La guerra a Ucraïna també és present a la nostra vida quotidiana. Des del primer dia de la invasió, els nostres mòbils van omplir-se d'informació d'un conflicte que, aquest cop sí, ens era proper. Tantes novetats i tant de moviment, també en les imatges que ens arribaven, no permetia que paréssim a reflexionar en tot el que aquesta guerra significa. La fotografia també ens permet aturar-nos. Empassar tot allò que la ferocitat de TikTok no permet que digerim. Sense música èpica o explosions a molts decibels per sobre dels recomanables. Sense estridències. En dos anys de guerra, les fotos ens ensenyen la duresa dels combats, però també la vida d'un poble que ha après a conviure amb la mort i la batalla. Un silenci sòrdid quotidià a la rereguarda i una rutina al front que ni les bombes, ni els trets ni les morts semblen trencar. Són les cicatrius d'una guerra que es lliura a Europa.