Hollande: les cinc claus de la caiguda de popularitat del president francès

ParísFrançois Hollande va emprendre ahir una visita al seu feu polític de Tulle, la localitat de l'interior francès que va governar fins al 2008. Ahir, en comptes d'una rebuda afectiva, l'esperava una manifestació sindical en resposta a l'escàndol protagonitzat per Jérôme Cahuzac -l'exministre d'Hollande que dimarts va declarar-se culpable d'evasió fiscal- i un grup de manifestants que protestaven contra el projecte de legalitzar el matrimoni gai.

Semblava la il·lustració perfecta del que descriuen, des de fa mesos, els sondejos: una caiguda en picat cap als abismes de la popularitat. Segons un estudi de TNS Sofres per a Le Figaro , només un 27% dels francesos segueixen confiant en Hollande, la meitat que al juny. Es tracta d'un rècord històric en negatiu, que iguala els de Sarkozy i Chirac al final dels seus mandats. La diferència és que Hollande només fa onze mesos que és a l'Elisi. Les següents cinc raons poden explicar aquesta caiguda precoç.

Equip de govern debilitat

Dificultat per formar un executiu sòlid a causa de lluites internes

Un dels motius sembla el mateix equip que envolta Hollande. El primer ministre Jean-Marc Ayrault, gris i poc determinat, no ha aconseguit imposar-se davant dels nombrosos versos lliures i enfants terribles del seu govern, liderats pel titular d'Indústria, Arnaud Montebourg, que li va retreure que "gestionés el govern com un consell municipal". El pitjor és que Hollande no sembla comptar amb gaires recanvis per rellevar-lo. Martine Aubry, a qui odia cordialment, no sembla interessada per encapçalar el govern. Una possible solució seria Manuel Valls, el ministre d'Interior que bat rècords de popularitat gràcies al suport de bona part dels conservadors. Aquesta setmana el mateix Valls ha semblat insinuar que està disponible per al càrrec, criticant subtilment la falta de fermesa d'Ayrault. Però el nomenament seria percebut com un gir a la dreta que pot resultar contraproduent. El mateix Hollande va frenar divendres els rumors d'un canvi d'equip: "No és el govern el que està en dubte, sinó un home el que ha fallat".

Decepció entre els votants

Les mesures adoptades han decebut les bases d'esquerra

Segons un sondeig CSA aparegut aquesta setmana, només un 66% dels seus votants segueix confiant en Hollande, i castiguen així la seva moderació. Les mesures més simbòliques del programa d'Hollande han quedat aigualides i han generat una frustració creixent en l'electorat d'esquerra. La taxa del 75% per als milionaris ha estat descartada en benefici d'un nou impost que només afectarà les empreses. La incompatibilitat d'acumular càrrecs públics ha estat endarrerida fins al 2017. I tot apunta que el matrimoni gai serà aprovat, però probablement sense la reproducció assistida per a les lesbianes. El gir cap al centre és de dubtosa efectivitat, ja que l'electorat de centredreta que va donar-li suport no sembla susceptible de ser reconquerit a curt termini.

Agreujament econòmic

Increment de l'atur i un pronòstic de creixement inferior

Els pèssims pronòstics de creixement i d'atur posen en dubte les promeses electorals d'Hollande, que pretenia respectar el pacte d'estabilitat a partir del 2014 i reequilibrar els comptes públics al final del seu mandat, el 2017. Però les previsions del mateix govern han estat revisades a la baixa. El creixement durant el 2013 només hauria de ser del 0,8%, una xifra que l'FMI rebaixa al 0,4%. La preocupació per l'atur també creix: segons l'executiu francès, a partir del segon semestre de l'any hauria de vorejar l'11%, una xifra molt elevada a França, que la torna a situar als rècords de mitjans dels 90. El pronòstic impossibilita que Hollande respecti les seves promeses, considerades avui fantasioses i un símptoma de la seva desconnexió respecte a la realitat del país.

Pèrdua de pes internacional

La posició diplomàtica de París perd força a Europa i al món

El rol internacional del president francès resulta pràcticament invisible, malgrat el breu capítol que va marcar l'inici de la guerra a Mali, on va aconseguir perfilar-se com un home d'estat després de prendre la iniciativa militar en un conflicte del Sahel en què fins ara la comunitat internacional no havia intervingut. A Europa tampoc no ha aconseguit imposar-se. Hollande va accedir al poder amb la promesa de plantar cara a la doctrina de l'austeritat. Gairebé un any més tard, sembla incapaç d'exercir de contrapoder davant d'Angela Merkel i no ha aconseguit impulsar una política econòmica alternativa a Europa, enfocada a "privilegiar l'ocupació i el creixement", tal com havia promès. En l'àmbit intern, les retallades encara no són visibles, però la protecció social està sent renegociada, el perímetre de l'estat podria quedar àmpliament reduït i el món empresarial queda afavorit per nous ajuts i un acord per facilitar els acomiadaments inspirat en la flexicurity escandinava, que ni tan sols Sarkozy va gosar plantejar. Aquell Hollande que declarava que el seu principal enemic eren "les finances" sembla un record llunyà.

Lideratge tou

Males perspectives de cara a les municipals i europees del 2013

No hi ha setmana que el president francès no sigui acusat per la dreta de no estar a l'altura del que la seva responsabilitat imposa. Hollande no domina l'agenda política i l'estratègia de comunicació de l'Elisi segueix sent altament disfuncional, malgrat els assessors d'imatge contractats últimament. A més, Hollande s'ha vist perjudicat des del principi per problemes lligats a la seva vida privada (l'enfrontament entre Valérie Trierweiler i Ségolène Royal). Les dificultats dels últims dies, lligades al ministre evasor d'impostos, semblen la gota que fa vessar el got. "Onze mesos després de la seva elecció, ja flota en l'aire un aroma de final de regnat", assegurava ahir Le Monde . Les males perspectives electorals per al 2014 podrien dificultar encara més les coses, tant de cara a les europees, en què els socialistes solen treure mals resultats, com a les municipals. Aquesta setmana un sondeig apunta un empat en l'agressiva lluita per l'alcaldia de París, bastió socialista. L'exportaveu de Sarkozy, Nathalie Kosciusko-Morizet, podria batre l'aspirant socialista, Anne Hidalgo.