Una idea a la desesperada per Líbia: ressuscitar la monarquia

TrípoliUn palau reial abandonat a Trípoli, darreres unes immenses portes de ferro que deixen entreveure un jardí descuidat, s'erigeix com un monument al despreci que l'expresident de Líbia, Muammar Gaddafi, tenia per la monarquia del país.

Gaddafi va derrocar al rei Idris, fundador del país, en un cop d'Estat el 1969, però això no és tot. També va abolir la monarquia; va rebutjar la bandera reial; va expulsar o empresonar els familiars del rei i va convertir el palau –coronat per una inmesa cúpula daurada– en una oficina, una biblioteca i després de 2009, un museu privat d'antiguitats clàssiques.

Però la memòria popular del rei Idris, que va morir al Caire el 1983, s'ha mantingut en silenci a Líbia. I ara, després de la caiguda deGaddafi i els anys d'agitació violenta que l'han seguit, els monàrquics del país han sortit de l'armari amb una idea radical: restaurar una forma de monarquia, almenys temporalment, per permetre que els libis s'uneixin darrere d'una figura respectada que faciliti la reconstrucció de Líbia.

Divisions profundes

La feina no és fàcil, les divisions són profundes, amb milícies rivals que campen per tot arreu i s'han fet fortes en diferents territoris del país. Aquesta mateixa setmana, a Bengasi, alguns dels barris clau de la ciutat van canviar de mans. A la part occidental, l'Estat Islàmic (EI) va decapitar 12 persones a Sabratha, on els EUA van bombardejar un camp d'entrenament dels jihadistes.

"La monarquia seria la forma més viable per sortir del caos actual, seria el més just per al poble libi", diu Fathi Abdalla Sikta del Moviment Retorn de la Legitimitat Constitucional. "El rei és un símbol de la unitat del poble".

Molts libis se'n riuen de la idea com una fantasia fora de lloc alimentada per la nostàlgia de la breu era en què Líbia va ser un regne independent, de 1951 a 1969. La comunitat internacional ha invertit els últims anys molts esforços en un procés de pau sota els auspicis de l'ONU que vol, en el millor dels casos, l'estabilització del país.

"No podem tornar enrere 60 anys", assegura Abdulrahman Swehli, un polític influent de Misurata, en referència al moviment monàrquic. "Les persones que parlen d'aquestes idees viuen als núvols".

En l'única cosa que totes les parts estan d'acord és que els problemes de Líbia estan empitjorant ràpidament.

Fràgil situació

Políticament, Líbia es debat entre dos parlaments rivals –un a Trípoli, a l'oest, l'altre a Tobruk, a l'est. Militarment, un estol de milícies lleials a les seves ciutats, tribus o ideologies religioses competeixen pel control del territori. A tot arreu es viu una crisi humanitària sense precedents mentre els diners del petroli, font tradicional de la riquesa a Líbia, s'esgoten ràpidament.

Després hi ha l'Estat Islàmic (EI), que en poc més d'un any ha fet seus 200 quilòmetres de costa líbia on s'han fet forts fins a 6.500 combatents seus, segons estimacions nord-americanes. Aquesta expansió ha atret nous reclutes de tot el nord d'Àfrica. Tot plegat ha fet disparar les alarmes entre els països occidentals, amb els Estats Units al capdavant, que estan considerant una campanya d'atacs aeris contra l'Estat Islàmic a Líbia, possiblement en els pròxims mesos.

Els que diuen que un rei pot rescatar el país assenyalen a un príncep desconegut, Mohammed el-Senussi, nebot-nét del rei Idris. El príncep va col·laborar amb Gaddafi des del ministeri d'Agricultura, però després va marxar a l'exili a finals dels 80. Va tenir una presència destacada als mitjans quan el règim es desplomava a principis del 2011, oferint els seus serveis per reconstruir el país, però els últims temps ha observat el procés des de la distància. De tant en tant, s'adreça als libis a través de vídeos a internet, però la seva web ofereix més informació sobre els seus hobis i esports preferits que no pas sobre la seva ocupació o com es guanya la vida.

El príncep no ha volgut ser entrevistat per aquest article, però una persona pròxima a ell als Estats Units, Alia al-Senussi, assegura que "està a punt per tornar a Líbia si el poble li ho demana".

La gran pregunta

Quants libis volen realment que torni és ara mateix la gran pregunta. Però el fet que la idea estigui a la ment d'alguns, tot i que és una situació improbable, és un senyal, diuen molts, de com de desesperats estan els libis per buscar un líder que tregui el país del pou on és.

"Si la lluita continua, molts libis veuran un retorn a la monarquia com una solució viable", diu Abdul Rauf Kara, comandant de la milícia islamista que s'ha convertit en una autoritat a Trípoli. "Després de cinc anys, la gent està farta dels polítics, perquè són mentiders. Hi ha hagut tanta corrupció i malbaratament…".

Per Occident, i per a la majoria dels libis, però, el procés polític auspiciat per les Nacions Unides és, tot i que se sap que és complexe de fer realitat, el més esperançador. Però si realment la situació no millora, els monàrquics podrien tenir una oportunitat.

Es tracta de posar els libis sota la tutela d'una figura simbòlica que lideri el país temporalment, explica Sikta. "No per sempre, només fins que tinguem unes eleccions. Es podria fer servir la seva influència per imposar una autoritat a les milícies".