Marine Le Pen: "No deixaré que m'eliminin tan fàcilment"

Marine Le Pen: "No deixaré que m'eliminin tan fàcilment"

La líder de Reagrupament Nacional, Marine Le Pen, ha respost la condemna que la inhabilita políticament en una entrevista aquest vespre a la televisió francesa: "No deixaré que m'eliminin tan fàcilment, demanaré que l'apel·lació em permeti plantejar una candidatura, ha dit, referent a les presidencials del 2027. Le Pen ha admès que la sentència la deixa fora de la cursa, però ha remarcat que no pensa rendir-se. "Lluitaré per un altre final", ha dit. "Cap jutge pot interferir en una elecció tan important com l’elecció presidencial", ha afirmat.

"És una decisió política", ha denunciat en l'entrevista a TF1. Aquesta sentència "hauria d'escandalitzar tots aquells que respecten la democràcia i l'estat de dret", ha insistit.

Donald Trump Jr., fill del president dels EUA, carrega contra la condemna a Marine Le Pen

El fill de l'actual president dels Estats Units, Donald Trump Jr., ha carregat contra la condemna de Marine Le Pen a X demanant "si estan intentant demostrar que Vance tenia raó amb tot". Una referència al discurs del vicepresident estatunidenc, J.D. Vance, en la Conferència de Seguretat de Múnic del febrer d'aquest any, durant la qual va acusar els europeus d'antidemocràtics.

La reacció del partit de Le Pen i Bardella qüestiona un dels principis de la democràcia liberal

La reacció del Reagrupament Nacional davant de la inhabilitació de Marine Le Pen atempta contra un dels principis bàsics de la democràcia liberal. Més enllà de les mobilitzacions populistes, la veritable qüestió és si els votants haurien d'estar més preocupats pel fet que possibles candidats a les eleccions siguin apartats de la cursa electoral o per la manera en què aquests actors estan criticant el sistema democràtic liberal en què viuen.

Un dels grans problemes –ja vist anteriorment a Europa– és que afirmen que el poder judicial està polititzat i que pren decisions amb biaix polític. En fer-ho, amenacen un dels principis democràtics fonamentals: la separació de poders i la independència judicial. La llei que ha donat lloc a la sentència polèmica no és una norma excepcional, sinó una llei ordinària. Si l'Assemblea Nacional francesa no hi està d’acord, té el poder de modificar-la. Aquesta és la manera correcta d’afrontar el problema, i no pas desacreditant el poder judicial. En teoria, el jutge simplement està aplicant la llei tal com està formulada.

Tanmateix, hi ha una altra qüestió clau que no es pot obviar: fins a quin punt és independent el poder judicial? A Polònia, per exemple, un dels primers moviments del govern radical de dretes va ser intentar prendre el control del sistema judicial i reduir-ne la independència. En aquest cas, la protesta dels liberals estava totalment justificada.

També és cert que l’actual primer ministre francès va ser absolt en un judici per càrrecs similars. El jutge va dir explícitament: "Us dono el benefici del dubte perquè no hi ha proves directes que us impliquin," tot i que el seu partit estava involucrat en el cas. La fiscalia, però, ha recorregut contra la decisió.

Des de la perspectiva del Reagrupament Nacional, això pot semblar un cas de discrecionalitat judicial aplicada de manera desigual. Ara bé, potser la realitat és que, en el cas de l'RN, hi havia proves molt més contundents en contra. Jutges i fiscals han presentat un cas amb evidències clares i concloents que el partit havia muntat tot un sistema per desviar fons de la UE per pagar assistents parlamentaris locals. Per tant, tot i les conseqüències polítiques de la sentència, cal tenir en compte el pes de les proves en aquest judici en particular.

Ara bé, res d'això garanteix una contenció davant d'una indignació popular teledirigida i articulada per l'extrema dreta. Tampoc assegura que als electors els importi més la llei que les promeses dels líders que, en aquest cas, han malversat diners públics. Si els votants consideren que no tenen una alternativa viable que respongui a les seves preocupacions, poden acabar donant suport a un candidat que creuen que els representa millor, fins i tot si està implicat en casos de mala gestió financera, com és el cas de Donald Trump.

Aquesta sentència posa de manifest com les costures de la democràcia liberal es tensen cada cop més.

