L’oposició veneçolana, dividida entre el carrer i les urnes

BarcelonaQueda més d’un any per a les pròximes eleccions a Veneçuela i part de l’oposició al chavisme ho veu com un viacrucis massa llarg per quedar-se de braços plegats com demana el líder de la coalició opositora, Henrique Capriles. Consideren que és un “deure moral” sortir al carrer per tombar el govern del president Nicolás Maduro. Però, tal com ha advertit Capriles, el risc d’un esclat de violència és massa alt. I dimecres es va posar de manifest quan diverses marxes d’estudiants convocades arreu del país amb motiu del Dia de la Joventut van acabar amb tres morts a trets - dos dels quals al centre de Caracas-, 23 ferits greus i desenes de detinguts.

Les protestes, amb el suport de l’ala més radical de l’oposició, anomenada La Salida, van capitalitzar el descontentament social davant de la inflació més alta del món, l’escassetat de productes bàsics i un control cada cop més estricte de la informació per part del chavisme. Des de fa setmanes que gairebé no hi ha paper ni tinta per imprimir els diaris, l’únic altaveu que li queda a l’oposició després que l’oficialisme comprés el principal canal de televisió privat l’any passat.

Les marxes de dimecres van acabar amb un esclat de violència al centre de Caracas de dubtosa procedència. Una violència que cap mitjà de radiotelevisió, excepte els canals internacionals de Veneçuela, va cobrir. Maduro va culpar de seguida “l’oposició pacífica” de la Taula de la Unitat Democràtica (MUD) d’estar-hi al darrere. “Alerto el món: estem fent front a un intent de cop d’estat en contra de la democràcia i del nostre govern”, va assenyalar l’ungit per Hugo Chávez.

La MUD, al seu torn, va condemnar sense reserves tota violència i alguns dels seus militants van apuntar que hi havia infiltrats. En una roda de premsa ahir a Caracas, els tres líders de La Salida van assegurar que els joves “van ser víctimes d’una emboscada”. “Només al règim li convé la violència -va assenyalar la diputada María Corina Machado, a qui s’ha obert una investigació-. Temen les mobilitzacions cíviques i pacífiques”.

Aquesta ala radical de la MUD creu que Veneçuela només pot canviar si Maduro deixa el poder, mentre que l’ala més moderada, amb Capriles al capdavant, considera que la tasca de l’oposició, de moment, és sortir al carrer per provocar canvis al govern, com ara mesures econòmiques “encobertes” per flexibilitzar el mercat.

“El joc de La Salida és molt perillós -assenyala a l’ARA Luis Vicente León, president de Datanálisis, una empresa de sondejos-. Parteixen del principi que tenen dret a una rebel·lió a nivell constitucional perquè el règim chavista no és democràtic. Consideren que un cop d’estat seria legítim”.

El cop d’estat com a alternativa

Un dels artífexs d’aquest moviment és Leopoldo López, de 42 anys, que ja va participar en les mobilitzacions que van precedir el cop d’estat de l’abril del 2002 contra Chávez. Coordinador nacional del partit Voluntat Popular, va ser inhabilitat fins a aquest any per conflicte d’interessos. Des d’ahir que el govern ha dictat una ordre de captura contra ell per “haver promogut el desenllaç violent de la manifestació opositora a Caracas”.

López considera que és necessari plantejar “un gran debat nacional sobre La Salida [de Maduro]”: “Si els veneçolans volen sotmetre’s fins al 2020, el 2030, o estem disposats a construir una sortida popular, democràtica i constitucional”.

Leonardo Vera, economista de la Universitat de Veneçuela, opina per telèfon que la divisió de l’oposició pot crear un debat interessant per construir una alternativa real al chavisme. Luis Vicente León, en canvi, alerta que s’ha “travessat una línia vermella i serà difícil fer marxa enrere”.