Superdiumenge electoral a Europa (que preocupa a Brussel·les)

BerlínDe Varsòvia a Lisboa, passant per Bucarest, milions d’europeus estan cridats aquest diumenge a les urnes per decidir el rumb polític de Romania, Polònia i Portugal. Aquest superdiumengeelectoral se celebra enmig de fortes tensions geopolítiques, comercials i econòmiques al continent, a causa de l'amenaça russa i de la guerra comercial declarada pel president dels Estats Units, Donald Trump. Brussel·les es manté a l'espera, sobretot de saber si Bucarest farà un gir cap a l’extrema dreta.

Segona volta a Romania

Totes les mirades estaran posades a Romania, on enmig de la crisi política més greu del país en 35 anys de democràcia, se celebrarà la segona volta de les eleccions presidencials. Fins al 1990, Romania, avui membre de la Unió Europea i de l’OTAN, va viure sota la dictadura comunista de Nicolae Ceaușescu.

Fa anys que el populisme nacionalista, la desconfiança envers les institucions i les ingerències estrangeres, tant russes com nord-americanes, han provocat profundes divisions polítiques al país. En els últims mesos, però, la crisi política s’ha agreujat.

En l'àmbit intern, a aquesta profunda crisi política s’hi afegeixen els creixents problemes econòmics: una inflació elevada, un alt nivell d’atur i la corrupció. Externament, Romania també pateix les tensions provocades per la guerra d’Ucraïna i l’amenaça russa a l’Europa de l’Est.

Els romanesos tornen a les urnes després de l’anul·lació dels resultats de les eleccions presidencials del novembre de 2024, a causa de la presumpta ingerència russa a favor del guanyador de la primera volta, Calin Georgescu. El Tribunal Constitucional li va prohibir, per aquest motiu, presentar-se a la repetició dels comicis.

L'ultranacionalista i euroescèptic George Simion s'enfrontarà en aquesta segona volta a l'alcalde de Bucarest, Nicusor Dan, candidat independent de centreesquerra i europeista. A la primera volta, el 4 de maig, Simion va obtenir el 40,96% dels vots, mentre que Dan va aconseguir el 20,99% dels vots. Tot apunta que el resultat de la segona volta serà més ajustat del que s'havia previst inicialment.

Simion, líder de l'Aliança per a la Unió dels Romanesos (AUR), es presenta com l'hereu polític de Georgescu. Intenta captar el vot dels descontents amb la classe política romanesa i amb la situació econòmica del país. “Els romanesos volen un canvi, i jo represento aquest canvi”, assegura Simion.

Amb un missatge populista nacionalista, ultraconservador i contrari a Brussel·les, Simion ha reforçat durant aquesta campanya electoral la seva imatge de trumpista romanès. Es declara admirador de Donald Trump i de la primera ministra italiana, Giorgia Meloni. Simion ha abraçat el moviment conservador de Trump Make America Great Again i ha proclamat, imitant l'estil del president dels Estats Units, “Romania primer”.

Els resultats d’aquests comicis no només determinaran el futur de Romania, sinó que podrien tenir conseqüències a Polònia, Moldàvia i Ucraïna. Una victòria de Simion podria donar ales als euroescèptics d'aquests països veïns i debilitar el flanc oriental de l'OTAN. Romania ha tingut un paper central perquè ha donat suport a Ucraïna després de l'atac rus, però això podria canviar si Simion guanya les eleccions. El candidat ultranacionalista ha promès que, si és elegit president, retirarà el suport militar a Kíiv.

Primera volta d'eleccions presidencials a Polònia

D'altra banda, Polònia celebra aquest diumenge la primera volta de les eleccions presidencials, amb una possible segona volta l'1 de juny per escollir el successor del president conservador-nacionalista Andrzej Duda.

Entre els 17 candidats que es presenten a aquests comicis, el candidat liberal d’esquerres i alcalde de Varsòvia, Rafal Trzaskowski, parteix com a favorit segons totes les enquestes. El candidat conservador-nacionalista Karol Nawrocki, independent, però amb el suport del partit Llei i Justícia (PiS), de Duda, i l'ultradretà Sławomir Mentzen lluitaran per passar a la segona volta.

El primer ministre polonès, Donald Tusk, al capdavant d'un govern de centreesquerra proeuropeu des de desembre de 2023, confia en la victòria de Trzaskowski, candidat del seu partit, Plataforma Cívica. Tusk busca superar el bloqueig que Andrzej Duda, president amb poder de veto, ha imposat des del palau presidencial als seus projectes de llei.

Eleccions anticipades a Portugal

Els portuguesos tornen a les urnes en unes eleccions anticipades després de la caiguda del govern del primer ministre Luís Montenegro. Montenegro va perdre al març una moció de confiança al Parlament per les presumptes acusacions de conflicte d'interessos relacionades amb la seva consultora Spinumviva, propietat de la seva família i que té, entre els seus clients, empreses amb contractes governamentals.

Els comicis de diumenge podrien donar resultats similars als anteriors. Montenegro, líder de l'Aliança Democràtica, un partit de centredreta, parteix com a favorit. Per darrere, hi hauria el candidat socialista Pedro Nuno Santos, mentre que el partit populista d'extrema dreta portuguès Chega (prou, en català) d'André Ventura es mantindria en tercera posició, després que el seu candidat hagi patit seriosos problemes de salut durant la campanya electoral.