint amb el nou ultimàtum de Trump. En lloc seu, les refineries estatals del país han obtingut aquest subministrament de països de l'Orient Mitjà. Nova Delhi, que és el tercer importador de petroli més gran del món, és també el comprador de cru rus més important per via marítima. Per això, els ingressos d'aquestes exportacions són vitals per al Kremlin, que els pot reinvertir en la guerra que lliura a Ucraïna.

Justament al front d'Ucraïna, Rússia sosté que està registrant avenços. Aquest dijous les seves tropes han pres la ciutat de Txàssiv Iar, a la regió de Donetsk, després de més d'un any de combats per controlar-la en aquesta zona disputada de l'est d'Ucraïna. La batalla per aquesta població, que tenia uns 12.000 habitants abans de la guerra, va començar l'abril del 2024 i fa sis mesos que les tropes russes ja en controlaven el 90%. Segons el comandament militar rus, la ciutat i els seus voltants s'havien convertit en una zona "altament fortificada". Aquesta conquesta amenaça la ciutat ucraïnesa de Kostiantínivka, situada a 5 quilòmetres i clau per defensar des del sud Kramatorsk i Sloviansk, els principals baluards ucraïnesos a la regió de Donetsk.

Llei anticorrupció

D'altra banda, el Parlament ucraïnès ha aprovat aquest dijous un projecte de llei presentat pel president Zelenski per restablir l'autonomia de les dues agències anticorrupció afectades per una polèmica reforma legal que ha estat molt criticada pels seus socis occidentals i la societat civil. Zelenski ha signat el projecte de llei després que la cambra –on el seu partit, Servidor del Poble, té majoria absoluta– l'aprovés per 331 vots a favor i 0 en contra, dient que "garanteix l'absència de qualsevol mena d'influència (o) interferència externa". Aquesta llei reverteix un text anterior, aprovat el 22 de juliol, que preveia posar l'Agència Nacional Anticorrupció (NABU) i la Fiscalia Especialitzada Anticorrupció (SAP) directament sota l'autoritat del fiscal general, elegit pel president.

Després de dies de nombroses manifestacions i de rebre crítiques per falta d'independència dins i fora del país, Zelenski va rectificar i les mateixes agències interessades han aplaudit el projecte de llei per contrarestar la reforma.