Putin respon al nou ultimàtum de Trump amb un dels bombardejos més mortífers dels últims mesos

MoscouVladímir Putin fa com si sentís ploure amb l’anunci de Donald Trump d’escurçar-li el termini per aturar els combats a Ucraïna abans d’imposar-li noves sancions. Poques hores després del nou ultimàtum, l’exèrcit rus ha llançat un dels atacs aeris més letals dels últims mesos. Primer, contra una presó de la regió ucraïnesa de Zaporíjia, que ha causat 17 morts i almenys 82 ferits, després, contra la regió de Dnipropetrovsk, on cinc persones més han perdut la vida, i finalment, pels volts del migdia, a la regió de Khàrkiv, on n'han mort cinc més.

Al centre penitenciari de Bilenkivska, totes les víctimes han estat reclusos. Les bombes guiades han destruït el menjador de la presó i han danyat els edificis administratius, a més de les cases del voltant. La justícia ucraïnesa ha qualificat l'atac de "crim de guerra" ja que es tracta d'una infraestructura civil. El Kremlin, però, se n'ha espolsat la responsabilitat afirmant, com fa habitualment, que "l'exèrcit rus no ataca objectius civils, sinó militars".

A Dnipropetrovsk, els míssils russos han impactat contra un hospital, a Kamianské, i hi han mort tres persones, entre les quals una dona embarassada de 23 anys, segons ha informat el mateix Volodímir Zelenski. Mentre que a Khàrkiv, al poble de Novoplatonivka, les bombes han caigut sobre una botiga on algunes persones havien anat a buscar aigua perquè al municipi no en tenen subministrament. En total, 27 morts en prop de 12 hores, i més d'un centenar de ferits.

El líder ucraïnès assegura que “acull amb satisfacció els esforços del president Trump i la seva determinació per aconseguir la pau”, però creu que els últims atacs “demostren que Moscou mereix una pressió de sancions molt dura, realment dolorosa i, per tant, justa i efectiva” que l'obligui a “aturar els assassinats i fer la pau”.

Dilluns, el president dels Estats Units es va mostrar novament molest amb la manca de voluntat de Putin per frenar els bombardejos i va fixar un nou ultimàtum de 10 o 12 dies abans d’imposar aranzels del 100% a les importacions russes i sancions als països que comprin petroli rus.

El Kremlin menysté l'amenaça

El Kremlin no només ha demostrat que menysté el gest de Trump per la via dels fets, sinó també per la de les paraules. El seu portaveu, Dmitri Peskov, s’ha limitat a respondre que “n’han pres nota” i ha afegit que “l’operació militar especial continua”. I ha afegit una frase que repeteix dia sí, dia també: “Continuem compromesos amb el procés de pau per arribar a un acord a Ucraïna i vetllar pels nostres interessos”.

A més, les veus polítiques més dures de l’entorn del govern rus han alçat la veu contra el president dels EUA. L’expresident rus Dmitri Medvédev escrivia a Telegram: “Trump hauria de recordar dues coses: Rússia no és Israel, ni tan sols l’Iran. I cada nou ultimàtum és una amenaça i un pas cap a la guerra. No entre Rússia i Ucraïna, sinó amb el seu país”.

La premsa afí dona per fet que Putin mantindrà intacte els seus plans a Ucraïna. Al diari Izvéstia, Bogdan Bezpalko, membre del Consell de Relacions Interètniques, apunta que “Moscou s'ho està prenent amb calma” i que “ja no es van prendre seriosament l'ultimàtum de 50 dies”. I continua: “Ja ens hem acostumat a aquestes declaracions i no les acceptem, aquest ultimàtum no afegeix res de nou”.

Al Komsomólskaia Pravda, el periodista Andrei Barànov escriu: “Ningú a Rússia pretenia acceptar l’ultimàtum nord-americà. Seria naïf pensar que Moscou aturaria el seu avenç als nous territoris que ara són part de Rússia fins a l'alliberament total”. I afegeix: “El seu concepte de pau a través de la força pot ser adequat per resoldre conflictes regionals de menys importància i intensitat, però aplicar-lo a Rússia pot portar a una guerra mundial terrorífica que el mateix Donald desitja evitar”.

Segons el Moskvoski Komsomólets, la decisió del líder de la Casa Blanca està directament relacionada amb l’acord entre la Unió Europea i els Estats Units per uns aranzels del 15%. Un dels columnistes de capçalera del diari, Mikhail Rostovski, considera que Brussel·les “ha comprat” Washington. “No només pots ser amic d'algú, també pots ser amic contra algú, i aquest algú és Rússia”, escriu.

Els experts també opinen que Trump no s’atrevirà a aplicar sancions als estats que compren petroli rus perquè això, de retruc, podria fer disparar el preu mundial dels carburants i, per tant, perjudicar greument l’economia nord-americana. La borsa russa, després de perdre gairebé dos punts arran de l'anunci de Trump, aquest dimarts ha recuperat la tendència positiva.