La UE accepta que els estats membres armin els kurds a l'Iraq
Els ministres d'Estrangers de la Unió donen suport a l'enviament d'armes a les forces kurdes que lluiten contra els jihadistes de l'Estat Islàmic
Brussel·lesLa Unió Europea (UE) ha acordat aquest divendres donar suport a l'enviament d'armes per part dels seus països membres, per decisió individual, a les forces kurdes del nord de l'Iraq que lluiten contra els jihadistes de l'Estat Islàmic (EE). La Unió "celebra la decisió d'estats membres individuals de respondre positivament a la petició de les autoritats regionals kurdes d'enviament de material militar urgentment", segons consta en les conclusions aprovades pels ministres comunitaris.
El ministre alemany Steinmeier ha explicat que, a la cimera celebrada a Brussel·les, hi ha hagut un "llarg debat" sobre la qüestió i que hi ha hagut opinions diferents entre els estats membres, motivades per "situacions constitucionals" en alguns casos, i "problemes de capacitat" en altres. L'enviament de material militar "es realitzarà segons la capacitat i les lleis nacionals dels estats membres i amb el consentiment de les autoritats iraquianes".
El ministre ha matisat que no hi ha encara "una anàlisi clara de quin tipus de material es necessita i pot ser utilitzat en la regió del Kurdistan". Les forces kurdes al nord de l'Iraq, ha dit Steinmeier, disposen d'equipament militar de l'època de la desapareguda Unió Soviètica. Això fa que el material militar que pretenen enviar alguns països occidentals potser "no pugui ser utilitzat ràpidament", en no disposar de munició. "Hi ha una situació de desequilibri, perquè l'EI disposa d'armes avançades tecnològicament" i potser no sigui possible armar tan ràpidament els kurds, acostumats a un altre material", ha dit.
El ministre alemany, que viatjarà aquest cap de setmana a l'Iraq, no ha volgut revelar si el seu país subministrarà material militar a les forces kurdes, però ha admès que, després del seu viatge al país àrab, "veurem una mica més clarament en què pot consistir el suport germànic". Steinmeier ha apuntat, però, que al seu país el debat intern ha evolucionat cap a una visió de "més responsabilitat" de la que hi havia fa alguns mesos des de l'"estatus d'observador". Això té a veure, ha dit, amb el fet que tant a Europa com a Alemanya s'assumeix ara que els jihadistes de l'Estat Islàmic "no s'aturaran en el seu avanç al Kurdistan, sinó que el seu pròxim objectiu serà marxar cap a la capital, Bagdad".
Espanya, preocupada per la "integritat territorial de l'Iraq"
El ministre espanyol d'Afers Estrangers, José Manuel García-Margallo, s'ha mostrat aquest divendres favorable al lliurament d'armes a les forces kurdes del nord de l'Iraq per aturar l'ofensiva dels jihadistes del grup Estat Islàmic (EI). Però un govern com l'espanyol, especialment preocupat pel separatisme, dóna suport a la iniciativa d'estats com França i Alemanya amb una condició: que quedi clar que l'Iraq continuarà unit.
"Es tracta de permetre el lliurament d'armes a les autoritats del Kurdistan sempre que es tingui el consentiment del govern central, un govern central que en la nostra opinió ha de ser inclusiu de totes les comunitats de l'Iraq i assegurar la integritat territorial del país", ha assenyalat Margallo en arribar al consell extraordinari de ministres d'Afers Estrangers de la UE a Brussel·les. "Espanya ha insistit enormement que aquest lliurament d'armes es faci amb el consentiment del govern central", ha insistit Margallo, que ha dit que Madrid estudiarà si aportar armes o no.
Segons Margallo, si no s'autoritza el lliurament d'armament "ens podem trobar amb una situació similar a la que vam tenir a Síria, en què la reacció de la comunitat internacional va ser tardana i va ser tímida".
