BarcelonaL’Iraq va fer ahir un pas per deixar enrere cinc mesos de buit de poder que els jihadistes de l’Estat Islàmic han aprofitat per guanyar terreny en la seva guerra santa. I ho ha fet integrant la diversitat religiosa que s’havia reclamat, tant des de dins com des de la comunitat internacional, per posar punt final a les lluites sectàries que desestabilitzen la política i posen bastons a les rodes per lluitar contra els terroristes, que ja controlen un terç del país.
A falta de conèixer tots els noms del gabinet, el nou primer ministre, el xiïta Haider al-Abadi, ha col·locat com a viceprimers ministres un sunnita i un kurd, un gest que es pot llegir en clau d’integració contra els jihadistes. Es tracta del kurd Hoshiyar Zebari, que havia tingut responsabilitats en el govern post Saddam Hussein, i Saleh Mutlaq, un secular sunnita que repeteix en el càrrec.
La sorpresa ha estat que Nuri al-Maliki, primer ministre en les dues últimes legislatures i que malgrat guanyar les eleccions de l’abril va cedir el poder a Al-Abadi davant les pressions, és ara vicepresident del nou executiu.
El Parlament va fer ahir una sessió en què va intentar confeccionar el nou gabinet, però finalment no hi va haver consens per a les carteres de Defensa i Interior. Al-Abadi es va comprometre a tenir noms en el termini d’una setmana. Adil Abdul-Mahdi, del Consell Suprem Islàmic, és el ministre del Petroli, mentre que l’exprimer ministre Ibrahim Jaafari agafa la cartera d’Exteriors.
Paral·lelament, la Lliga Àrab va aprovar ahir al Caire un document en què, sense grans mostres d’alegria, dóna la benvinguda al pla de l’OTAN -que impulsen els Estats Units- per lluitar contra els jihadistes a Síria i a l’Iraq. Els ambaixadors dels principals països àrabs es comprometen a cooperar en matèria d’antiterrorisme i rebutgen pagar rescats per ostatges.