Trump contra Europa: la doctrina del menyspreu
Els Estats Units llancen una guerra cultural contra la UE, que busca impulsar l'extrema dreta del bloc comunitari
Brussel·les / Barcelona“Un conjunt de països en decadència”, amb líders “febles” que només volen ser “políticament correctes” i “no saben què fan”. Així és com Donald Trump veu la Unió Europea. En una entrevista amb Politico a la Casa Blanca aquesta setmana, el president dels Estats Units ha llançat l’atac frontal més dur contra el principal aliat de la potència nord-americana des de la Segona Guerra Mundial. Una agressivitat que aprofundeix la ferida de la malparada relació transatlàntica, i se suma a la polseguera aixecada per la publicació de l’Estratègia de Seguretat Nacional estatunidenca. L’administració Trump recupera el llenguatge de la guerra cultural i deixa per escrit la voluntat de Washington d’impulsar les forces d’extrema dreta i “euroescèptiques” del bloc comunitari.
Les paraules incendiàries de Trump arriben en un moment crític per a la negociació d’un possible final de la guerra russa contra Ucraïna. Tot i que la UE és la qui en pateix més directament les conseqüències i qui més diners ha destinat a Kíiv, es veu a remolc de Washington i fora de la taula de negociació.
De fet, els aliats europeus es troben paralitzats davant l'allunyament dels Estats Units dels interessos de la UE. Els dirigents comunitaris repeteixen com un mantra que anhelen autonomia i abandonar les seves dependències de la potència nord-americana. Aquesta setmana, han apujat el to contra Trump. “Ningú més [que els ciutadans europeus] ha d’intervenir en la política europea, sense cap mena de dubte”, va respondre Ursula von der Leyen aquest dijous. Però, més enllà de les paraules, Europa està cedint i abaixant el cap en gairebé tots als fronts, sobretot el militar i el comercial. Un dels pocs camps en què manté el pols és respecte a la regulació digital i contra les grans tecnològiques estatunidenques. En plena polèmica, Brussel·les ha obert una investigació a WhatsApp i Google, i ha aplicat una multa milionària a X.
Unilateralisme: guanyar més, fent menys
La política exterior de l’administració Trump ja no situa la competència amb Rússia i la Xina com a prioritat central i trenca amb la idea d’una herència compartida entre els Estats Units i Europa. Com explica Melanie W. Sisson, investigadora de Brookings, “en política exterior, America First es tradueix en la convicció que l’ordre internacional sorgit després de la Segona Guerra Mundial –en què els Estats Units van fer grans esforços per mantenir una estreta relació transatlàntica i competir militarment amb potències rivals– ha estat perjudicial per als estatunidencs”. Un replegament basat en la idea que “Washington ha fet massa, durant massa temps i en massa llocs” i que aquest esforç no li ha servit per obtenir gran cosa a canvi. La nova visió de les relacions internacionals de Trump se centra, conclou, en la idea que “defensar els interessos nord-americans implica girar el timó cap a l’interior: alliberar-se de condicions comercials considerades injustes imposades per institucions multilaterals; protegir-se i defensar-se per si mateix; i demostrar sofisticació militar sense comprometre’s amb objectius a llarg termini”. En resum: els Estats Units s'han convençut que poden tenir més fent menys.
Al cap i a la fi, el que diferencia Trump dels seus predecessors no és que vulgui posar els Estats Units primer, sinó una noció més restrictiva del que considera el seu l’interès nacional. Una noció que implica renunciar a la idea d’un ordre internacional basat en normes. I renunciar al dret internacional, que, amb Trump, ja no s’esmenta ni sobre el paper.
Ucraïna i la dependència en defensa
Europa s’ha guanyat que Trump l’acusi de feblesa, alerta Amanda Paul, analista de l’European Policy Center. “Europa s’ha passat gairebé un any intentant complaure Trump amb l’esperança que «vegi la llum» amb l’agressió de Putin contra Ucraïna i ha intentat que Washington mantingui les seves tropes desplegades al flanc oriental de l’OTAN per garantir que continuï compromès amb la seguretat europea. Aquest enfocament fa olor de debilitat i de por, i ha fracassat”, constata. La nova Estratègia de Seguretat Nacional dels Estats Units, al cap i a la fi, posa blanc sobre negre allò que tothom ja sabia: que Trump no és cap admirador de la UE ni dels seus aliats. “Prefereix parlar amb Putin, un criminal de guerra, amb l’esperança de tancar acords lucratius per a ell i el seu entorn, abans que ajudar Ucraïna a derrotar un agressor que amenaça la seguretat europea i la sobirania dels seus veïns”, assevera Paul.
En aquesta banda de l’Atlàntic, sembla, tot just ara s’ha captat el missatge. “Els europeus finalment s'estan despertant. Estan assumint més responsabilitat en la seva pròpia seguretat i defensa, i també en la d’Ucraïna”, diu l’analista. I cita com a exemple la decisió de la Comissió de mobilitzar els actius russos congelats en bancs europeus per finançar la defensa d'Ucraïna, que considera “una aposta valenta”. Paul no té dubtes: “Els europeus han de liderar el seu propi continent, donar forma al seu futur” i deixar d’anar a roda dels Estats Units. Han de prendre decisions, presentar les seves pròpies idees per posar fi a la guerra a Ucraïna i aportar els recursos necessaris per aconseguir-ho. Han de dir a Trump: gràcies per tot, però a partir d’ara prenem nosaltres el lideratge i comencem a actuar des d’una posició de força”.