L'RN crida el poble francès a la mobilització massiva dissabte vinent

El partit d'ultradreta francès, Reagrupament Nacional (RN) ha fet una crida a la població francesa per mobilitzar-se per la condemna de Le Pen davant de tots els palaus de justícia de França. Jordan Bardella, president de l'RN i eurodiputat, ha tornat a carregar a les xarxes socials contra la condemna de Marine Le Pen. El francès està utilitzant les xarxes socials, sobretot TikTok, per mobilitzar els francesos contra aquesta "injustícia". En una publicació recent a X, l'eurodiputat ha creat un recull de firmes per "salvar la democràcia i donar suport a Le Pen". En el comunicat, Bardella ha dit que "com molts francesos, tenim una convicció: una part de la justícia pretén triomfar allà on els nostres adversaris han fracassat. Amb la prohibició a Marine Le Pen per ser candidata a les eleccions presidencials del 2027, intenten impedir per tots els mitjans la seva entrada al palau de l'Elisi. La inhabilitació provisional de Marine Le Pen, sense possibilitat de recurs, en l'anomenat afer dels assistents parlamentaris, del qual és totalment innocent, és un escàndol democràtic. No només Marine Le Pen és condemnada injustament, sinó que és la democràcia francesa la que és executada. Ja no és el govern dels jutges, sinó la dictadura dels jutges, la que vol impedir que el poble francès s'expressi. Fem una crida a una mobilització popular i pacífica: signeu la nostra petició de suport. Sempre heu pogut comptar amb Marine Le Pen, amb les seves ganes de defensar-vos, amb el seu patriotisme. Ella compta amb vosaltres avui. Demostrem als que esquiven la democràcia que la voluntat del poble és més forta!"

El primer ministre francès, François Bayrou, i Jean-Luc Mélenchon també han fet front a càrrecs de malversació

El partit Reagrupament Nacional (RN), de Marine Le Pen i Jordan Bardella, no és l’únic que ha hagut d’afrontar càrrecs per malversació de fons. De fet, l’actual primer ministre de França, François Bayrou, va ser absolt d’un càrrec similar. Alguns dels seus col·legues van rebre penes de presó suspeses en aquell cas, que implicava càrrecs molt similars, encara que amb quantitats de diners menors. Amb tot, i malgrat que François Bayrou va ser absolt el 5 de febrer del 2024 per un tribunal de París, que va considerar que no hi havia proves suficients que el vinculessin amb l’ocupació fraudulenta d’assistents parlamentaris per part del seu partit, la fiscalia ha apel·lat aquesta decisió i està pendent d'un nou judici. També cal destacar que el líder de l’esquerra de la França Insubmisa, Jean-Luc Mélenchon, va ser investigat el 2017–2018 per barrejar fons del partit nacional amb els del Parlament Europeu.

Elon Musk: "Abusen del sistema legal per empresonar els seus oponents"

Elon Musk, propietari de Tesla i assessor del president dels EUA, Donald Trump, ha expressat en una publicació a X el seu suport a Marine Le Pen. El sud-africà ha dit en resposta a un altre usuari que "quan l'extrema esquerra no pot guanyar a través del vot democràtic, abusen del sistema legal per empresonar els seus oponents. Aquest és el seu manual d'estratègia a tot el món".

La França Insubmisa diu que lluitarà contra l'extrema dreta sigui qui en sigui el candidat

La França Insubmisa, el partit d'esquerres que lidera Jean-Luc Mélenchon, ha reaccionat també a la condemna a Marine Le Pen. "No esperàvem haver d'utilitzar els tribunals com una manera de desfer-nos" de Reagrupament Nacional, indica la formació en un comunicat: "Els combatrem a les urnes i als carrers, amb la mobilització del poble francès, tal com vam fer durant les eleccions legislatives del 2024. Tornarem a lluitar a les urnes, sigui qui sigui el seu candidat". Per la seva banda, Fabien Roussel, secretari nacional del Partit Comunista Francès, ha instat Marine Le Pen a "respectar" el sistema judicial. "La senyora Le Pen és una política que exigeix fermesa per part de la justícia! Aleshores, respecti el sistema judicial." Éric Ciotti, antic líder dels Republicans, partit de centredreta, ha atacat el tribunal de París afirmant que el "destí democràtic de la nostra nació ha estat confiscat per una càbala judicial escandalosa. La candidata favorita a les eleccions presidencials ha estat impedida de presentar-se. Això no és un simple mal funcionament. És un sistema per capturar el poder que elimina sistemàticament qualsevol candidat que estigui massa a la dreta i tingui possibilitats de guanyar." Per la seva banda, Éric Zemmour, president del partit d'extrema dreta Reconquesta, també ha carregat contra els jutges. "No correspon als jutges decidir a qui ha de votar el poble. Malgrat els nostres desacords, Marine Le Pen té tota la legitimitat per presentar-se a les eleccions."

