Llei antiterrorista draconiana a l’Egipte d’Al-Sissi

MadridLa lluita antiterrorista s’ha convertit en el principal element legitimador del règim egipci. Tot just mig any després d’haver aprovat una llei antiterrorista, el rais egipci Abdel Fattah al-Sissi va tornar a firmar ahir una altra norma per combatre de manera més efectiva la insurgència islamista que colpeja el país àrab des del cop d’estat del 2013 i que ja ha segat les vides de centenars de persones, la majoria membres de les forces de seguretat. Les organitzacions de drets humans han censurat durament la legislació, que retalla llibertats i garanties processals per als sospitosos de pertànyer a una banda armada.

“A la pràctica, aquesta llei elimina les llibertats d’associació, expressió i reunió. No només viola les convencions internacionals firmades per Egipte, sinó fins i tot la seva Constitució”, rebla Mohammad Elmessiry, investigador d’Amnistia Internacional. Avortada la seva transició democràtica, el país àrab pateix una onada repressiva contra qualsevol veu dissident. “La nostra por és que la llei s’acabi aplicant contra qualsevol moviment opositor”, afegeix Elmessiry.

I és que la polèmica normativa inclou una definició molt àmplia i vaga de terrorisme. Per exemple, entre les activitats que poden ser constitutives d’un delicte de terrorisme incorpora “danyar la unitat nacional”. La legislació recull també la creació de tribunals especials amb l’objectiu d’accelerar els judicis contra els sospitosos de terrorisme, una promesa feta per Al-Sissi després de l’assassinat del fiscal general en un atemptat amb cotxe bomba al mes de juny. A més, endureix les condemnes per diversos delictes, que van d’un mínim de cinc anys de presó a la pena de mort.

Multes als periodistes

Un dels aspectes més controvertits de la llei és la imposició d’elevades multes als periodistes que no ofereixin la versió de les autoritats després d’un atemptat. En concret, les sancions poden arribar a les 500.000 lliures (uns 57.000 euros), una xifra que podria forçar el tancament de mitjans de comunicació modestos. Ara bé, en una primera versió de la llei, modificada a causa de la pressió del sindicat de periodistes, s’establia també una pena de dos anys de presó.

Una altra polèmica provisió és la que atorga immunitat als cossos de seguretat per l’ús de la força quan “s’enfrontin a una amenaça real i imminent” en la implantació de la nova legislació. “Tenint en compte l’historial d’ús excessiu de la força de les forces de seguretat... la norma aplana el camí per a la impunitat”, lamenta Elmessiry.

Precisament, divendres passat va tenir lloc el segon aniversari de la matança de Rabaa al-Adawiya, el campament de protesta que els simpatitzants del president deposat, l’islamista Mohammed Mursi, van erigir al Caire. En el sagnant desallotjament dels manifestants hi van morir prop d’un miler de persones, segons una investigació de l’ONG Human Rights Watch. Fins ara, cap responsable policial ha sigut processat. En l’aniversari de la matança, tot just hi va haver protestes per part del partit de Mursi, Germans Musulmans, escapçats per les detencions i debilitats per les dissensions internes.

Més dur que Mubàrak

“Aquesta norma ens porta altre cop al període de Mubàrak, ja que atorga al govern poders molt semblants als de l’estat d’emergència a l’hora de suspendre els drets fonamentals”, apunta Elmessiry. Durant les tres dècades que va governar Egipte l’exdictador, destronat per la revolució del 2011, va estar sempre en vigor la llei d’emergència. No obstant això, en molts aspectes, l’actual onada de repressió és més intensa. Mentre els Germans Musulmans eren tolerats sota el règim de Mubàrak, actualment estan considerats una “organització terrorista” i desenes dels seus líders i simpatitzants han sigut condemnats a la pena capital.

El règim ha justificat aquestes contundents retallades de llibertats en la lluita contra una creixent insurgència de caràcter islamista. Segons l’institut Timep, durant els primers sis mesos de l’any es van registrar més de 700 atemptats, gairebé el doble que en tot el 2014. La milícia que ha provocat els atacs més mortífers i sofisticats és Wilayat Sina [Província del Sinaí], que fa uns mesos va jurar lleialtat a l’autodenominat Estat Islàmic. El grup jihadista, que té la base a la província del Sinaí, ja existia abans del cop, però ha crescut des del 2013. La setmana passada va anunciar la decapitació d’un treballador croat.