L'aliança “patriòtica” amb l'extrema dreta
Segons la nova Estratègia de Seguretat Nacional dels EUA, l’administració Trump té la missió de “promoure la grandesa europea” i evitar que el Vell Continent esdevingui “irreconeixible” a causa de migracions que estan debilitant les identitats nacionals. A més, la diplomàcia dels EUA “ha de defensar la democràcia genuïna, la llibertat d’expressió i les celebracions sense complexos del caràcter i la història individuals de les nacions europees”. En aquest parell de frases ressonen diverses idees que encaixen a la perfecció en els discursos de les formacions de l’extrema dreta populista europea; partits “patriòtics” que Trump celebra que vagin a l’alça. Migració, sobirania nacional, retòrica contra les institucions europees i guerra cultural contra la “cultura woke”, són els temes que s’alineen més a la ideologia MAGA i l’extrema dreta europea, resumeix Mireia Faro, de l’European Council on Foreign Relations (ECFR). “Una Casa Blanca MAGA combinada amb governs de dreta radical genera un escenari en què Washington tindria aliats capaços de bloquejar polítiques europees que no desitja”, afirma, i assenyala aspectes com els acords climàtics, la regulació digital o el desenvolupament d’una defensa europea autònoma.
Rebecca Lissner, analista del think tank nord-americà Council on Foreign Relations (CFR) recorda en un article publicat aquesta setmana, que el moviment MAGA fa anys que teixeix una àmplia xarxa de relacions amb partits d’extrema dreta a Europa, però alerta que és la primera vegada que la Casa Blanca té “el mandat d’interferir”. “Trump està desenvolupant un conjunt d'eines per ajudar els seus aliats polítics il·liberals d'arreu del món”, diu, i posa l’exemple de les recents eleccions a l’Argentina i a Hondures. Alerta d'un futur en què els EUA “donin la volta a la missió que es van marcar durant la Guerra Freda per difondre la democràcia” i, en canvi, utilitzin el seu poder “per fer que el món sigui més segur per a l’il·liberalisme”.
Un bon acord d’aranzels… per a Trump
El preu a pagar de la Unió Europea per posar fi a la guerra aranzelària que va iniciar Trump és un acord comercial que aplica un 15% d’aranzels als productes europeus que entren als EUA i, en canvi, cap mena de gravamen a les importacions estatunidenques en territori comunitari. I, per a més inri, els estats membres s’han compromès a comprar productes energètics per un valor de 700.000 milions d’euros només durant els pròxims tres anys. “És un acord desequilibrat”, resumeix a l’ARA l’exnegociador comercial de la Comissió Europea amb la Casa Blanca, Ignacio García Bercero.
Tot i això, l’expert recorda que la situació en què la UE i els EUA van tancar l’acord era “molt difícil” per a Brussel·les. A banda de les amenaces constants de Trump, García Bercero també recorda el poder que té Washington sobre el bloc europeu per les dependències del bloc comunitari en seguretat i la guerra d’Ucraïna respecte al Pentàgon. Per aquest motiu, l’ex alt funcionari de la Comissió Europea considera que “és l’acord menys dolent possible”, sobretot si es compara amb la resta de pactes comercials que va tancar la Casa Blanca amb altres potències.
Ara, però, la Unió Europea vol millorar l’acord comercial i està intentant que els Estats Units admetin algunes excepcions en alguns dels productes que la indústria europea exporta més a la potència nord-americana, com la pasta o el vi. Tanmateix, Washington de moment s’hi oposa en rodó i, lluny d’obrir la porta a acceptar millores en el pacte, ha endurit encara més el to contra Brussel·les durant els últims dies i li exigeix reformes regulatòries en matèria digital que, a hores d’ara, la Unió Europea considera inassumibles.
El pols a les big-tech
La UE ha cedit en gairebé tots els àmbits davant les amenaces i pressions de l’administració Trump. Tanmateix, hi ha un sector en què Brussel·les li manté el pols i ho veu com una línia vermella que es nega a travessar: la regulació en matèria digital. La Comissió Europea continua aplicant la llei de Serveis Digitals amb mà dura i la seva lluita perquè les grans tecnològiques, especialment les nord-americanes, compleixin amb aquesta legislació.
De fet, la Comissió Europea va multar X amb 120 milions d’euros (el 5% de la seva facturació mundial) en un moment en què la tensió amb els EUA ja estava augmentant. Aquesta sanció va desfermar la fúria d’Elon Musk, el propietari de la xarxa social i excol·laborador de l’administració Trump, i el mateix secretari d’Estat del país estatunidenc, Marco Rubio, ho va qualificar d’un “atac a tot el poble nord-americà”.
En comptes de fer marxa enrere, però, la Comissió va anunciar de pressa i corrents, a primera hora de dilluns, l’obertura d’una investigació a Google. A més, la setmana anterior ja havia obert un altre expedient contra WhatsApp pels seus serveis d’intel·ligència artificial. Tot i que la Comissió Europea va negar que es tractés d’una resposta a Washington, va ser tota una declaració d’intencions. “La UE no deixa que es posi en qüestió la seva sobirania reglamentària”, afirma García Bercero, que també apunta que, en aquest camp, la UE sí que “resisteix” a les “amenaces i pressions evidents” de Trump i les grans tecnològiques.
