Starmer es planta per primer cop davant de Trump per defensar Groenlàndia

LondresL'apaivagament que Downing Street ha seguit fins ara amb Donald Trump s'ha demostrat no només un fracàs, sinó també una humiliació. Keir Starmer creia que complimentant el president dels Estats Units, fins i tot fent aparèixer el rei Carles III quasi com un servent per al seu gaudi, podria contenir els instints més autoritaris del republicà. Res més lluny de la veritat.

I malgrat el "pragmatisme" que segons el primer ministre britànic presideix la política de Londres en la seva relació amb la Casa Blanca, Starmer ha dit prou. O gairebé prou. I s'ha plantat davant les amenaces de Trump d'annexionar-se, "a les bones o a les males", Groenlàndia. En una compareixença extraordinària aquest dilluns, a Downing Street, el cap de govern ha tornat a insistir: "Hi ha un principi que no es pot deixar de banda, perquè va al cor del funcionament d’una cooperació internacional estable i de confiança: qualsevol decisió sobre l'estatus futur de Groenlàndia correspon exclusivament al poble de Groenlàndia i al Regne de Dinamarca. Aquest és un dret fonamental, i nosaltres hi donem suport".

Starmer, com ja ha fet en les darreres quaranta-vuit hores, també ha qualificat d'equivocada l'anunciada imposició d'aranzels de la Casa Blanca als set països –sis de la Unió Europea, més el Regne Unit– que s'hi oposin. "Les aliances [en relació amb l'OTAN] perduren perquè es basen en el respecte i la col·laboració, no en la pressió. Per això he dit que l'ús d'aranzels contra els aliats és completament erroni", ha dit.

Però el pragmatisme exhibit per Starmer, en la millor tradició britànica, xoca amb la voluntat d'agent del caos de Donald Trump. Per això, el llenguatge del premier pot arribar a sonar una mica ingenu quan ha dit: "Parlo regularment amb el president Trump… i les aliances madures no consisteixen en fingir que no hi ha diferències, sinó en abordar-les de manera directa, respectuosa i amb l'objectiu d'obtenir resultats". I pel que fa a Groenlàndia, ha afirmat: "La manera correcta d'afrontar una qüestió d'aquesta gravetat és mitjançant un diàleg serè entre aliats".

I oferint un camp per a la transacció, ha indicat també: "Siguem clars: la seguretat de Groenlàndia és important, i ho serà encara més a mesura que el canvi climàtic transformi l'Àrtic, que s’obrin rutes marítimes i que s'intensifiqui la competència estratègica. L'Atlàntic Nord requerirà més atenció, més inversió i una defensa col·lectiva més sòlida". Starmer ha reconegut que "els Estats Units seran centrals en aquest esforç", i ha ofert la col·laboració del Regne Unit per "contribuir-hi plenament al costat dels seus aliats a través de l’OTAN".

Prudència i desescalada

La pregunta immediata és si el llenguatge de la racionalitat i de la millor tradició diplomàtica britànica servirà a Starmer per temperar Donald Trump. En tot cas, i amb la intenció de no escalar la crisi, el premier ha descartat la imposició de taxes com a represàlia, almenys de moment. Mostrant una extrema prudència per no caure en un llenguatge desafiant, ha recordat: "Una guerra aranzelària no és de l'interès de ningú, i encara no hem arribat a aquesta fase. El meu objectiu és que no hi arribem, i això és el que estic fent en aquests moments".

Durant el cap de setmana el primer ministre ha parlat amb Trump, amb diferents aliats europeus, inclosa la presidenta de la Comissió, Ursula von der Leyen, i amb el secretari general de l'OTAN, Mark Rutte, per intentar trobar una solució negociada a la crisi actual. El premier, a més, ha descartat "optar per l’espectacle i [llançar] un missatge irat a les xarxes socials o una exhibició grandiloqüent que substitueixi el treball seriós".

Un dels eslògans habituals que pregona Londres és "l'especial relació" que uneix des de la Segona Guerra Mundial els Estats Units i el Regne Unit. Una relació, però, de dependència. Starmer s'hi ha referit, també, amb paraules que semblaven ignorar totes les accions de l'administració Trump per soscavar l'aliança, a més de per destruir la Unió Europea: "Els Estats Units continuen sent un aliat proper en defensa, seguretat i intel·ligència, així com en capacitat nuclear. Hem treballat molt estretament amb els Estats Units i no hem de perdre mai de vista el nostre interès nacional en aquesta relació. Hem de recordar en tot moment que és del nostre interès nacional continuar treballant amb els nord-americans en matèria de defensa, seguretat i intel·ligència".

Una dependència que li ha fet recordar, com es comença a plantejar en moltes capitals europees, que és necessària una autonomia estratègica del continent en matèria militar. "He defensat –i no és la primera vegada que ho faig avui– i he traslladat a aliats i líders europeus la necessitat que Europa faci un pas endavant i assumeixi més responsabilitats en la seva pròpia defensa i seguretat". "[Durant molts anys] no hem prestat prou atenció al que les nacions europees podem i hem de fer per a la nostra pròpia defensa, i això reforça la importància que avancem en aquest àmbit", ha afirmat.

Nedant i guardant la roba –amb elogis desmesurats i injustificats per les accions de Trump a Gaza o Ucraïna– com de costum amb l'amic americà, la compareixença de Keir Starmer ha suposat un nou exercici de funambulisme per no trencar amb Washington tot i que, a la pràctica, Washington ha trencat amb Londres i amb l'ordre sorgit de la Segona Guerra Mundial. Era el més esperable, i imaginar paraules com les de Macron –que ha parlat aquest cap de setmana de la possibilitat d’utilitzar una resposta "bazuca" d’aranzels– semblava del tot irreal. Com també ho és el que ha dit Starmer sobre els ja esmentats vincles amb els Estats Units, ja que "la relació especial" no està sota control ni de Downing Street ni de Whitehall. Potser, de fet, ja ni existeix, tot i que Londres no ho vulgui admetre.