Zelenski cedeix en l'intent de neutralitzar les agències anticorrupció després de les primeres protestes a Ucraïna
El president ucraïnès havia rebut pressions i crítiques tant de la societat civil com de líders europeus
BarcelonaEl president ucraïnès, Volodímir Zelenski, ha cedit a les pressions de la ciutadania i també internacionals i ha fet marxa enrere en el seu intent de treure poder a les dues agències anticorrupció del país. Dimarts el parlament ucraïnès va aprovar una llei per minvar la independència dels dos organismes, i va al·legar que podien estar sotmesos a la influència russa. Aquesta decisió va provocar que s'organitzessin manifestacions a Kíiv i a altres ciutats per primer cop des de l'inici de la invasió russa, ara fa tres anys i mig. Així doncs, dimecres el mateix Zelenski va prometre que la revisaria i, hores després, publicava un vídeo en què anunciava una llei per "enfortir l’estat de dret a Ucraïna" que ha de garantir la independència de les agències anticorrupció alhora que s’assegurarà que "no hi ha influència russa". "Escoltem el que diu la societat. Veiem que la gent espera que les institucions estatals assegurin la justícia i l’eficiència de les institucions", va subratllar després el mandatari de Kíiv.
La polèmica llei aprovada dimarts al parlament, i que ja està en vigor, sotmet les dues agències anticorrupció, l’Oficina Nacional Anticorrupció (NABU, per les seves sigles en anglès) i la Fiscalia Anticorrupció (SAPO), a l’oficina del fiscal general, Ruslan Kravchenko, nomenat directament pel president. Això implica que ara el fiscal general pot decidir quins dels casos investigats per qualsevol de les dues agències tiren endavant, i també que Kravchenko tindrà accés a tota la informació relativa a les investigacions.
La norma es va votar després que dilluns els serveis d’intel·ligència escorcollessin totes dues agències i diverses cases d’investigadors, per sospites “d’ingerències russes”. De fet, al vídeo de dimecres, aquestes sospites van servir d’explicació a Zelenski a l’hora de defensar la llei promulgada dimarts. En el mateix enregistrament, afirmava que Kravchenko, al càrrec des de fa només un mes, està “compromès a castigar aquells que vagin contra la llei” i va acusar les agències de ser massa lentes i de no investigar a fons tots els casos de corrupció.
Amb tot, tots dos organismes investigaven alts càrrecs del govern, com el viceprimer ministre i ministre d’Unitat Nacional Oleksi Txernitxov, acusat d’acceptar suborns d’una immobiliària. Les agències, creades després de les protestes multitudinàries del Maidan el 2014, han estat indispensables en el combat contra la corrupció generalitzada –un dels grans problemes del país abans de la invasió– i han protegit bilions de dòlars d’ajuda al desenvolupament i en inversions del Fons Monetari Internacional.
Les primeres protestes de la guerra
L'escàndol li ha valgut a Zelenski, que continua tenint un índex de popularitat per sobre de la mitjana europea, fer front a les primeres protestes contra el seu govern des de l’inici de la invasió russa a Ucraïna. Tant dimarts com dimecres, milers de manifestants han sortit al carrer a Kíiv i a altres grans ciutats del país, i fins a uns 3.000 manifestants es van reunir davant de l’oficina presidencial dimecres. Diversos líders de la societat civil han acusat Zelenski d’incomplir un contracte informal amb els ciutadans i li han comunicat que l’acord tàcit que durant la guerra no es criticarien decisions governamentals inapropiades s’ha trencat.
Els aliats europeus d’Ucraïna, entre els quals França i Alemanya, i fins i tot la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, també han mostrat preocupació per la decisió del parlament ucraïnès. “El respecte a l’estat de dret i la lluita contra la corrupció són elements centrals a la Unió Europea. Com a país candidat, Ucraïna s’ha de comprometre fermament amb aquests estàndards”, va declarar un portaveu de la Comissió. La comissària europea d’Ampliació i Política Europea de Veïnatge, Marta Kos, també es va mostrar “seriosament preocupada” perquè les decisions del govern ucraïnès sobre les agències anticorrupció són un “pas enrere”. Igualment, el comissari de Defensa, Andrius Kubilius, va apuntar que “durant la guerra, la confiança entre la nació i els seus líders és més important que les armes modernes”.
En aquest context, Zelenski es va reunir ahir amb els caps de les forces de seguretat i de les agències anticorrupció. Va ser després de la trobada que va anunciar que promulgaria una nova norma per retornar la independència a la NABU i la SAPO, que es votarà al parlament el pròxim 31 de juliol. Malgrat tot, la pressió sobre el president ucraïnès no minva i els manifestants creuen que Zelenski no ha tocat la part essencial i més controvertida de la llei. Per la seva banda, l'oposició assegura que pressionarà els aliats de Kíiv per mantenir la independència d'anticorrupció i el diputat del partit Holos Yaroslav Zhelezniak va anunciar que recorreria la norma al Tribunal Constitucional.
