Pol Morillas: "Putin i Trump voldran fer d'Europa el seu pati del darrere"

BarcelonaEls esdeveniments dels últims tres dies, en especial l'escenificació de la ruptura entre Donald Trump i Volodímir Zelenski a la Casa Blanca de divendres, han trasbalsat la geopolítica global. En parlem amb el director del Cidob, Pol Morillas.

Com valora la reunió de divendres a la Casa Blanca? Creu que va ser una emboscada i que estava preparada per alienar Zelenski?

— La reunió va ser esperpèntica en tots els sentits. Tant en la posició de fons dels Estats Units respecte a Rússia, que pren les peticions del Kremlin com a base d'unes negociacions, com pel que fa als mateixos objectius dels Estats Units, que havien negociat un acord per accedir a les terres rares i als minerals estratègics d'Ucraïna. Això fa que les posicions de Trump i J.D. Vance siguin esperpèntiques perquè, d'una banda, s'allunyen de qualsevol posició tradicional dels Estats Units respecte al conflicte, i alhora s'allunyen del seu propi propòsit de fer una transacció amb Ucraïna per les terres rares. El resultat és de gran sotrac. Que fos o no una emboscada remet a la idea que Zelenski mai ha estat un interlocutor massa vàlid per a l'administració Trump, tant pels antecedents de l'afer del fill de Biden i les seves relacions amb Ucraïna, com perquè Zelenski, a ulls de Trump, no deixa de ser una peça dèbil en la seva concepció de les relacions internacionals entre homes forts. I l'home fort aquí, per a ell, és Putin.

Però un canvi de president a Ucraïna canviaria alguna cosa en la postura de Trump?

— Aquesta és una altra demanda de Putin, que Zelenski convoqui eleccions i cedeixi el lloc, perquè no el considera un líder legítim a Ucraïna. Però és evident que el líder no electe és Putin, i és curiós com aquest punt tan obvi Trump no el té en compte. A més del fet que Zelenski té un índex d'aprovació al seu país molt més alt que el del mateix Trump en el seu, i que Ucraïna està sota la llei marcial i no és fàcil convocar eleccions en situació de guerra, pel cens i per la possibilitat real d'anar a votar. I finalment, que Trump digui que Zelenski és un dictador no deixa de sorprendre, però va en la línia del respecte baix d'aquesta administració per tot el procés democràtic i les garanties de l'estat de dret.

El líder britànic Keir Starmer confia que es pugui recuperar la unitat amb els Estats Units en el bloc dels aliats d'Ucraïna. Ho veu possible?

— Hi ha una necessitat imperiosa que és la de les garanties de seguretat, que els europeus poden posar en forma de tropes sobre el terreny per intentar garantir un acord de pau. I això els francesos i britànics són els primers que ho posen sobre la taula, i alguns altres s'hi acabaran sumant. No serà tota la Unió Europea, però uns quants sí. Però l'operativa d'aquest desplegament de tropes té uns elements logístics i d'intel·ligència que es farien molt més efectius si fossin amb la involucració de l'exèrcit nord-americà. I, per tant, Starmer, quan parla de refer ponts, està fent una mica de la necessitat, virtut.

Perquè Europa no té capacitat militar per defensar sola Ucraïna i buscar una resolució del conflicte per la força.

— Requeriria una altra aproximació europea, en la línia de substituir les forces nord-americanes. És cert que l'esforç entre els Estats Units i Europa (inclòs el Regne Unit) en ajuda militar a Ucraïna ha estat equitatiu 50-50, però per defensar Ucraïna sense els Estats Units, Europa hauria d'arribar a xifres de despesa en defensa equivalents a les nord-americanes. I això només es pot fer si els europeus estiguessin disposats a doblar la seva aposta respecte al que han fet fins ara. Però no estem en l'escenari que Europa vulgui substituir l'esforç nord-americà, i tampoc estem en l'escenari, ara mateix, de tenir cap garantia que, si Europa fa això, realment Ucraïna pugui guanyar la guerra tenint el context internacional amb aquesta aproximació entre Trump i Putin. Europa no es veu capacitada per doblar l'aposta.

L'única sortida és negociar. Però amb Trump al costat de Putin hi ha alguna possibilitat d'una negociació que no sigui una rendició per a Ucraïna?

— Dependrà de dues coses. De les garanties de seguretat, que siguin robustes i no permetin a Moscou tornar a fer una incursió, i en segona instància, de com de complexes i àmplies siguin les negociacions. Si només són sobre l'alto el foc o una aturada de les hostilitats amb aquestes garanties de seguretat, la Unió Europea hi té molt poc a dir. Si les negociacions són més complexes, inclouen coses com la reconstrucció del país, l'adhesió a la Unió Europea, i tot el marc de seguretat europeu, haurien de tenir en compte la Unió Europea. Per tant, a Europa li convé que les negociacions siguin àmplies.

Però quina força té Europa per fer palanca en la negociació?

— Tindrà la força dels estats membres que vulguin participar en aquestes garanties de seguretat, en aquesta provisió de forces sobre el terreny, que no involucrarà la Unió Europea en el seu conjunt. És a dir, el lideratge per a la posició europea ja no està a Brussel·les, sinó a les capitals d'aquests països que protagonitzaran l'esforç d'oferir garanties de seguretat.

Després dels esdeveniments d'aquests últims dies, veu més propera una possible guerra a Europa?

— No, no la veig més propera ara que abans. El que jo crec és que hem entrat en una situació en la qual Europa ha de fer valer la seva pròpia posició en aquest joc de grans potències. Perquè si no, hi ha moltes potències, començant per Putin, però també els Estats Units, que volen veure Europa com el seu pati del darrere, i això és el que Europa ha de voler evitar. I ha de demostrar que té capacitats i té voluntat de ser i d'estar i de fer, perquè altres, amb aquesta lògica de geopolítica de confrontació entre grans potències, no ho evitin.