Neu, foscor i foc de morter: una nit qualsevol al Donbass

L’ARA entra en els búnquers des d’on l’exèrcit ucraïnès dispara a les tropes russes al front de l’est

Adriy Kopleist
4 min
Interior d'una trinxera, en primra línia de front, fotografiada en total foscor, utilitzant una càmera infraroja.

Font del Donbass (Ucraïna)La pickup travessa el bosc en plena nit. Ho fa per un carril obert entre els arbres, les branques dels quals xoquen contra les finestres del vehicle, que avança amb els llums apagats, cada cop més a prop de les posicions russes. La neu enfangada fa que triguem gairebé dues hores a creuar uns pocs quilòmetres, per un carril obert per una excavadora. Els arbres semblen empresonar el vehicle, i amb prou feines permeten veure res entre la massa de bosc. Els llums de posició només s'intueixen en la neu enfangada.

Inscriu-te a la newsletter Internacional El que sembla lluny importa més que mai
Inscriu-t’hi

De tant en tant hem de maniobrar per deixar pas als tancs, que només encenen una llum vermella tènue a l'avançar-nos. Sentinelles ajudats amb llums igualment vermelles vigilen el camí per detectar possibles infiltracions de tropes russes. De sobte, el conductor atura el vehicle i ens insta a abandonar-lo quan apareixen del no-res dos soldats vestits de camuflatge: “Anem, de pressa”, criden, mentre comencem a sentir les detonacions de morter, que es repeteixen arreu al nostre al voltant. Caminem uns quants minuts tots junts. La foscor és total. Aleshores, amb una altra llum vermella tènue, un dels militars assenyala un parell de segons una xarxa de camuflatge que cobreix una part del terreny: sembla un búnquer.

A cegues, avancem per uns esglaons excavats a terra fins a desembocar en una habitació estreta, on només en una de les cantonades es pot estar dempeus. A la resta de l'espai cal restar assegut o bé estirat. L'estança és la que fan servir els soldats per descansar o dormir; també serveix com a àrea de control de la unitat.

Un petit tauler, il·luminat amb un focus blanc, queda aïllat de l'exterior gràcies a tres cortines opaques, un llarg passadís i les escales que comuniquen el búnquer amb l'exterior. Els soldats ucraïnesos no informen de quantes posicions com aquesta hi ha al llarg d'aquesta part del front del Donbass, però sí que disparen de forma intermitent, i que es mouen d'unes a unes altres, perquè les tropes russes no puguin identificar l'origen exacte dels atacs.

Acompanyant un soldat, abandonem el búnquer i sortim a l'exterior. La foscor continua sent absoluta, només trencada per la lluminària, més o menys llunyana, de les explosions, que es continuen succeint. Acompanyem el soldat a l'operació de llançament d'un projectil. Uns deu minuts més tard, arribem a una altra mena d'excavació com l'anterior. Aquesta vegada, l'habitació, sota terra, compta amb un forat prou gros perquè passi el projectil del morter que dispararà. Després d'esperar una estona, arriba l'ordre per walkie-talkie: “Foc!”, i la detonació il·lumina per un segon l'interior de l'espai. Ràpidament col·loquen una funda de plàstic perquè la neu no entri pel forat, ja que no para de nevar. Sortim corrents de la posició per si els soldats russos han pogut localitzar-la i atacar-la.

Un ànim sota mínims

Així transcorre el dia a dia de la guerra a Ucraïna, al Donbass, des de fa dos anys. Artilleria, morters, drons i combats al bosc. Gairebé dos anys després que Rússia envaís el país, el conflicte s'ha estancat i els avenços i retrocessos dels dos exèrcits són anecdòtics des de fa mesos. L'alt nombre de baixes, la manca de munició, els conflictes entre els alts comandaments de l'exèrcit i l'executiu de Volodímir Zelenski i, sobretot, la manca d'expectativa d'una victòria ràpida pesen sobre l'ànim dels soldats. Executen les seves maniobres de manera rutinària, han perdut nombrosos companys i temen no tornar vius a casa.

Paisatge de la devastació absoluta al voltant de les trinxeres, al front de la guerra.

No obstant això, si les tropes russes que el 2022 van arribar a les portes de Kíív, i s'hi van estar durant setmanes, haguessin dut a terme l'estratègia de destrucció total que el Kremlin va dur a terme a Síria, molt probablement l'escenari seria completament diferent. Per sort per als ucraïnesos, no va ser així i van tenir temps per rebre armament i suport logístic i d'intel·ligència dels Estats Units, els països membres de la Unió Europea i el Regne Unit.

Però ara la situació és molt diferent. Després del fracàs de les anunciades contraofensives ucraïneses, cap dels exèrcits té, aparentment, l'expectativa que durant aquest any pugui prendre un avantatge suficient per abordar unes negociacions. Països membres de la UE també han advertit el president Zelenski que té poques possibilitats de recuperar el 18% del territori que continua sota control rus, i que ha de començar a dissenyar una estratègia de negociació renunciant-hi.

En el cas que Donald Trump guanyi les pròximes eleccions presidencials a la Casa Blanca, tot fa presagiar que retirarà no només el suport del seu país sinó de part de l'OTAN. En un míting electoral, ha arribat a animar el president Putin a atacar els països de l'Aliança Atlàntica que no satisfacin la quota del 2% del PIB a la despesa de l'organització, cosa que ha disparat totes les alarmes a Europa.

Aquestes alarmes també arriben al front del Donbass. Els soldats segueixen l'actualitat des dels seus smartphones. També temen el retorn de Trump. També temen la fatiga a la Unió Europea. Defensen que ells lluiten per la democràcia, per Europa, per Occident. Tot això ho pensen i ho temen entre la neu, la foscor i el foc de morter que esclata una nit qualsevol al Donbass.

stats