Suècia rebaixa l'edat penal als 13 anys per aturar el reclutament de nens sicaris

BarcelonaLes bandes criminals a Suècia han trobat en els nens i adolescents una via fàcil i barata per fer la feina més bruta. Els últims anys, les notícies sobre tirotejos, assassinats i explosions han tingut, en gran part, adolescents com a protagonistes. Nois de 15 anys o menys que maten altres joves per encàrrec. El fenomen s'ha estès fins al punt que s'ha arribat a denunciar l'existència de nens soldats a Suècia. Per intentar combatre-ho, el govern suec ha impulsat una modificació legal per rebaixar l'edat penal als 13 anys, respecte als 15 actuals, malgrat un ampli rebuig, fins i tot d'organismes com la policia i els serveis penitenciaris.

"Tenim una situació urgent i les mesures que prenguem han de reflectir aquesta gravetat", va defensar el ministre de Justícia, Grunnar Strömmer, en la roda de premsa aquesta setmana per anunciar el canvi. Es preveu que entri en vigor al juliol. Ara, els menors de 15 anys no poden ser castigats de cap manera, sinó que se n'han de fer càrrec els serveis socials municipals. A partir de l'estiu, nens de 13 anys que cometin delictes greus –com assassinat o intent d'assassinat, violació, explosions i segrest– podran ser condemnats a presó.

Si reben sentències de presó, els nois de 13 i 14 anys hauran de ser internats en departaments especials per a nens dins de les presons, i se'ls aplicarà una reducció dels anys de presó respecte als adults. Ara, aquesta reducció s'aplica als joves que tenen entre 15 i 20 anys, però el govern també ho vol canviar. Per als joves entre 15 i 17 anys no s'eliminarà del tot la reducció de pena, però sí que es modificarà perquè compleixin condemnes més llargues –ara el màxim és de 14 anys de presó, que s'augmentarà a 18 anys–. Per als joves entre 18 i 20 anys, sí que s'eliminarà del tot la reducció de condemna.

Segons dades oficials, el 2024, 120 menors de 15 anys van estar involucrats en investigacions de casos d'assassinat. L'any passat, en van ser 52. Les noves tecnologies permeten a les xarxes criminals contactar amb els nois fàcilment, a través d'aplicacions com Snapchat o Signal, on se'ls ofereixen grans quantitats de diners que, de vegades, no veuran mai. "Els nens són reclutats, entre altres coses, perquè són més fàcils de manipular i se'ls poden transferir els riscos, a més de ser mà d'obra barata per a les xarxes criminals", indica un informe de l'Agència sueca per a la prevenció del delicte (Brå) sobre la criminalitat juvenil. Afirma que, normalment, els joves de 16 anys recluten nois més joves, d'entre 12 i 13 anys, per dur a terme diversos serveis. "El reclutador necessita entre 2 i 5 membres més joves com a encarregats per poder fer carrera dins de les xarxes i guanyar més diners amb la venda de drogues", apunta l'informe.

Crítiques generalitzades

El govern suec –una coalició de conservadors, liberals i democristians– ha pactat aquesta modificació amb el partit d'ultradreta Demòcrates de Suècia, que aquesta legislatura ha estat la crossa indispensable de l'executiu i que ha influït molt clarament en les seves polítiques. El govern ha decidit tirar endavant la reducció de l'edat penal malgrat les crítiques generalitzades, també de les autoritats a qui se'ls havia consultat l'opinió, com la policia i l'Autoritat Fiscal sueca, que tem que la modificació pugui conduir a nens encara més petits a involucrar-se en les bandes criminals.

El Servei de Presons i Llibertat Condicional (Kriminalvården) també considera que l'empresonament de nois tan joves pot tenir conseqüències negatives. Alerta que els centres penitenciaris no estan preparats per acollir interns tan joves i diu que els nens que cometen delictes haurien de rebre rehabilitació en lloc de càstigs. "Com més jove i immadur és el nen, menys desenvolupada està la seva capacitat de responsabilitat i més grans són les conseqüències negatives del càstig", argumenta.

El ministre de Justícia va assegurar que el govern s'ha pres "molt seriosament" els riscos dels quals han alertat els organismes consultats. Però va afegir: "Segons la nostra avaluació col·lectiva, els riscos de continuar amb el sistema actual encara són més grans".

Sense evidències científiques

Organitzacions de defensa dels drets dels infants també han posat el crit al cel. "Els nens haurien de tenir una posició especial en el sistema judicial, precisament perquè són nens i perquè no han assolit una maduresa suficient per comprendre plenament les conseqüències", alerta Li Melander, advocada d'Unicef Suècia. L'ONG sueca Bris ha assegurat que "no hi ha cap evidència científica que això dugui a una reducció dels crims".

Hi coincidia en una entrevista a la cadena SVT la criminòloga danesa Britt Østergaard Larsen, que ha avaluat les conseqüències d'una mesura similar implantada a Dinamarca el 2010, quan l'edat penal es va reduir als 14 anys. "Quan entres en contacte amb el sistema legal, t'arrisques a ser etiquetat com un criminal i entrar en contacte amb altres criminals", subratllava. I afegia: "El seu cervell no està completament desenvolupat. No tenen pensament a llarg termini. Estan més influenciats pels amics que pel fet de saber que són majors d'edat (penalment)".

Dos anys després d'aplicar la modificació del Codi Penal, Dinamarca va fer marxa enrere. Els estudis que es van fer no van trobar cap reducció de delictes entre els joves de 14 anys i també van constatar que l'empresonament precoç augmentava la reincidència.

Actualment, l'edat penal més baixa a Europa és a Irlanda, on l'edat de responsabilitat penal és de 12 anys i de 10 anys per a certs delictes greus. A l'altra banda hi ha Portugal i Luxemburg, que tenen l'edat de responsabilitat penal més alta, als 16 anys, mentre que Espanya se situa al mig, amb 14 anys.