Diputats dels dos governs de Líbia pacten un principi d’acord

TunisDesprés de multiplicar les pressions durant les últimes setmanes, la comunitat internacional va obtenir ahir la firma d’un acord entre representants dels dos Parlaments libis en litigi que preveu la formació d’un govern d’unitat nacional. La signatura, formalitzada al municipi marroquí de Skhirat, és la culminació de més d’un any de converses patrocinades per l’ONU per tancar el conflicte armat i polític que enfronta dues coalicions de milícies, tribus i partits que han constituït dos governs paral·lels en una Líbia fracturada des de la caiguda del règim de Gaddafi el 2011.

L’ONU confia que el pacte servirà per estabilitzar el país i frenar la implantació de l’autodenominat Estat Islàmic al país. Aquest ha sigut l’esperó que ha fet que s’accelerin les converses entre les dues faccions, el govern reconegut per la comunitat internacional, amb base a la ciutat oriental de Tubruq, i el que té el suport sobretot de les milícies d’inspiració islamista, situat a Trípoli, la capital. Durant els dies previs a la signatura, nombroses veus als dos bàndols van expressar el seu rebuig a l’acord, cosa que amenaça de convertir el pacte en paper mullat. Entre els detractors hi ha els presidents dels dos Parlaments, que s’han negat a sotmetre el pacte a votació.

Conscient de les enormes resistències que suscita l’acord, el representant de l’ONU per Líbia, el diplomàtic alemany Martin Kobler, va dirigir-se als escèptics davant diversos ministres d’Exteriors de països veïns, entre ells l’espanyol José Manuel García-Margallo. “Les portes continuen obertes per a aquells que no són aquí avui. La signatura del pacte és només el primer pas”, va dir Kobler, que va suggerir una actitud flexible cap a la negociació. El seu predecessor, l’espanyol Bernardino León, va dimitir poc després d’anunciar el pacte a l’octubre.

La sortida política al marasme libi patrocinada per l’ONU es basa en la creació d’un govern d’unitat presidit per Fauzi Serraj, un diputat del Parlament de Tubruq originari de Trípoli. En teoria, l’executiu hauria de tenir nova Constitució en el termini d’un any i procedir a desmobilitzar la constel·lació de milícies que controlen el territori en absència d’un exèrcit nacional, empresa en què han fracassat els diversos governs des del 2011.

L’elecció de Serraj, un polític desconegut i sense carisma, per part de León és un dels motius que argumenten els detractors de l’acord per boicotejar-lo. De fet, la setmana passada un grup de diputats dels dos Parlaments es va reunir a Tunis i va anunciar la firma d’un acord alternatiu “sense ingerències estrangeres”. Davant aquest escenari, els més pessimistes temen que s’acabi afegint un tercer govern en litigi.

En un informe recent, l’International Crisis Group sostenia que la comunitat internacional peca de precipitació en forçar un pacte sense tenir un suport ampli dins la societat líbia. “No queda gens clar que l’acord es pugui aplicar”, coincideix l’analista Sergio Altuna, establert a Tunísia. Però les potències occidentals, més ansioses per l’expansió de l’EI després dels atacs de París, esperen que l’amenaça de sancions i la fatiga de la població amb una guerra que ha fet minvar sensiblement el seu nivell de vida acabin empenyent els escèptics a l’acord.

L’Estat Islàmic mata un activista sirià que denunciava els seus crims

Ahmad Mohamed al-Mousa, membre del grup opositor Raqqa Està Sent Massacrada en Silenci, va ser assassinat ahir per membres de l’Estat Islàmic. Es tracta del tercer activista mort d’aquest col·lectiu, que des del 2014 es dedica a documentar a les xarxes socials els abusos del règim sirià de Baixar al-Assad i de l’EI. “Passi el que passi, mai abandonarem la nostra lluita. O morirem tots o tornarem a casa”, va dir en un tuit l’organització. Un altre activista del grup va ser assassinat a l’exili, a Urfa (sud de Turquia), per un infiltrat de l’EI que havia creuat legalment la frontera.