L'Iran desafia els EUA i respon amb la mateixa moneda
La República Islàmica continua amb les maniobres militars que han fet enfurismar Washington i també aplica sancions
TeheranLa tensió entre els Estats Units i l'Iran des que Trump és president continua augmentant i si divendres el republicà va imposar sancions econòmiques a 13 individus i 12 entitats iranianes per estar relacionades amb els assajos d'un míssil balístic que creu que violen l'acord nuclear, aquest dissabte la República Islàmica els ha plantat cara i ha anunciat que seguirà amb les maniobres militars i que reproduirà sancions similars.
El ministeri d'Exteriors ha explicat que adoptaran "restriccions legals contra un nombre d'individus i entitats [nord-americans] implicats en el finançament i el suport a grups extremistes de la regió".
A més, la força aeroespacial del cos d'elit dels Guardians de la Revolució ha començat una sèrie d'accions militars que tenen com a objectiu "mostrar la capacitat i preparació [de l'Iran] per actuar contra qualsevol amenaça i desestimar les sancions".
Tot i aquest anunci, l'Iran ha insistit que el seu sistema de míssils "només té finalitats defensives i és per portar armes convencionals". El ministre d'Exteriors, Mohamad Yavad Zarif, ha assegurat que el seu país "no iniciarà mai una guerra" i que només farà servir les armes "en defensa pròpia".
Aquestes declaracions són en resposta a l'advertència de Trump, que va dir que l'Iran "està jugant amb foc" i que ell no serà tan considerat com el seu predecessor en el càrrec, Barack Obama.
Per la seva banda, el secretari de Defensa dels EUA, James Mattis, ha denunciat aquest dissabte que l'Iran és "el patrocinador estatal de terrorisme més gran del món", tot i que ha deixat clar que no es planteja elevar el nombre de tropes al Pròxim Orient.
Sobre això, el primer vicepresident iranià, Eshaq Yahangiri, ha dit que l'Iran "no és un problema per a la regió" sinó que pot "contribuir a resoldre" la crisi del Pròxim Orient.