Les lliçons del setge de Sarajevo per al confinament
Supervivents de la guerra de Bòsnia editen una guia per ser resilient davant “enemics invisibles”
BarcelonaDes que el coronavirus va començar a expandir-se, la retòrica bel·licista s’ha imposat en els discursos polítics. La cineasta i pensadora Suada Kapic coneix bé el llenguatge de la guerra. Nascuda a Bòsnia i Hercegovina l’any 1952, va sobreviure als quatre anys de setge que va patir Sarajevo (1992-1996). D’aquella experiència, assegura, en va extreure uns coneixements que li han servit per enfrontar-se al confinament forçat pel coronavirus. Ella, juntament amb el col·lectiu FAMA, dedicat a recopilar la memòria històrica del setge, ha elaborat una guia - The art of survival (L’art de sobreviure)- que, basant-se en les experiències de la població de Sarajevo, dona pautes per superar els terrors generats per “enemics invisibles”, com ara el coronavirus.
“Creiem que els ciutadans que van viure el setge de Sarajevo són un exemple esperançador quan la humanitat es troba davant d’amenaces serioses i canvis inimaginables”, explica Kapic. Per a la pensadora, si bé la crisi del coronavirus no és un conflicte bèl·lic, sí que es pot considerar “un nou tipus de guerra global del segle XXI”. “L’enemic és invisible, l’abast és desconegut, necessites unitats especials, estratègia i gestió de crisis amb experts de diferents àmbits i has de canviar l’objectiu de les indústries per produir nous productes de defensa i protecció”, reflexiona Kapic en conversa amb l’ARA.
Per a Kapic la principal diferència entre la situació actual i la del setge de Sarajevo és que ara “tot el planeta està sota un bloqueig”. “En aquell moment només era Sarajevo, la resta del món estava bé. Per a nosaltres, tancats dins de la ciutat, era meravellós pensar que fora la vida continuava sent normal. Avui això no és així -assenyala-. Ara tothom està en perill, és un tipus de guerra diferent al que jo vaig sobreviure”, diu.
La creativitat, eina salvadora
El setge de Sarajevo va durar quatre anys, un temps en què els ciutadans no van tenir accés a l’electricitat, ni a menjar ni educació. Per resistir aquells anys, Kapic explica que tant ella com la resta dels veïns de la ciutat es van haver d’inventar una nova manera de viure i “autoresponsabilitzar-se” del que feien tant ells com les seves famílies.
El col·lectiu FAMA ha recollit informació de 5.000 persones que van sobreviure al setge per saber com van viure aquells anys. “La resposta més habitual era que havien sobreviscut psicològicament fent algun tipus de feina. La teva ment ha d’estar constantment ocupada, centrada en elements diaris i en pensar què faràs aquell dia”, explica Kapic, que assenyala que és molt important no caure en la queixa.
La creativitat i la cultura van ser l’altre element de salvació al qual es van aferrar els ciutadans de Sarajevo. “La diferència entre aquell moment i l’actual és que ara ho tens tot a casa: tenim electricitat i tecnologia que ens permeten tenir accés a museus, biblioteques, conferències o esdeveniments. Pots viatjar arreu del món en un clic”, reflexiona. Kapic recorda que durant el setge els ciutadans tenien les mateixes necessitats que ara té la població confinada, amb la diferència que s’ho havien de fer tot ells mateixos. “Si volia alguna cosa, m’ho havia de fer jo mateixa. Sortir fora, amb el perill de les granades i els franctiradors, per trobar-me amb els meus amics i fer representacions teatrals, per exemple”, explica Kapic. De fet, el reciclatge, assenyala, és la tercera pota dels elements essencial per a la supervivència. “Pots utilitzar les coses per a finalitats molt diferents”, recorda Kapic, que afirma que “el reciclatge era la llei de la supervivència”. En el seu cas i el dels seus amics, utilitzaven materials reciclats per construir les típiques cases bosnianes i d’altres se les enginyaven per fer petits festivals de cinema. “Aquesta era la nostra manera de rebel·lar-nos contra la situació i mostrar que continuàvem sent humans”.
Per a Kapic és bàsic que, un cop superada la pandèmia, els ciutadans recopilin informació de tot el que els ha ajudat a fer front al confinament i al temps d’incertesa. “La gent ha de recordar-ho com un sistema de prevenció per al futur”.