Zelenski: "Rússia és un actor criminal i ha de pagar-ne les conseqüècies"
El president d'Ucraïna vol garanties de seguretat dels EUA, mentre que Washington l'insta a acceptar l'oferta actual
BarcelonaEl president d’Ucraïna, Volodímir Zelenski, ha assegurat aquest dimarts al Parlament dels Països Baixos que les converses en marxa per posar fi a la guerra amb Rússia són "les més intenses i focalitzades des de l’inici del conflicte", però ha advertit que qualsevol acord de pau haurà de basar-se en regles clares i en una rendició de comptes exhaustiva. "Cada detall importa", ha afirmat, i ha subratllat que no hi pot haver "cap recompensa per a l’agressió russa".
A hores d'ara, un dels aspectes més rellevants de la negociació són les garanties de seguretat que obtindria Ucraïna a canvi d'alguna hipotètica concessió territorial al Donbàs. En aquest sentit, i després de les intenses negociacions de les darreres hores, especialment la cimera de Berlín d'aquest dilluns, segons diferents mitjans de comunicació britànics i nord-americans, els Estats Units han advertit Ucraïna que ha d’acceptar l’oferta de Washington de garanties de seguretat "de nivell platí" o arriscar-se a perdre-la.
A la pràctica, es tracta d’un nou ultimàtum del president Donald Trump. D'acord amb la informació que s'ha anat coneixent, Washington proposa garanties legalment vinculants, equiparables a l’article 5 de l’OTAN, amb el suport clau d’Europa, per dissuadir qualsevol futura agressió russa. Les garanties de seguretat són presentades com el principal incentiu per tancar un acord que Trump considera el més avançat fins ara. Això hauria motivat la renúncia de Zelenski a una de les seves demandes centrals: l'entrada d'Ucraïna a l'OTAN.
Mantenir el mateix nivell de suport
D'altra banda, en la seva quarta intervenció davant la cambra neerlandesa, Zelenski ha insistit que Ucraïna no busca "una pausa ni una solució temporal i incerta", sinó el final definitiu de la invasió. Ha reclamat, doncs, mantenir "el mateix suport polític fort" que el país ha rebut des del 2022 i ha rebutjat el relat del Kremlin sobre les suposades "causes profundes" de la guerra. "Sempre culpen els altres, com si la raó de l’agressió no fos mai a Moscou, sinó als seus veïns", ha reblat, i ha recordat els conflictes de Txetxènia, els Balcans, Moldàvia, Síria o a l’Àfrica central.
Zelenski no ha perdut l'oportunitat d'instar els Països Baixos i la resta de socis europeus a donar suport a l’ús dels actius russos congelats per finançar la defensa i la reconstrucció d’Ucraïna. Una possibilitat que s'ha de discutir en el Consell Europeu de dijous, però que cada cop troba més resistència entre països clau de la UE, entre d'altres Bèlgica, que té en els seus bancs el 85% dels 210.000 milions. "L’agressor ha de pagar", ha dit, i ha afegit que les elits russes "menyspreen la vida humana, però compten cada dòlar i cada euro que perden".
En el tram final del discurs davant dels diputats neerlandesos, el president ucraïnès ha endurit el to i ha afirmat que "difícilment hi ha un crim contra la humanitat que Rússia no hagi comès", amb una referència implícita a l’enderrocament del vol MH17 de Malaysia Airlines el 2014, que cobria la ruta Amsterdam - Kuala Lumpur. "Aquests crims no poden ser simplement oblidats. No pot ser que els qui han matat siguin tractats de sobte com a socis respectables", ha advertit, i ha reclamat una responsabilitat detallada i efectiva.
El discurs davant del Parlament dels Països Baixos ha tingut lloc poc abans que comenci la reunió, també a la Haia, en què dirigents europeus acordin la creació de la Comissió Internacional de Reclamacions per a Ucraïna, un nou organisme encarregat d’avaluar i decidir les demandes de reparacions derivades de la invasió russa, que podrien pujar a desenes de milers de milions d’euros. La comissió haurà de determinar quines reclamacions són vàlides i quin import hauria de pagar-se a particulars, empreses i institucions.
El mecanisme de la Comissió Internacional de Reclamacions se suma al Registre de Danys, ja operatiu, que ha rebut més de 80.000 sol·licituds de compensació, i està coordinat pel Consell d’Europa, l’organisme amb seu a Estrasburg que agrupa 46 estats i vetlla pels drets humans al continent.
