L’economia gira l’esquena a l’Estat Islàmic

BeirutCada cop es veuen més mitjans de comunicació i experts mundials que es refereixen a l’Estat Islàmic (EI) com “el grup terrorista més ric de la història”, sobretot gràcies als guanys que li reporta la venda de petroli. A més, cap organització terrorista s’havia establert anteriorment sobre un territori tan extens que va de Síria a l’Iraq.

Almenys 4 milions de persones són ciutadans -encara que involuntàriament- d’aquest califat autoproclamat l’estiu passat, que té dues grans capitals, Raqqa (Síria) i Mossul (Iraq). Si s’hi inclouen les zones desèrtiques que comprèn aquest extens territori, es podria dir que l’EI regna sobre una àrea de la mida d’Anglaterra.

Això podria sonar alarmant. Però fins a quin punt és cert que l’organització terrorista té tants diners, tant de poder i tanta estructura social dins del seu estat? Pel que es coneix, el seu projecte de califat no està resultant ser tan brillant com fa creure la seva estudiada propaganda jihadista.

Fa molt de temps que els jihadistes somien en un estat, però es necessita molt més que ocupar edificis governamentals i posar funcionaris a gestionar els assumptes burocràtics perquè funcioni com a tal. En realitat, més que com un estat, el califat funciona com “un règim de màfies”, assegura a l’ARA l’analista Amal Saad, de la Universitat Americana de Beirut (AUB).

El petroli, font d’ingressos

El negoci del petroli ha sigut fins ara el més segur. No obstant això, la campanya de bombardejos liderada pels EUA ha danyat seriosament la principal font d’ingressos de l’EI. Quan a l’estiu va començar a expandir-se i va conquerir un nombre important de camps de petroli, s’estimava que els guanys de l’EI podien arribar a un milió de dòlars diaris. Ara la quantitat no és de més de 360.000 dòlars al dia, una xifra que hi ha economistes que rebaixen fins als 270.000.

Abans que comencessin els atacs aeris internacionals, l’EI va ser capaç de produir 50.000 barrils diaris a Síria i 30.000 a l’Iraq, a un preu de 40 dòlars per barril. Avui la quantitat produïda és de com a màxim 20.000 barrils en total, i un barril de petroli a la ciutat siriana de Hasakah costa només 18 dòlars, segons un informe de la revista Foreign Policy.

Alhora, a causa de la falta de refineries, l’Estat Islàmic es veu sovint obligat a gastar sumes considerables per comprar dièsel i gasolina. “No podran continuar gaire temps més així”, adverteix Saad, que estima que els beneficis que ara reporta el petroli a l’EI s’acabaran d’aquí “un any o dos”.

Abans que els jihadistes conquerissin algunes regions al nord de l’Iraq al juny, el govern central de Bagdad subministrava fons de fins a 2.000 milions de dòlars a l’any per garantir l’ordre públic i el pagament de salaris i d’infraestructura a la província de Nínive, ara sota control de l’EI. Després de la captura de Mossul, els jihadistes van fer seva una suma de 400 milions de dòlars del Banc Central quan van confiscar els comptes dels clients i es van apoderar dels béns de milers de famílies cristianes, iazidis i xiïtes, que van fugir. Poc després, Abu Baker al-Baghdadi va anunciar la creació del califat, amb Mossul com a capital, i va fer una crida als musulmans a emigrar cap al seu estat, amb la promesa de feina, habitatge gratis i esposes.

Les altes expectatives dipositades en el nou estat requereixen molt finançament, i la suma de diners que havien confiscat dels bancs de Mossul no és equiparable al pressupost destinat per Bagdad a aquesta regió. L’EI ha de pagar als funcionaris dels ministeris com ara Educació, Treball o Justícia -amb tribunals regits per la xaria i una policia moral (hisba)-, així com altres treballadors que presten serveis a la ciutat, com ara els escombriaires, per exemple.

A part dels botins de guerra i el petroli, l’extorsió i explotació de les poblacions locals també són una altra font de finançament important per a l’EI. Per impedir que els ciutadans fugin de Mossul, l’EI pren el 10% dels beneficis dels comptes dels clients sunnites i els amenaça de prendre’ls tots els diners si marxen, per retenir així els professionals que necessiten, especialment en el camp de l’enginyeria i la medicina.

El ‘negoci’ dels segrestos

Una altra font d’ingressos és el pagament del rescat per segrestos. Per exemple, els jihadistes exigeixen per l’alliberament d’un nen iazidita entre 30.000 i 50.000 dòlars. Una suma que en molts casos és impossible de pagar, de manera que el negoci està deixant de ser rendible. També els segrestos d’occidentals han reportat ingressos. L’EI ha generat almenys 25 milions de dòlars per l’alliberament d’ostatges occidentals i, probablement, la xifra és, fins i tot, superior. Els serveis d’intel·ligència occidentals creuen que els jihadistes encara tenen en captivitat entre 20 i 40 ostatges occidentals. No obstant això, la decisió d’alguns països com els Estats Units i Anglaterra de no pagar rescats ha obligat l’EI ha renegociar a la baixa la quantitat que demanen com a rescat.

La coalició internacional bombardeja posicions de l’EI a l’Iraq i Síria

Les forces militars dels Estats Units i els seus aliats han llançat aquest cap de setmana sis atacs aeris contra les posicions del grup jihadista Estat Islàmic (EI) a Síria i un altre a l’Iraq, segons va informar ahir la Força Combinada d’Operacions dels EUA. Els bombardejos a Síria es van produir a les proximitats de la ciutat kurda de Kobane, on la coalició internacional va atacar una unitat tàctica dels jihadistes i una posició de combat. A més, l’ofensiva va destruir tres vehicles de l’Estat Islàmic, quatre edificis ocupats pels jihadistes i dues localitzacions de preparació per al combat. A l’Iraq, en les proximitats de Mossul, un bombardeig va colpejar una unitat tàctica de l’Estat Islàmic, segons el comunicat. Precisament, en aquesta localitat els milicians han destruït quatre mausoleus i mesquites sunnites. Els atacs formen part de la campanya que els Estats Units van iniciar unilateralment a l’agost, limitant-se només a l’Iraq, per després, amb la creació d’una coalició internacional, estendre la seva acció a Síria sota l’operació Determinació Inherent.

D’altra banda, l’Estat Islàmic va mostrar ahir un vídeo del periodista britànic John Cantlie, segrestat a Síria el 2012, en què apareix recorrent Mossul i negant que la vida en aquesta ciutat controlada per l’EI sigui “depriment”.