Els intents de la Xina per tornar a la normalitat topen amb la desconfiança

Els xinesos demanen no reobrir escoles fins que no es vegin tots els polítics reunits al Parlament

La Xina ha anunciat que el Gaokao, l'examen de selectivitat, es celebrarà al juliol. La tornada a les aules d'uns 300 milions d'estudiants xinesos certificarà la fi de la pandèmia: la imatge dels nens entrant diàriament als col·legis serà el senyal més directe que la normalitat es recupera. Però el govern, malgrat els incentius per impulsar la represa de l'activitat econòmica, ha topat amb els dubtes de les administracions locals, que temen un rebrot de l'epidèmia amb l'aixecament del confinament a Wuhan i la reobertura de les escoles.

Pequín ha donat una nova empenta a la normalització de la situació al posar data al Gaokao, l'examen de selectivitat que marca el destí dels estudiants, ja que els obre o tanca les portes de les millors universitats i dirigeix el seu futur. És una data important que paralitza tot el país amb mesures excepcionals per a la celebració dels exàmens. Representa un abans i un després per als estudiants i per a les famílies, que inverteixen els seus estalvis en classes de suport per aconseguir una bona nota. Aquest curs el coronavirus ha arruïnat tota aquesta preparació i inversió.

Finalment, el govern ha anunciat que aquest any el Gaokao es retarda un mes i se celebrarà el 7 i 8 de juliol. Amb tot, a la província de Hubei, l'epicentre del brot de covid-19, i a Pequín se'ls permet triar les seves pròpies dates en funció de les necessitats.

La decisió indica que els col·legis obriran aviat per poder reprendre les classes, però de moment no hi ha data. A mitjans d'abril sembla el termini més realista, però no hi ha res clar. En algunes zones es parla d'obrir les aules només per als estudiants que preparen el Gaokao i esperar una mica amb els dels cursos inferiors. 

A moltes províncies s'hi resisteixen, ja que donaria molt mala imatge obrir les escoles i haver-les de tancar per un rebrot dels contagis. Per les xarxes xineses fins i tot circulen missatges que demanen que les escoles no obrin fins que se celebri el Lianghui, la cita anual del Parlament xinès, que ha estat posposada. L'obertura de la sessió, que reuneix els representants del Partit Comunista de tot el país a Pequín, s'exigeix com una prova de seguretat que els líders són els primers a no tenir por al contagi.

Disturbis per impedir la sortida de treballadors fora de Hubei

La reobertura de la província de Hubei i l'aixecament de la quarantena a la seva capital, Wuhan, prevista per al 8 d'abril, és un altre repte per a les autoritats xineses.

La sortida de treballadors de Hubei ja ha provocat mostres de rebuig davant del temor que expandeixin la malaltia. Per exemple, a la frontera de Hubei amb la província de Jiangxi s'hi han registrat fins i tot altercats violents per impedir el pas dels treballadors de l’epicentre de l’epidèmia cap a altres destinacions.

Malgrat que a Wuhan ja porten set dies sense contagis locals, hi ha molta desconfiança respecte de les dades oficials, i la pressió de les xifres que venen d'Europa i els Estats Units posa més en evidència els números xinesos.

La premsa oficial porta dues setmanes publicant editorials i entrevistes sobre la necessitat de comptabilitzar els contagiats asimptomàtics, persones que tenen el virus però no desenvolupen la malaltia, en un procés per preparar la població. I finalment a partir de demà, 1 d'abril, també s'inclouran aquests casos a les estadístiques: d'aquesta manera les xifres faran un salt, ja que algunes fonts calculen que representen un 30% més de contagiats.

També es parla de la possibilitat que s'estiguin deixant de fer tests sobre covid-19 a Wuhan per evitar sumar nous contagis i facilitar la tornada a la feina. Fins ara a la Xina les infeccions que no han estat diagnosticades no s'han inclòs a les estadístiques. 

Precisament ara que es comencen a relaxar les restriccions a Wuhan, també sorgeixen dubtes sobre el nombre real de morts. Els familiars, esglaonadament, ja poden anar a recollir les cendres dels seus familiars. I les llargues cues fan pensar que hi ha més urnes que el nombre de morts oficials, que només són 2.535 morts.

A les xarxes socials xineses s'ha parlat d'almenys 7.000 morts i la forquilla s'eixampla fins als 42.000 que calcula Radio Free Asia, un mitjà històricament vinculat als serveis d’espionatge nord-americans.

En tot cas, són uns dubtes que impacten en el relat triomfal del govern xinès, que dona per superada l'epidèmia de covid-19 i presumeix dels seus resultats enfront de la mala gestió d'Occident.