Von der Leyen respon a Trump amb un pla milmilionari per rearmar Europa

Brussel·lesReacció d'urgència de Brussel·les a la decisió de Donald Trump de congelar els ajuts a Ucraïna. La presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, ha anunciat aquest dimarts un pla milmilionari de rearmament per continuar donant suport a les tropes ucraïneses i perquè els estats europeus recuperin l'autonomia militar respecte als Estats Units. "Europa ha de responsabilitzar-se de la seva capacitat de dissuasió i seguretat", ha remarcat la cap de l'executiu comunitari en una compareixença en què no ha acceptat preguntes.

L'estratègia esbossada per Von der Leyen consta de cinc punts i l'ha fet arribar per carta a tots els líders europeus, que es reuniran d'urgència aquest dijous a la capital belga per discutir-la. El primer és la relaxació de les regles fiscals: cada estat membre podrà incrementar la seva despesa en defensa sense que computi a l'hora d'obrir-li un expedient en cas que superi el límit de dèficit, que ara és màxim del 3% del producte interior brut (PIB). Aquesta mesura, segons ha apuntat la mateixa Von der Leyen, donaria marge perquè els països puguin gastar-se en total un 1,5% més del seu PIB en defensa, cosa que podria suposar uns 600.000 milions d'euros extres en quatre anys.

Cal apuntar, però, que aquesta clàusula d'excepcionalitat l'haurien de demanar els mateixos estats membres a Brussel·les i hi ha governs estatals que a hores d'ara no preveuen utilitzar-la, com Espanya. A més, aniria a compte dels pressupostos estatals, en cap cas dels comptes comuns de la Unió Europea.

El segon punt del pla que Brussel·les ha notificat als estats membres per carta és l'accés dels socis europeus a préstecs avalats per la UE per un valor total de fins a 150.000 milions d'euros. Aquests diners es destinarien a finançar una compra conjunta d'armes, cosa que es preveu que ajudi a reduir costos i a millorar la interoperabilitat entre els diferents exèrcits europeus. En aquest sentit, la presidenta de la Comissió Europea ha avançat que es pretén reforçar els sistemes de defensa aèria, adquirir més míssils, munició i drons, i potenciar la defensa d'infraestructures crítiques i la lluita contra els ciberatacs.

La tercera línia de finançament que planteja Brussel·les és el desviament d'alguns fons europeus que ja s'estan desplegant, com els de cohesió. D'aquesta manera, Von der Leyen pretén potenciar que els estats membres destinin diners que tenen assignats per finançar altres qüestions a la defensa i proposa "eliminar les restriccions" a la compra d'armes o en la participació de projectes militars. En tot cas, la Comissió Europea obvia de moment les peticions d'alguns estats membres com França o Espanya d'emetre deute comú, i no planteja la creació d'uns nous eurobons, similars als que es van aprovar per afrontar les conseqüències econòmiques de la pandèmia.

En quart i cinquè lloc, la presidenta de la Comissió Europea demana mobilitzar més capital privat a través de la finalització de la Unió del Mercat de Capitals de la UE i torna a plantejar que el Banc Europeu d'Inversions (BEI), que presideix l'exvicepresidenta espanyola Nadia Calviño, incrementi de manera substancial la part del seu pressupost que destina a finançar projectes armamentístics. De fet, una majoria d'estats membres, entre els quals consta Espanya, ja van demanar el mes passat al BEI que modifiqui els seus estatuts i pugui aportar finançament a projectes que directament tenen un ús militar, cosa que a hores d'ara aquesta entitat financera no pot fer. I, aquest mateix dijous, Calviño ha enviat una carta als estats membres en què veuria amb bons ulls que els socis acordessin un canvi en els estatuts de l'organisme per poder finançar projectes de caràcter eminentment militar.

Garanties de seguretat per a Ucraïna

El pla de Von der Leyen no ha sigut l'única resposta a la decisió de Trump de tallar l'enviament d'ajuts a Kíiv. El secretari d'estat francès d'Assumptes Europeus, Benjamin Haddad, ha criticat en declaracions a France 2 que el posicionament de la Casa Blanca "reforça l'agressor", que és Rússia, i ha instat els socis europeus a ser conscients de la importància "històrica" de la cimera comunitària que es farà aquest dijous a Brussel·les, en què es discutirà sobre l'estratègia de rearmament d'Europa i la guerra d'Ucraïna.

D'altra banda, el primer ministre finlandès, Alexander Stubb, ha proposat que Ucraïna pugui passar a ser un aliat de l'OTAN de facto si torna a ser atacat. És a dir, que s'acordi que s'adhereixi a l'Aliança Atlàntica de manera automàtica en cas que Rússia incompleixi un potencial alto el foc o acord de pau. D'aquesta manera, Stubb ha argumentat en una entrevista a la CNN que seria una manera d'esquivar l'"escepticisme" de països com els Estats Units o Alemanya sobre la pertinença d'Ucraïna a l'OTAN i, a la vegada, de donar garanties de seguretat a Kíiv, que és el que estan discutint els líders europeus.

Des de Londres, Downing Street ha entomat la decisió de Trump amb flegma britànica. Dilluns, el premier Keir Starmer assegurava als Comuns que no tenia cap informació sobre la possible suspensió de l'enviament d'armes. I, davant del fet consumat, aquest matí de dimarts el portaveu del primer ministre ha indicat: "Ens mantenim absolutament compromesos a aconseguir una pau duradora a Ucraïna i estem treballant amb aliats clau per donar suport a aquest esforç. És el que és correcte fer, i és en el nostre interès fer-ho". I ha detallat: "Hem reforçat les capacitats militars d'Ucraïna mitjançant el nostre compromís de proporcionar-li 3.000 milions de lliures anuals en ajuda militar durant el temps que calgui, així com amb un préstec de 2.260 milions de lliures utilitzant actius russos sancionats". Més enllà de l'habitual retòrica diplomàtica, el cert és que els esforços de Starmer per bastir ponts que reparin la relació entre Trump i Zelenski semblen més aviat inútils. I tampoc no sembla que servís de res la trucada que dilluns a la nit, abans que Washington anunciés la decisió, va mantenir amb el magnat republicà.