Santiago Abascal dona suport a Le Pen juntament amb altres líders ultres europeus

El líder de Vox, Santiago Abascal, ha publicat aquest dilluns a X una publicació amb la qual dona suport a la candidata d'ultradreta francesa Marine Le Pen. Abascal diu que "no aconseguiran fer callar la veu del poble francès". El líder de l'extrema dreta espanyola s'ha unit a l'onada de suport juntament amb altres caps de l'òrbita ultra com Matteo Salvini i Viktor Orbán.

Marine Le Pen apel·larà la decisió del tribunal, informa el seu advocat

Marine Le Pen apel·larà la decisió del tribunal francès que li prohibeix presentar-se a les pròximes eleccions presidencials, segons ha informat el seu advocat.​ "És un cop per a la democràcia", ha declarat Rodolphe Bosselut als periodistes davant de la seu de Reagrupament Nacional (RN) a París. Le Pen està en "disposada a lluitar", ha afegit Laurent Jacobelli, diputat de l'RN i portaveu del partit.​ Tècnicament, Marine Le Pen encara podria presentar-se si tingués èxit en la seva apel·lació i resultés considerada innocent abans de la convocatòria de les eleccions presidencials, que tindran lloc el maig del 2027. Però la majoria d'experts adverteixen que el procés probablement durarà anys. Amb tot, alguna veu, com la del jurista Olivier Prado, un dels més prestigiosos de París, considera que la sentència sobre l'apel·lació podria conèixer-se abans.

El pla B és Jordan Bardella? Qui és el jove president de Reagrupament Nacional?

Jordan Bardella encara no té 30 anys —els farà el 13 de setembre– ni té tampoc l'experiència i les credencials que tradicionalment esperen els votants francesos de la seva classe governant, però potser ja pot començar a somiar amb la presidència de la República Francesa. No ha passat per les anomenades grandes écoles –per exemple, l'Institut d'Estudis Polítics de París, conegut com a Sciences Po, ni per l'Escola Nacional d'Administració (ENA)–, on s'ha format bona part de l'elit política del país, però ha comptat amb el suport incondicional de Marine Le Pen, la dona a qui ha sigut fidel i a la qual ara podria substituir, després del veredicte del tribunal, que l'ha vetada per presentar-se a les eleccions del 2027. Justament, aquesta manca de credencials tradicionals pot servir al president de Reagrupament Nacional (RN) per escampar encara més el discurs populista de l'extrema dreta, que oposa les "classes populars" a les "elits". Una fórmula que abandona conscientment l'esquema clàssic dreta-esquerra.

Bardella passa per moderat, també. I gestos com el que va protagonitzar a Washington a finals de febrer, quan va anul·lar la seva intervenció en una cimera ultra després que Steve Bannon, exassessor de Donald Trump, fes una salutació nazi, contribueixen a aquesta imatge. La seva figura amable, doncs, ha sumat un nou electorat a la base lepenista, fins ara amb un sostre de vidre. Joves, executius, urbanites, jubilats... Totes les categories socioprofessionals històricament hostils a l'RN van oferint gradualment la seva confiança al partit.

I entre els joves, especialment. En part perquè Bardella ha demostrat saber moure's molt bé en el món de les xarxes socials. És molt popular a TikTok, amb més d'1,5 milions de seguidors.​ Aquest factor va ser clau en l'aclaparadora victòria de les eleccions europees de l'any passat sobre els centristes d'Emmanuel Macron, que va dur el president a dissoldre el Parlament i convocar legislatives de forma avançada. Però quan semblava que podria esdevenir el primer ministre d'una complicada cohabitació amb el president Macron, Bardella va fer curt i es va quedar a les portes del palau de Matignon.

Portaveu de la tercera campanya per a les presidencials de Marine Le Pen el 2022, Jordan Bardella es va mostrar no només lleial, sinó essencial per a qui va ser la líder fins al novembre. El relleu al capdavant de l'RN va suposar un pas més en la neteja de cara del partit que, almenys oficialment, ja no està encapçalat per un membre de la família Le Pen. Jean-Marie, el pare de Marine i de l'extrema dreta de l'Europa de postguerra –va ser condemnat per discurs d'odi per haver qualificat l'Holocaust de "detall de la història–, el fundador del Front National, que és a l'origen de l'RN, va morir a primers d'any.

