El Japó fa efectiu el seu retorn a l’energia nuclear

TòquioLa utopia d’un Japó lliure d’energia atòmica no ha durat ni dos anys. Ahir, just quan es complien quatre anys i cinc mesos del desastre de Fukushima, es va posar en marxa un dels reactors de la planta de Sendai, al sud-oest del país, i es posava fi així a l’estricte tancament preventiu de totes les centrals nuclears en territori japonès que va arribar després de la tragèdia.

El retorn de l’energia nuclear al Japó culmina un dels controvertits plans del primer ministre Shinzo Abe. El projecte va començar l’abril de l’any passat, quan el govern d’Abe va revertir la llei promoguda per l’anterior gabinet, que mentre gestionava les conseqüències del tsunami de l’11 de març del 2011 va decidir tancar totes les plantes nuclears. Després de mesos convencent el poder legislatiu, Abe ha aconseguit reobrir un dels reactors de Sendai, que assolirà la màxima potència i començarà a vendre l’energia produïda a finals d’agost.

Dependència energètica

La motivació del primer ministre per reactivar les centrals és ben senzilla: econòmica. Abans dels fets de Fukushima, les plantes nuclears generaven un terç del consum energètic del Japó. Des que es van tancar, ara fa dos anys, la factura energètica nipona ha escalat a nivells desorbitats per afrontar els costos que suposa la importació dels combustibles fòssils que compensen la mancança energètica.

Alhora, el dèficit s’ha vist incrementat encara més arran de la devaluació del ien, ja que l’import del petroli i el gas natural es paga en moneda estrangera, generalment en dòlars. A això s’hi ha d’afegir encara la ingent despesa destinada a pal·liar els efectes de la radiació de Fukushima: 43.000 milions d’euros.

Shinzo Abe, doncs, pretén reactivar l’economia del Japó augmentant la dependència de l’energia nuclear nipona fins al 22%, de cara al 2030. Però la població japonesa no ho veu gens clar, i les reticències d’una societat traumatitzada per tres desgràcies nuclears són majoritàries. Quan tot just s’han complert 70 anys, la setmana passada, de les bombes atòmiques a Hiroshima i Nagasaki, el record del pànic i del patiment és ben viu.

Per això el discurs d’Abe d’ahir se centrava en la seguretat de la planta reactivada: “Ha superat els filtres de seguretat més estrictes del món”. Però les seves paraules no són suficients per als habitants de la regió. I és que el reactor de Sendai no només és en una zona susceptible als terratrèmols, sinó que, a més a més, és a 50 quilòmetres d’un dels volcans més actius del Japó, el Sakurajima.

La cara més visible dels centenars de manifestants que es van concentrar durant la reobertura de la planta ahir va ser Naoto Kan, que era el president del país durant la crisi viscuda a Fukushima. “No necessitem centrals nuclears”, va dir, sobretot després que el tsunami deixés en evidència “el mite de l’energia nuclear barata i segura, i revelés que és cara i perillosa”.

Desmantellar Fukushima

L’11 de març del 2011 un dels terratrèmols més forts que s’han enregistrat mai, seguit del consegüent tsunami, va sacsejar el Japó i va causar 16.000 morts, 2.500 desapareguts i el col·lapse de la planta nuclear de Fukushima. Els problemes derivats de la radiació són encara vigents -la meitat dels 160.000 evacuats encara no han pogut tornar a casa-, ja que no es preveu aturar la fuga de combustible fins al 2022, i el desmantellament complet no s’assolirà fins d’aquí 40 anys.

La desconfiança dels japonesos respecte a la gestió de les centrals nuclears està en bona mesura justificada. Tepco, la companyia encarregada d’arreglar el desastre de Fukushima, va reconèixer fa tan sols uns dies que la tecnologia necessària per manipular els reactors col·lapsats encara està per inventar.

L’empresa gestora del reactor reobert a Sendai és una altra, Kyushu Electric, que, juntament amb l’Autoritat Reguladora Nuclear, pretén recuperar la confiança, perduda fa quatre anys. “Un desastre com el de Fukushima no succeirà”, va dir el cap de l’ARN, Shunichi Tanaka. Però alhora admetia, subtilment, els riscos de l’energia nuclear: “No existeix l’absoluta seguretat”.

Prop del 60% dels japonesos s’oposen a la reobertura de Sendai

La reobertura de les centrals nuclears no és l’única mesura impopular que ha pres Shinzo Abe en els últims dies. A mitjans de juliol el Parlament va aprovar la seva controvertida reforma legislativa que acabaamb el pacifisme instaurat a la Constitució nipona després de la Segona Guerra Mundial en permetre l’ús de la força militar. Tot plegat ha portat la popularitat del primer ministre al seu mínim des que va arribar al poder el desembre del 2012, amb un 32% d’aprovació segons l’enquesta publicada dilluns pel diari Mainichi. El sondeig revela també que el 57% dels japonesos s’oposen a la reobertura de la central nuclear de Sendai. Aquest primer reactor és, de fet, el més llunyà a Tòquio (a mil quilòmetres de la capital nipona, i queda, de fet, més a prop de Xangai i Seül), on se succeeixen les protestes antinuclears. Tot i així, el govern d’Abe vol reactivar el segon reactor de Sendai a l’octubre. Dels 25 reactors de 15 plantes nuclears que ja han sol·licitat la reobertura, cinc (de tres plantes) ja han sigut autoritzades.