Passi el que passi amb el futur de Bardella, el cert és que la seva carrera política és meteòrica. S'hi va iniciar amb 17 anys, el 2012, quan es va afiliar al Front Nacional (FN). Només set anys després, va ser el candidat a les europees per un rebatejat RN, gràcies al patrocini incondicional de Marine Le Pen. Va viure una infància als suburbis de París, convivint amb una mare treballadora d'una escola i un pare cap d'una petita empresa a qui veia una vegada cada quinze dies. El seu cognom remet a la immigració italiana del segle XX.

Marine Le Pen havia dit de Jordan Bardella que era el "candidat natural" per ser primer ministre si ella arribés a ser presidenta.​ I aquest cap de setmana passat, potser ja tement el pitjor resultat del judici, la inhabilitació, va assegurar que Bardella té la "capacitat de ser president de la República". En les pròximes hores o dies potser el relleu a la candidatura del 2027 per part de l'extrema dreta es clarificarà. Bardella, en tot cas, encarna la cara més suau i acceptable del nou RN que Le Pen ha passat més d'una dècada modelant i suavitzant en les formes. A diferència d'ella, l'edat de Bardella li permet comportar-se com si no estigués lligat al passat racista i xenòfob del partit.​

L'ultra Matteo Salvini carrega contra Brussel·les per la condemna a Le Pen

Un altre dels líders ultres europeus, l'italià Matteo Salvini, viceprimer ministre i ministre d'Infraestructures i Transport, a més de secretari federal de la Lliga, ha sortit en tromba contra la sentència a Le Pen. En un comunicat assegura que és el resultat d'una "declaració de guerra de Brussel·les", que segons el seu parer està a l’origen de la condemna a Marine Le Pen. "Qui tem el judici dels electors sovint es tranquil·litza amb el judici dels tribunals. A París, han condemnat Marine Le Pen i voldrien excloure-la de la vida política. Una pel·lícula dolenta que també veiem en altres països com Romania", ha dit, en un comunicat, vinculant el cas francès a la prohibició a les eleccions presidencials romaneses del també ultra Calin Georgescu.

«'Je suis Marine!'»: Viktor Orbán expressa la seva solidaritat amb Le Pen

El primer ministre hongarès, Viktor Orbán, ha sigut un dels primers líders internacionals a reaccionar a la condemna a Marine Le Pen. "Je suis Marine!", ha dit en un comentari a la plataforma X, en referència al lema que es va popularitzar després dels atacs jihadistes contra el setmanari Charlie Hebdo.

El líder ultranacionalista hongarès és un dels polítics d'extrema dreta amb més poder a la Unió Europea i un dels principals aliats de Reagrupament Nacional (RN), el partit de Le Pen. Després de les eleccions al Parlament Europeu de l'any passat, el partit d'Orbán (Fidesz), l'RN, La Lliga de Matteo Salvini i Vox, entre altres formacions polítiques, van crear un nou grup, Patriotes per Europa, presidit pel número dos de Le Pen, Jordan Bardella.

El president de l'RN creu que la democràcia francesa ha sigut "executada"

"Avui no només Marine Le Pen ha estat condemnada injustament: és la democràcia francesa la que ha estat executada." Jordan Bardella, president de l'RN (Rassemblement National) ha reaccionat així, a la xarxa X, a la lectura de la sentència contra Marine Le Pen, que li prohibeix presentar-se a les presidencials del 2027 i que pot provocar un terratrèmol polític a França i també a tot Europa. Le Pen ha arribat ja a la seu del partit, a l'oest de París, on es trobarà amb Bardella. Fins ara, no ha fet cap comentari malgrat la insistència dels periodistes perquè respongués a la sentència.

Bon dia. Obrim aquest espai en directe per seguir totes les conseqüències immediates i reaccions a la inhabilitació de Marine Le Pen. La líder del partit d'extrema dreta francès Reagrupament Nacional (RN) ha estat condemnada aquest dilluns per malversació de fons del Parlament Europeu a quatre anys de presó i cinc d'inhabilitació per a càrrec públic. La sentència del Tribunal Correccional de París probablement impedirà que Le Pen es presenti a les eleccions presidencials del 2027. Tot un terratrèmol polític a França.